Carlos Sadness: indie-pop desmelenat

Carlos Sadness  no es talla (i encara menys la melena). «Els cabells llargs els porto de tota la vida. En el moment de néixer vaig sortir jo primer i durant molta estona seguia sortint pèl. La gent deia: ‘¿I aquest nen?’. Doncs si aquell nen ja els volia portar llargs, jo no soc qui li dirà ara que no», riu mentre s’allisa la impecable cabellera. 

El cantant i il·lustrador barceloní segueix recorrent a la metàfora de l’espai per mostrar el seu univers interior -ja sigui amb ritmes superballables, amb nous flirtejos amb el hip-hop dels seus orígens o amb el seu ukelele Lupita- en el disc que avui treu al mercat, 'Diferentes tipos de luz'.

L’exraper Shinoflow que va triomfar com a 'Ciutadà del Món' (l’anunci que va protagonitzar amb Jamie Cullum va fer que la seva popularitat pugés com l’espuma de cervesa) manté la seva característica gràcia indie-pop a l’àlbum que propiciarà el seu esperat debut a la sala Razzmatazz (el dia 16 de març)

Sadness (Barcelona, 1987) està en el seu moment més fructífer i sucós. 'Amor Papaya', la cançó que va compondre entre àudios de WhatsApp amb el mexicà Caloncho i que va acabar sent el tema indie espanyol més 'stremejat' del 2017, no podia faltar en el seu llançament més lluminós (la paraula llum apareix a gairebé totes les cançons). «La vam fer ben bé per disfrutar, la vam publicar a Spotify i representa un moment de la nostra vida molt bonic», recorda. 

FACTOR SORPRESA

Amb l’impuls del simpàtic 'hit', el cantant volia triar un single de presentació que descol·loqués i «creés debat», així que va apostar pel més diferent, 'Longitud de onda'. «És el que té més contingut electrònic -descriu-. El meu preferit era un altre, Física moderna, però és molt més previsible dins del món Carlos Sadness. Seria massa evident, i el que em venia de gust era jugar amb el factor sorpresa». 

«¿Cuándo aprenderemos a parar el tiempo?», es pregunta insistentment a la lletra. «¡La idea d’allò irrecuperables és tan bàsica! -admet-. Un pot tornar al lloc on va ser feliç, però el moment s’haurà esvaït». Sí, ja ho cantaven Mercedes Sosa o Chavela Vargas magistralment a 'Las simples cosas' -«uno vuelve siempre a los viejos sitios donde amó la vida, / y entonces comprende cómo están de ausentes las cosas queridas»-, però els vells i eterns temes existencials hi són precisament per a això, per tornar-hi.

«GALACTROPICAL» 

A Twitter, on té més de 59.000 seguidors, es descriu com un cantant «galactropical». «Dos conceptes que estan molt presents a les meves composicions», explica. La parauleta se la va inventar, diu, en la seva primera entrevista, quan li van demanar que definís la seva música. Ara, l’expublicista capaç de crear «tornades com si fossin eslògans» treu suc de la seva predilecció pel tròpic en una de les seves peces més divertides, 'Te quiero un poco'. 

Notícies relacionades

Sharif Fernández: malabarista de versos i ritmes

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

Entre altres guindes, relata com algú li ha posat el seu nom al seu chihuahua i l’obliga a llençar les seves camises hawaianes. «La noia en qüestió es creu que està molt a l’avantguarda i em diu: ‘Mira, ja no aguanto més aquestes camises. En tots els teus concerts, els xavals se les posen. Ho has viscut a l’Arenal Sound del 2016 i del 2017, així que... Stop: llença-les totes’.

És una manera d’acomiadar-nos d’una moda, d’obrir-nos a noves oportunitats i que Inditex variï una mica, ¿no?». ¿I creus que d’aquí poc hi haurà algun chihuahua anomenat Carlos Sadness? «Bé, no se sap mai què hi pot haver de cert a les cançons. Us convido a intentar-ho».