El Cercle Catòlic de Gràcia, escola de teatre

Albert Gràcia no podia tenir un cognom més apropiat. Perquè és i se sent molt però que molt gracienc (¡els seus besavis ja vivien al barri!). I reivindica els seus orígens quan en té ocasió, com ara quan li donem l’oportunitat de proposar alguna cosa de Barcelona per conservar-la al nostre museu imaginari. L’intèrpret no ho dubta: el Cercle Catòlic de Gràcia (Santa Magdalena, 12). Li poden els gens, i els records. Perquè allà va passar la seva infància i joventut. Els seus avis van ser socis de l’entitat, igual que els seus pares, que també actuaven al seu teatre i treballaven al seu bar. «I jo gairebé diria que vivia aquí. ¡Feia els deures a les seves taules!». Segur que li agradava més pujar a aquest teatre d’on també van sortir Pere Ventura, Ariadna Planas, Eduard Doncos i Josep Mota, entre d’altres. «És que tenir un teatre de més de 300 localitats al barri és molt guai», somriu. 

Allà va ser on va despertar la seva passió per les arts escèniques, ja fos davant o darrere el teló. Sent un xaval, igual participava a ‘L’estel de Natzaret’ o ‘Els pastorets’, que col·locava la tarima de fusta de l’escenari, i quan ja era més gran va actuar a diverses obres i va muntar l’escenografia d’‘Els miserables’. «La gent no sap tota la feina que hi ha rere el teló. I això ho vaig aprendre aquí».

Per això Gràcia és com una navalla suïssa, ja que val per a tot. Mira quin currículum: ara protagonitza una obra que «la gent no té ni idea de com de maca és, ‘El jovencito Frankenstein’ (serà al Tívoli fins al 10 de novembre), però ha sigut la bèstia en‘La bella i la bèstia’i Pumba a‘El rei lleó’que triomfa a Madrid; és director de la companyia d’espectacles familiars T-Gràcia (portarà el seu ‘L’aneguet lleig’ a l’Aquitània Teatre  al desembre), i director artístic d’una altra, Pot teatre, que és professional i està formada per discapacitats.

Però no recomana el Cercle Catòlic només perquè el remunta a la infància («pujava a les golfes amb el meu avi per veure els decorats que havia pintat en paper el senyor García»), sinó perquè continua sent una entitat «molt viva». De fet, pertany al G6 de Gràcia, el col·lectiu d’entitats culturals històriques del barri, juntament amb els Lluïsos, el Centre Moral, la Fundació Orfeó Gracienc, la Federació de Colles de Sant Medir i la Fundació Festa Major de Gràcia. «Es fan moltes obres [una al mes] amateurs a preus assequibles», apunta. El seu germà Rafael, per exemple, està preparant ‘Hairspray’. «També hi ha corals (Cantabile va guanyarOh happy day, de TV-3), agrupament escorta, esbart, equips de tennis de taula.

Notícies relacionades

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

Tots els camins de Núria

Quan la seva agenda l’hi permeti, Gràcia es traurà l’espineta que té clavada i tornarà a les taules que ell mateix va muntar amb les seves pròpies mans quan era un nen. «Vull fer alguna cosa aquí algun dia». ¿Potser‘El jovencito Frankestein’? «¿Per què no?», respon sense dubtar. Seria el retorn d’un fill pròdig.