L'atri de l'Institut del Teatre, un espai que "respira teatre"

"Aquí es respira teatre". Seria un eslògan imbatible per a l’espectacular atri de l’Institut del Teatre,  però és una frase molt sentida de la dramaturga Denise Duncan. Aquesta costa-riquenya establerta a Catalunya des del 2005, que acaba de ser nomenada autora resident de la sala Beckett, ens cita en aquest pati que serveix d’entrada al centre i que és lloc de reunió dels estudiants, que tant mengen en algun dels seus bancs que assagen alguna coreografia, alguna escena o alguna cançó, de vegades sota la supervisió dels professors.

Actes espontanis que se sumen a altres de programats, el que fa d’aquest enclavament un lloc més que recomanable per a qualsevol aficionat a les arts escèniques, que si està atent a la seva agenda podrà disfrutar d’activitats com les actuacions gratuïtes a tota hora amb motiu del Dia Internacional de la Dansa; els espectacles de dansa i art dramàtic de la Nit dels Museus (a mitjans de maig); les funcions de la clausura dels cursos d’estiu Endansa'IT (a mitjans de juliol), i els tallers de 'commedia dell’arte' d’alumnes de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (a començaments de novembre).

Espai fred però ple de somnis i il·lusió

"És curiós, perquè arquitectònicament és un espai fred –comenta Duncan–, però els estudiants li donen molta calidesa perquè quan són allà es nota que tots pensen i parlen del teatre, que tenen molts somnis i molta il·lusió i moltes ganes d’arribar molt lluny. Ho diu convençudíssima, perquè ho ha viscut. La ubicació hi ajuda: és a la plaça de Margarida Xirgu, davant el Mercat de les Flors i el Teatre Lliure, que es reflecteixen a la façana de vidre de l’Institut del Teatre.

"Sembla que són al costat, a pocs metres, però el trajecte és molt més llarg perquè costa molt arribar fins allà", somriu l’autora d’obres com 'Negrata de mierda', a la cartellera en el Tantarantana fins fa pocs dies, 'Una dona en el mirall' (2017), 'La taverna dels bufons' (2017), 'Está linda la mar' (2014), 'C.o.c.a. (2014), 'Negra' (2005)... Ella ho ha aconseguit, ja que va estar en una lectura dramatitzada amb motiu del cicle 'Dones lliures' en el Lliure, al gener.

Dramatúrgia i direcció

Notícies relacionades

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

Tots els camins de Núria

"D’aquí ha sortit gent molt potent". Com ella, que va haver de barallar-se'l molt: va estudiar art dramàtic a Costa Rica i també periodisme, va fer el salt a Espanya el 2004 per fer un màster en estudis audiovisuals i teatrals, va treballar de tot ("en una empresa de mòbils, venent biquinis i roba interior, enganxant adhesius en sobres en un estudi de disseny gràfic...", va arribar "per casualitat" a l’"insti" després d’estudiar el temari per ajudar una amiga i va superar les proves d’accés i va acabar graduant-se, amb l’especialització en dramatúrgia i direcció. "Allò va significar un abans i un després en la meva vida personal i professional", subratlla. 

Ara, com a autora resident de la Beckett, on ja impartia cursos, Duncan escriurà una obra que es representarà d’aquí un any, assessorarà en la lectura de projectes que arriben a l’entitat, formarà part del consell editorial de 'Pausa', que edita el teatre. "I pensar que estava de passada per Espanya i volia tornar a Costa Rica...", diu.