Candy Darling: un refugi 'queer' a la Gran Via

Una dona blava amb tres pits movent-se sinuosament sobre l’escenari. Podria ser una escena d’‘El cinquè element’, però està succeint al Candy Darling, en una ‘performance’ per desafiar les barreres del gènere. Davant d’ella, desenes de persones petant-ho tant que fins i tot s’han petat l’heteronormativitat: homes amb ungles i llavis pintats; dones defugint de vestits i de qualsevol traç de feminitat prototípica i fins i tot persones no binàries, a les quals les etiquetes home o dona els semblen massa reduccionistes.

Amagat a la Gran Via, aquest nou local (no fa ni un mes que és obert) es vol convertir en un refugi de la comunitat ‘queer’. Aquesta missió queda clara des d’abans d’entrar: a la porta només hi ha el triangle rosa (símbol de la lluita LGTBI antifeixista). El rebedor, a més, és un passadís blanc sense gairebé decoració que sembla la porta posterior del magatzem del Mercadona. Imita els clubs clandestins, aquests que utilitzaven símbols subtils per atreure els seus parroquians sense aixecar sospites de les autoritats.

Rere les portes interiors comença el veritable Candy Darling, batejat com la musa trans que va inspirar Warhol, Bowie i Lou Reed. En el seu honor pengen de les parets llums de neó i fotografies que representen des de cossos trans fins a eslògans polítics com «el futur és ‘queer’».

Al límit del Gaixample

Notícies relacionades

Iôsif: el local totalitari

El cementiri que dona la vida a Carles Viarnès

Al límit del GaixampleEs divideix entre barra, zona de sofàs, escenari i una minidiscoteca de vidre per a deu persones on ballar els temes «per petar-ho», com explica un dels socis, el Javier. En aquest espai reduït és l’únic en què et pots esperar que soni algun tema de les llistes d’èxits: el fil musical que acompanya el Candy Darling és, en general, música indie amb alguns tocs pop.

Se situa al límit del Gaixample, cosa que no és gratuïta. Tal com explica el Javier, es vol separar de l’escena gai barcelonina i els seus espais purament masculins, amb un ambient poc divers. Recull el testimoni de festes feministes i ‘queer’ com ara Maricas, Sarao Drag i Furia Queer. ¿La diferència? «Aquestes festes són puntuals, el nostre bar està obert cada dia».