'Parásitos': un passeig per la roïndat humana

A la seva setena pel·lícula, ‘Parásitos’, el coreà Bong Joon-ho s’endinsa en la tesi que sembla vertebrar tot el seu cine: que la humanitat està podrida. Per a això contempla una prole de classe baixa els membres de la qual són ganduls, envejosos i manipuladors, i els acompanya a mesura que desenvolupen una fosca obsessió per una família increïblement adinerada i es fan un lloc en el seu glamurós estil de vida. ¿Qui és el culpable dels terribles successos que tenen lloc a continuació?

Salvatge farsa sobre la creixent bretxa entre rics i pobres, ‘Parásitos’ potser és l’obra mestra de Bong –ja ha guanyat la Palma d’Or de Cannes, i és favorita de cara a l’Oscar–, i el millor mostrari possible de les seves enlluernadores qualitats: la seva capacitat per subvertir gèneres i transitar per les fronteres que separen la tragèdia familiar de la crítica social i la comèdia ‘slapstick’ del cine de monstres, la seva habilitat encadenant esbojarrats girs argumentals, el seu do per a la comèdia negra com el carbó. La seva estrena és l’excusa idònia per dur a terme un repàs de la seva fascinant filmografia.

1. ‘Barking dogs never bite’ (2000)

1. ‘Barking dogs never bite’ (2000)A la seva opera prima, Bong maneja tots els elements pels quals el seu cine és conegut –la barreja de gèneres, l’humor dissenyat per incomodar, els personatges fuetejats per les carències–, tot i que encara no amb la destresa de la qual farà gal·la en el futur. És la història d’un professor universitari aturat que ja ha decidit que no aguanta més la seva dona embarassada ni aquests gossos que no deixen de bordar. La seva ràbia desencadenarà una ridícula però fosca cadena de successos.

2. ‘Memories of murder’ (2003) 

2. ‘Memories of murder’ (2003) L’obra que el va donar a conèixer internacionalment. Es basa en els crims del que es diu que va ser el primer assassí en sèrie de la història de Corea del Sud, que va terroritzar una ciutat rural en la dècada dels 80 i que mai va ser atrapat. La pel·lícula detalla com la falta d’educació i preparació dels policies encarregats de la investigació, el seu abús de poder i la seva mala reputació van contribuir al fracàs.

3. ‘The host’ (2006)

3. ‘The host’ (2006)Essencialment, és una comèdia sobre una família disfuncional disfressada d’híbrid entre la sàtira sociopolítica i el relat de ‘fantaterror’. Inspirant-se en successos ocorreguts a Seül el 2000 –un empleat de l’exèrcit nord-americà va abocar al riu Han uns 227 litres de metanal–, Bong utilitza el monstre titular a tall de metàfora de la incompetència governamental coreana i la negligència militar nord-americana.

4. ‘Mother’ (2009)

4. ‘Mother’ (2009)La seva sinopsi –és la història d’una mare que intenta evitar la presó al seu fill discapacitat, acusat de l’assassinat d’una noia– fa que soni com el típic melodrama familiar, però res més lluny de la realitat. Ple de girs endimoniats, el relat ens porta de passeig per terrenys francament foscos mentre ens pregunta: ¿Pot l’amor d’una mare arribar massa lluny? Després de veure la pel·lícula, la mare de Bong va deixar de parlar-li durant set o vuit anys.

5. ‘Rompenieves’ (Snowpiercer) (2013)

5. ‘Rompenieves’ (Snowpiercer) (2013)La seva primera pel·lícula rodada en anglès amb repartiment internacional. Després d’un cataclisme mediambiental que ha deixat el planeta inhabitable, els últims humans estan a bord d’un tren d’alta velocitat que segueix en moviment i del qual ningú pot sortir. El vehicle està dividit per classes: els pobres van a la part del darrere i els rics a la del davant... fins que els pobres decideixen avançar. Donada l’obvietat de la seva metàfora, és gairebé miraculós que la pel·lícula funcioni tan bé com ho fa.

6. ‘Okja’ (2017)

Notícies relacionades

Crítica de 'Parásitos': una obra mestra contra les convencions

Paràsits a dalt i a baix

6. ‘Okja’ (2017)Si ‘E.T. L’extraterrestre’ (1982) era la història d’una bestiola alienígena capturada pel govern nord-americà, ‘Okja’ és la d’un porc gegantí abduït per la multinacional nord-americana de l’alimentació que el va dissenyar en un laboratori, i la de la nena sud-coreana que s’embarca en una missió per recuperar el seu amic marrà. A través d’aquesta pel·lícula, Bong se situa amb humor al centre del debat sobre la indústria càrnia i ridiculitza subtilment els activistes d’un extrem i de l’altre.