Fascinant viatge per la vida

«Que bèsties!», exclamava amb reiteració una sorpresa espectadora de ‘Totem’. I la noia no es referia a les espècies que apareixen en aquesta història sobre l’evolució de la vida i de la humanitat, sinó a les animalades acrobàtiques. La brutal destresa d’uns artistes que es juguen els ossos per delectar el públic. L’anunci inicial, recordant l’artista Yann Arnaud,  mort durant un xou a Florida, va deixar clar que, sota la bellesa i l’espectacularitat pròpies del Cirque du Soleil, es manté el risc sense xarxa ni cables del més difícil encara.

La 'troupe' canadenca repeteix, després de KÀ, amb un dels seus compatriotes més insignes: Robert Lepage, gran figura de l’escena internacional, que ha creat i dirigit aquest fabulós Totem, que connecta amb l’animal que tots portem dins. El mag i innovador Lepage ha deixat la seva empremta i imatgeria visual en una impactant escenografia: les bellíssimes projeccions sobre una plataforma amb una rampa retràctil com si fos una cua d’escorpí ens traslladen a la platja, a un volcà, a les aurores boreals... Al  darrere, un bosc de joncs per on surten els artistes, i a primera línia, la pista dels prodigis.

Al·lusions a l'evolució

Comença la funció amb la closca gegant d’una tortuga, símbol de la creació de la Terra, cobrint l’escenari. De dalt de tot baixa l’home de vidre, l’espurna de la vida, i entre fulgurants flaixos sorgeix l’esquelet del queloni sobre el qual repten i salten uns vistosos amfibis. El relat evolutiu, discontinu, prossegueix amb uns amerindis dansant amb hula-hoops i s’interromp amb les pallassades d’un Borat a la italiana (Valentino) i uns banyistes amb uns músculs que ni Ronaldo. Executen un excepcional número amb anelles –i aquí comencen els «¡que bèsties!»–, i després arriba, des de la Xina, una de les proeses més ovacionades: cinc malabaristes sobre monocicles de dos metres es llancen amb els peus còncaus sobre els caps. Per treure’s el barret.

Els 'clowns' també són de traca, amb les còmiques ocurrències d’un pescador i fent esquí aquàtic. La roda i una contorsionista de goma reprenen el camí evolutiu. Hi ha desfilada darwiniana, amb la icònica imatge de la transició de les espècies, aquí des dels primats a l’homo mòbil executiu, passant pels parents pròxims de la Lucy. Un home fent el mico i imposant-se als simis recorda la teoria del científic, que apareix amb malabars fosforescents.

Notícies relacionades

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

Tots els camins de Núria

Després de la pausa, ens desubiquen amb un exòtic quadro flamenc, potser coses del director musical, el sevillà Álex Romero. Un torero s’hi llueix amb el diàbolo i, de tornada a les espècies, admirem el preciós seguici d’una parella de colomins sobre el trapezi. Arriben en canoa, ficats en pell indígena, dos patinadors  (ella, l’espanyola Denise García-Sorta), que impacten amb els seus vertiginosos girs sobre un bombo, amb les corretges al coll.

El recorregut acaba amb uns cosmonautes que simbolitzen el desig humà de volar. Una troupe d’acròbates volen i aterren sobre les barres russes en un altre desafiament bestial d’aquest magnífic espectacle.