El parc del Clot, «història industrial» i «escenari natural»

Fa un lustre que Marissa McInturff viu a Barcelona. Com molts de creatius, aquesta nord-americana es va instal·lar a la ciutat atreta pels seus encants, el seu aire obert, artístic i cosmopolita. Quan es dedicava a la publicitat com a ‘home economist’ (potenciar l’aspecte estètic dels plats abans de fotografiar-los o filmar-los), havia viatjat a Espanya per rodar un anunci. Així va conèixer el seu futur marit, que la va convèncer perquè s’instal·lés al costat del Mediterrani. 

A l’arribar, mentre esperava a tenir permís de feina, es va apuntar a un curs de ceràmica. «Em va captivar tant que quan me’l van entregar ja no vaig voler tornar a la publicitat». La vena artística li va agafar fort, i li va sortir bé la jugada: avui és una de les ceramistes locals de més renom gràcies  la seva marca, coneguda com a Mari Masot (@marimasot): gerros, testos i vaixella que barregen tècniques tradicionals mediterrànies i formes geomètriques, contemporanis i depurats, d’inspiració arquitectònica. 

«El meu pare i el meu germà són arquitectes, i jo vaig començar la carrera universitària. M’apassiona». Per això no sorprèn que un dels llocs que més la fascinen de la ciutat sigui el parc del Clot (Escultors Claperós, 55-63), al qual va arribar per casualitat. «Sempre he viscut al Poblenou, on casa meva i el meu taller», explica Marissa, que ven les seves creacions a particulars i botigues de decoració de tot el món.

«Al principi sortia sovint a explorar i descobrir la zona, i de sobte vaig topar amb aquest meravellós parc en el qual abans s’ubicava una fàbrica-taller de la Renfe. Quan va deixar de funcionar, van fer caure l’edifici per convertir-lo en un espai verd. Això sí, van conservar peces emblemàtiques que són testimonis del passat. Han aconseguit que la història industrial d’aquesta zona es fongui i entremescli amb l’escenari natural actual», explica amb referència a aquesta proesa urbanística projectada en els anys 80 segons el disseny de Daniel Freixa i Vicent Miranda.

Notícies relacionades

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

Tots els camins de Núria

«Et passeges i, de sobte, descobreixes una antiga xemeneia de maons que despunta entre plantes i arbres, o antigues parets que abans sostenien l’edifici. Tot s’ha fet respectant la història i la naturalesa, i les han posat a l’abast de tots els visitants. Avui és una zona plena de vida, on sempre hi ha molta gent. És un perfecte exemple de com mirar i obrir-se al futur sense esborrar el passat. Perquè els dos tempos poden i han de conviure», detalla la ceramista i dissenyadora. 

Explica que acudeix al parc del Clot més o menys una vegada al mes, seguint un recorregut gairebé ritual: comença el passeig a la platja, segueix per la rambla del Poblenou i acaba donant voltes pel parc descobrint nous racons i detalls. També destaca el seu ambient familiar i autèntic, de barri, que, assegura, té un encant únic