Aquí podràs tornar a jugar a les maquinetes

No t’esborraria aquest somriure ni Pancho cridant-te a l’orella “¡Chanqueteha mort!”. Estàs flipant en colors, igual que als 80. Compte, que de la impressió et pot quedar al descobert un pit com aSabrina. Deu minuts aquí i se t’escaparà sense voler algun “Okey, Makey” i un parell d’“aquí andamios”. ¿Tu també hi vols jugar? Doncs a la ‘cola, Pepsicola’.

Aquest és el Nirvana de tot exnen d’EGB. ¿No la sents? La musiqueta delTetrist’està abduint. Estàs envoltat per una quinzena de màquines arcade, futbolí, billar, sispinballsdels 90, una màquina de grua que “agafa peluixos de veritat”, et garanteixen. Com els recreatius d’abans, però amb bar. Ara hi ha fins i tot tauletes amb pantalla on pots menjar mentre mates marcianets.    

Aquest dissabte, 29, s’inauguraRex Arcade Bar. Amb la beguda i les tapes et donen una carta de jocs retro que posarien els pèls de punta als nens d’Stranger things: Space Invaders, Tetris, Pacman, Arkanoid, Super Pang, Street Fighter. Com si acabessis de sortir del Delorean deRetorn al futur. “Són màquines com les d’abans –explica el José–, però amb tecnologia nova”.

José Luis Moreno, es diu. No, no és el ventríloc, tot i que guarda per casa un Macario. Té 30 anys, però aguanta el Tetris amb la dignitat dels quarantins que somiaven en les fitxes. “Intento jugar un parell d’hores al dia”, esbufega amb un deix d’obligació laboral. Fa cinc anys que ell i l’Eugenio fabriquen i personalitzen màquines arcade com les dels 80 i 90. 

Fabriquen màquines amb vinoteca incorporada

Ell és informàtic. Eugenio Huertas, el seu soci manetes, té 42 anys i es va criar a 15 metres d’uns recreatius. Era el que estava enganxat a l’Street Fighter. “Arran de veure unes màquines –recorda el José–, l’Eugenio em va dir: ‘¿Pots fer la tecnologia per fer-les funcionar i jo m’encarrego dels mobles?’”. I va poder. Van crear l’empresa Rex Arcade i va explotar el boom per la nostàlgia. Ara fabriquen 30 màquines al mes de mitjana. L’últim any n’hauran venut unes 300, calculen.

Els seus clients són sobretot particulars, diuen. “Bastants youtubers”. Hi ha gent que se les compra només com a attrezzo. Tot i que “en aquests dos últims anys –afegeixen– s’hi han començat a interessar empreses grans per tenir zones d’oci per als seus treballadors”. Preu mitjà d’una màquina estàndard: mil euros. “Depèn del tipus d’accessoris”, puntualitzen els seus creadors. Les han fabricat fins i tot ambvinotecaincorporada. Fins i tot híbrides. “Per a la gent que tingui diverses consoles. Mitjançant un comandament a distància, pots anar canviant a la que vulguis jugar”. Les més econòmiques són les portàtils, que es connecten a la tele. “És un plafó de comandament amb el mateix contingut de la màquina”. Costa 300 euros.

En comptes d’un sol joc per màquina, ara hi caben els que vulguis. Fins a 10.000 sense canviar de comandaments. “Aquí les tenim amb una selecció de 130 perquè la gent no s’atabali”, diu el José. Funcionen amb tokens. Amb qualsevol consumició, et donen una d’aquestes monedes customitzades (1 partida). Es poden comprar soltes: 1 euro, 3. 

Notícies relacionades

Fes un volt en 600 per Barcelona

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

Si ets un purista, busca les màquines amb cul, com el dels televisors d’abans. Les Kardashian arcade. Són les originals. “L’aspecte de la imatge es veu amb més llum i fa el bombat”, detalla el José. Per a antipuristes, hi ha unaversió taula: amb dos monitors cara a cara. Pots compartir partida i tapa. “Jo crec que hem de treure tot això –l’Eugenio assenyala les taules normals– i posar-hi màquines d’aquestes”.

Obriran locals com aquest, auguren l’Eugenio i el José amb convicció d’endevins. “Segur”. A Barcelona ciutat, de moment, s’hi poden trobar cinc màquines per treure’t les ganes dels vuitanta. N’hi ha una al New Park Bowling de La Maquinista, dos comparteixen local amb jocs virtuals en Virtua Barcelona (Viladomat, 95, i Taquígraf Garriga, 51) i n’hi ha dues més a la secció de videojocs de Norma Cómics (passeig de Sant Joan, 9). “Sempre hi ha algú jugant”, assegura l’Eric, un dels empleats de la botiga. No vagis corrent a buscar monedes de cinc duros per algun sofà de pell sintètica. Aquí cada partida costa 50 cèntims. No tardaràs ni un quart d’hora a tornar a demanar la paga.