'Sopa de pollastre amb ordi': el somni impossible de la revolució

Angry Young Men. Aquesta etiqueta va definir una generació de joves dramaturgs britànics de mitjans dels 50. Van airejar la seva indignació davant una societat que no havia respost a les seves il·lusions. Eren la veu d’unes classes baixes del Regne Unit que no van trobar recompensa a l’enorme sacrifici que va suposar per a elles la segona guerra mundial. Textos tan plens de ràbia com de poesia.

Un d’ells s’ha estrenat a la nau gòtica de la Biblioteca: 'Sopa de pollastre amb ordi', una altra brillant producció de La Perla. Porta la firma d’Arnold Wesker i l’ha dirigit Ferran Utzet amb el seu habitual detallisme i dedicació artesanals. Una peça que ens parla del final d’un somni, i no precisament americà.

Emmarcada dins d’una família jueva d’un barri obrer londinenc, l’obra navega entre dues dècades, del 1936 al 1956. Entre el combat contra una manifestació feixista a Londres i l’amarg despertar que va suposar per als ideals socialistes la invasió soviètica d’Hongria. Wesker dissecciona a la vegada un fresc ideològic i familiar per l’alt voltatge dels debats que se succeeixen, directament polítics o bé existencials. Convida a una degustació pausada sobre la pèrdua d’ideals, el pragmatisme o la resistència irreductible com a forma de vida, encarnada per la mare dels Kahn, Sarah.

Tot aquest periple arriba a través d’una galeria de personatges convertit en un atractiu fris, que va des d’una militant insubornable com Sarah a un marit, Harry, a qui la força se li’n va per la boca i que viu al seu món. O a un fill, Ronnie, que volia ser un poeta socialista però acaba convertit en un jove desencantat. Fins i tot li tirarà en cara a Sarah la seva decepció vital, com abans ho va fer la seva germana, Ada. «Volem viure, mare, no parlar de com viure», li arriba a dir ella quan li comunica que se’n va a viure al camp.

Al llarg de set escenes contemplem el recorregut d’aquestes dues intenses dècades a partir de la mesura posada d’Utzet en un territori nou per a ell. No es tracta d’una obra naturalista com la meravellosa 'Dansa d’agost', perquè juga amb fórmules imaginatives i eficaces en la construcció i la desconstrucció de l’espai escènic. És un quadrat, més aviat un quadrilàter pel combat ideològic, que dibuixa la sala de la modesta casa dels Khan. Per allà es mou, entra i surt un magnífic repartiment. Màrcia Cisteró, impecable com sempre, és Sarah. Lluís Villanueva és el marit que s’apaga a poc a poc. Míriam Alamany és la germana d’ell, la tia Cissie, una militant que també acabarà perdent el seu foc combatiu.

De revolucionari a botiguer 

Notícies relacionades

Una ració de 'Sopa de pollastre i ordi' a la Biblioteca de Catalunya

Un ‘jumping club’ de rècord a Terrassa

Els fills són Pol López i María Rodríguez. ¡Quina parella! Ell és un número u, torna a meravellar amb el seu enorme registre, i ella desprèn un magnetisme i una intensitat que li prenen el focus a qualsevol. Josep Sobrevals és Dave, el marit d’Ada, que va lluitar a la guerra civil espanyola i a la segona guerra mundial, en les quals es va deixar totes les seves il·lusions. Com l’amic Monty (Ricard Farré), que va ser revolucionari i va derivar en botiguer.

En aquest gran caldo ideològic tampoc hi falten evidents ressonàncies que ens traslladen a l’aquí i ara de Catalunya. És el cas de les seves reflexions sobre els extremismes del blanc o negre, sobre divisions internes o sobre il·lusions frustrades.