Turisme en malles i sabatilles

«Aquest és l’ajuntament del Guinardó». El guia turístic assenyala la seu del districte d’aire mudèjar a velocitat de creuer. Els turistes deixen anar un «ooohh» que els deixa la respiració entretallada. Segueixen el guia amb la llengua fora i suors de gimnàs. Rebusquen el mòbil a la ronyonera sense parar-se del tot. Clic, clic, clic. Ràfega a discreció i a continuar corrent. Com si els estigués ensenyant la ciutat Usain Bolt. 

Ara al fer turisme t’entren tantes suors com a l’escoltar un polític en precampanya. Sightrunning, en diuen, d’aquest turisme en vambes. Running tours. Són rutes que et descobreixen Barcelona a la velocitat de Rajoy caminant de pressa. Aquí et guanyaràs likes amb la suor del front.

«Si les coses costen una miqueta, les aprecies més», diu el Joan sense afluixar el ritme. Joan Brull, 41 anys, és el que escup dades històriques mentre corre sense que li tremoli la veu. Com si fos un híbrid entre Jordi Hurtado i el Marathon Man de la tele. Ha arribat a trotar 19 hores i quart seguides, assegura sense presumir. 

Fa set anys que ell i Jaume Pedregosa van muntar 360º Running Barcelona. Els dos són documentalistes, companys de feina i runners compulsius. «El nom se’ns va ocórrer al cim del turó del Carmel –diu fent memòria el Joan–, l’únic punt de Barcelona on girant sobre els teus propis peus tens una vista de 360 graus. I van començar a recórrer aquests 360º exercint de guies en malles. 

 Ofereixen rutes de 6 quilòmetres (45 €) i de 10 (55 €). Els recorreguts duren entre 70 i 120 minuts. «O més, si els turistes estan en forma», apunten. Els tours poden variar en funció dels clients. Hi ha fins i tot qui ve a celebrar el seu aniversari corrent. 

«A nosaltres ens agrada tenir visitants i no turistes –diuen ells–. Gent interessada no només a fer-se la foto davant de la Sagrada Família, sinó a conèixer una mica el que hi ha al darrere. És la manera de fer turisme que t’arriba i et porta records bonics».  

Els ajuden a confeccionar les rutes dues guies oficials, expertes en patrimoni cultural. Una d’elles és la dona del Joan. «Es diu Clara Mas i jo l’anomeno Clara Maps –riu–, perquè ho sap tot».

«Jo soc un guia molt poc turístic», diu el Joan somrient al trot mentre et cola per racons sense hordes de turistes. Ni una xancleta amb mitjons en un radi d’un quilòmetre. «El que mola és descobrir els barris del voltant», diu mentre enfila per l’avinguda de la Verge de Montserrat. «Si als ‘selfies’ els sumes la curiositat per la vida del dia a dia –afegeix–, jo crec que l’experiència és molt més enriquidora». 

Els turistes runners entren ara al parc del Guinardó. Les vistes amb skyline ja comencen a fer caure de cul, tant com les pujades. Encara bo que et pots parar a fer fotos per recuperar l’alè.  

«La Barcelona de veritat»

Comença a plovisquejar. «Són dues gotes –garanteix el guia–, el núvol és allà», assenyala al fons. ¿També és meteoròleg? «La meva família és marinera», diu somrient. Igual et parla del temps que d’expos universals o de la massificació del turisme. ¿I aquests cartells? ‘No a les expropiacions’, es llegeix en una filera de cases just abans d’arribar al turó de la Rovira, atapeït de turistes. ‘Parc mixt –defensen els rètols–. Cases i parc sí’. Es refereixen al futur parc dels Tres Turons en projecte. El Joan s’atura davant els cartells com si fos una altra parada turística. «No passem de puntetes per aquests temes», promet. «Jo em reivindico molt com a ciutadà de Barcelona».  

Notícies relacionades

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

Tots els camins de Núria

Els sightrunners passen rondant entre fileres amb posat de ‘selfie’. Mentre la resta de turistes posturegen davant de les vistes del turó de la Rovira, el Joan es para mirant al costat contrari. «Aquí hi ha la Barcelona de veritat», diu. Un skyline sense la silueta de la Sagrada Família ni de l’Hotel W. El que es distingeix al fons són els llumins gegants de Claes Oldenburg de la Vall d’Hebron. «Som uns guies poc ortodoxos», Joan arronsa les espatlles. «Ens agrada transmetre això: la vida del barceloní que s’aixeca cada dia ben d’hora per anar a treballar». És el que més els agrada als turistes en malles. «És un tour diferent», assenteix Alyssa, una holandesa que ha suat avui la samarreta per fer-se fotos. «I després del tour –riu– ja no s’ha d’anar al gimnàs».