'Amanece que no es poco': manual del bon riure

Si busquéssim a Espanya el màxim exponent del cine de culte, sens dubte el trobaríem en 'Amanece, que no es poco'. Dirigida el 1989 per José Luis Cuerda, aquesta obra cabdal de l’humor esperpèntic no només és el tipus de pel·lícula els diàlegs de la qual es graven a foc en la memòria de qui la veu –frases com «Todos somos contingentes pero tu eres necesario» o «Pues yo creo que me voy a sacar la chorra»–; també és referent essencial de tota la comèdia pàtria que ha vingut després i, en especial, dels còmics com Joaquín Reyes, Raúl Cimas i Carlos Areces van inventar a bord del mític programa 'La hora chanante'.

No és casual, per tant, que actuïn en 'Tiempo después’, la seqüela espiritual que avui arriba als cines. ¿Contindrà la nova pel·lícula tantes escenes memorables com la seva predecessora? Per poder comparar amb coneixement de causa, a continuació repassem alguns dels millors moments d’aquell clàssic.

1. Amor de pare

Dos forasters arriben al poble en sidecar. El fill, Teodoro (Antonio Resines), treballa com a professor a la Universitat d’Oklahoma; el pare, Jimmy (Luis Ciges), és el seu representant, tot i que mai ha sortit d’Espanya. El soroll que emet la moto no convida a xerrades íntimes, però tot i així Jimmy pregunta a crits: «¿Me quieres?». Teodoro atura la moto: «Padre, no me joda». El pare li replica: «No, si tampoco creas...».

---

2. Eleccions generals

Les dones del poble es reuneixen per designar les candidatures a les eleccions generals que ha convocat l’alcalde. Han de decidir qui es presenta a puta i a adúlteres, i si a alguna li interessa presentar-se a monja o a ‘marimacho’. «¿Vamos a elegir también al tonto del pueblo?», pregunta una noia, sortint de l’ordre del dia. «Es que mi hermano ya está harto».

---

3. Ha brotat un home

El cap d’un home acaba de brotar en un bancal. «Pues ya sabes lo que tienes que hacer: arrancarlo y trasplantarlo», li aconsella un camperol a la propietària del terreny. «Se te puede morir en el cambio, pero, si no, estás perdida. ¡Tú no sabes lo que chupa un hombre...! Te deja la tierra seca». Ella contempla l’home que ha brotat amb tendresa: «Me da lástima, es tan guapo...». És el principi d’una història d’amor.

---

4. Passió per Faulkner

Morencos (Tito Valverde) llegeix la novel·la de Bruno (Arturo Bonin) i descobreix l’engany: és un plagi de 'Llum d’agost’, de Faulkner. «¿Es que no sabe que es verdadera devoción lo que hay en este pueblo por Faulkner», li pregunta després a la comissaria el cap Gutiérrez (José Sazatornil). Escenes més tard, Bruno pregunta a Morencos: «¿I a Nabokov? ¿Se lo lee mucho en el pueblo?».

---

5. Lliçons amb ritme

A l’escola, el senyor Roberto dona lliçons d’anatomia a ritme de gòspel. «No es una máquina / tampoco es un motor / solo es una víscera / se llama corazón». Els nens es van aixecant per files, i cadascuna d’elles canta una frase de la tornada: «Causa admiración / causa admiración / cómo trabaja el corazón». Portat per la passió, el mestre exclama: «¡Everybody!».

---

6. El cornut desdoblat

Gabriela (Rosalía Dans) passeja amb el seu amant, Ngé, el negre del poble. Els segueix Carmelo (Miguel Rellán), el marit d’ella, totalment begut. De sobte, Carmelo es desdobla, presentant-se davant d’ells completament serè mentre, alhora, els segueix borratxo. En vista de l’admiració de la dona, pregunta: «¿Quieres que lo haga todos los días?». Gelós, Ngé replica: «Yo le doy unas prestaciones sexuales a tu mujer muy buenas».

---

7. Un coit supervisat

De patrulla pel camp, dos guàrdies civils topen amb una parella practicant sexe. «¡Alto ahí! ¿Qué están haciendo?», exclama un. I afegeix: «¿Pero no ves que la muchacha así no va a disfrutar? Eso hay que prepararlo un poco; unas caricias, unos besos aquí y allá... ¡Coño!». Quan els amants tornen a la feina, l’altre pregunta: «¿Te está acariciando? ¿A que es mejor?». Ella contesta: «¡Dónde va a parar!».

---

8. La mort delectable

Notícies relacionades

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

Tots els camins de Núria

El doctor del poble parla amb el fill del seu pacient: «Se está muriendo divinamente, te lo juro. Puedes estar orgulloso. En los años que llevo de médico, nunca vi a nadie morirse tan bien como se está muriendo tu padre. ¡Qué irse! ¡Qué apagarse! ¡Qué parsimonia! Estoy disfrutando que no te lo puedes imaginar». El fill pregunta: «¿Y él? ¿Sufre?». El metge no dubta: «A la fuerza, seguro que sí».

---

9. El ritual del vici

Al bar del poble –que no és un bar sinó un cafè-teatre en el qual es canten àries de Puccini–, els parroquians esperen rigorosament el seu torn per ser conduïts a la barra per la Guàrdia Civil i emborratxar-se de forma tan veloç com proporcionada. «¡Cómo madrugamos para el vicio, ¿eh, abuelo? Para ir a labrar no se da tanta prisa», fa broma el cambrer mentre serveix xupitos d’anís al primer client.