Magistral Antonio López

Dimarts hi va haver inauguració al Palau de la Música. I classe magistral. Antonio López (Tomelloso, 1936) estrenava exposició. Va parlar. Molt. Lentament i pausadament, al mateix ritme que pinta. Amb la mateixa passió. Així, una va aprendre que un bodegó –la mostra n'exhibeix sis– és molt més que la plasmació en un llenç d'una sèrie d'objectes. El tema va molt més enllà. «El bodegó espanyol té una simplicitat, una forma de mostrar els objectes quotidians que l'eleva als altars. Un bodegó de Zurbarán, un bodegó de Sánchez Cotán són com imatges religioses».

Paraula d'artista, internacional i cotitzat, que afirma beure d'aquestes fonts: La fresquera, un relleu en bronze, «té a veure amb Zurbarán, amb Sánchez Cotán, amb Meléndez. No d'una manera voluntària però és que jo he estimat les mateixes coses que ells». Hi va haver més lliçons. Del segle XVII espanyol a l'impressionisme francès: «D'aquí venim tots, figuratius i no figuratius, perquè és llavors quan l'artista va recuperar la llibertat de treballar fora de l'encàrrec i de poder expressar el que volia». Això per a Antonio López es resumeix a «retratar la vida». «La feina dels artistes, dels escriptors, dels cineastes... és reflectir la vida que ens envolta».

El manxec ho fa amb els seus temes recurrents: l'ésser humà, la infància i el pas del temps. Tots presents en l'exposició del Palau, que reuneix 12 peces sortides de la seva mà: dibuixos, olis i escultura. I que és la primera en molt de temps a Barcelona, però no a Catalunya, ja que la Fundació Sorigué, que atresora una de les col·leccions més importants de l'obra d'Antonio López, el va exposar el 2012 a Lleida, i l'exhibeix regularment a les seves

instal·lacions Planta de Balaguer (la Noguera). Allà, en una gravera que a més de moure pedres mou la creació, dos enormes caps de bronze de l'artista, Carmen dormida i Carmen despierta, custodien el centre.

AL COSTAT DE CARAVAGGIO

Notícies relacionades

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

Tots els camins de Núria

Però ara, i fins al 24 de juny, la primera s'ha traslladat a Barcelona per donar la benvinguda al visitant a l'edifici de Domènech i Montaner. És la cara d'un dels quatre nets d'Antonio López. I és la infància. Motiu que l'artista tracta des que el 1953 va retratar la seva germana d'1 any. «Em tenia fascinat i com a tema és prodigiós». I d'aquí surt la lliçó sobre la pàtina del bronze. Que el creador tracta com cap altre artista. «Sol treballar-se a les foneries. A Itàlia són més refinats; a Espanya, més bruts. Però a mi m'agrada treballar-la perquè és la pell de l'escultura i ha de tenir una seducció. És el que es veu i s'ha de convertir en molt atraient».

La classe magistral va durar molt més. Coses de les inauguracions que no inclou l'entrada corrent a l'exposició. Però hi ha alternativa: el vídeo que la Fundació Sorigué va realitzar sobre el procés de creació de Carmen dormida i que durant l'exposició es projecta al foyer. I una anècdota: La cena va estar recentment exposada a Milà al costat del Sopar d'Emaús, de Caravaggio. «Un regal de la vida», afirma el pintor.