'Escape room': mentides sense escapatòria

Estirant el fil del procés, que ha deixat no pocs descosits en les relacions entre amics i familiars, Joel Joan i Hèctor Claramunt –el tàndem creatiud’‘El crac’ (TV-3)– han teixit a ‘Escape room’ un entramat còmic sobre la sinceritat en la parella que apunta a una de les bombes de la temporada. Amb aquesta estrena, elTeatre Goyaobre les portesa un públic més ampli, també juvenil. Els al·licients són allà: des d’una trama que, partint del joc de moda, funciona com a màquina de la veritat, ficant els personatges en situacions compromeses que disparen les rialles a la platea, a un elenc amb moltes taules que es maneja formidablement en el registre còmic. L’àgil direcció dona un ritme fluid que apuntala el bon funcionament del divertit artefacte. Una comèdia lleugera, en clau de ‘thriller’ i amb elements de terror, per desgreixar aquests temps que espanten.

Personatges estereotipats

Notícies relacionades

Una festa d’altura amb gegants i capgrossos

La Volta a Catalunya arriba a Montjuïc

Els autors dibuixenquatre personatges marcadament estereotipats i fàcilment reconeixibles. Joel Joan és l’Edu, el pacificador: un paio al·lèrgic als conflictes, ideòleg de les superilles. Paula Vives és la seva nòvia, la Marina, de gallet fàcil –dispara el que pensa sense titubejos–, ‘cupaire’ i feminista. Bona pensada la utilització del recurs de la gramàtica patriarcal:l’ús del plural femení “totes” en lloc del “tots” resulta hilarant. Completa el quadre una parella amiga de l’Edu: ElRai (Oriol Vila), un cineasta cregut, ila Vicky, la seva dona, una actriu en declivi a quiÀgata Roca vesteix amb una fantàstica vis còmica. Junts entren en una ‘escape room’ d’Hostafrancs, un espai macabre –dissenyat amb detall per Joan Sabaté a tall de laboratori del terror– del qual només podran sortir amb la veritat per davant. Les proves per intentar escapar-se de la sinistra habitació destaparan les seves mentides i la seva competitivitat, iels portaran a situacions límit, que faran trontollar les seves banderes i relacions. Fins al gir final.

Les picades d’ullet a l’actualitat i al paisatge polític són contínuesi els autors procuren l’equidistància en el repartiment de pulles. Això sí, han portat el divertiment a un terreny pantanós que obre el debat dels límits de l’humor. Sobre la taula, ¡compte, ‘spoiler’!,la referència a les cambres de gas, al mètode d’extermini nazi, que alguns han reprovat.