Carrer de Rogent, el paradís mil·lenista

A mesura que els preus del lloguer a Barcelona van pujant com l’ona expansiva d’una bomba nuclear, els veïns han sigut expulsats del centre i s’han anat assentant a zones més perifèriques. «Me n’he anat a viure al Camp de l’Arpa del Clot perquè ni compartint pis podia pagar el lloguer de Gràcia, tot i que vaig néixer allà», explica el Miquel, un veí de 26 anys del carrer de Rogent, l’eix comercial del barri.

Precisament, aquest carrer s’ha convertit en un nou punt de reunió per a joves barcelonins, que troben als seus bars i locals una oferta de lleure similar a la de barris gentrificats com Sant Antoni, Gràcia o l’Eixample, però sense els seus abusius preus. «No és estrany que tots els meus amics visquin al Clot, al Camp de l’Arpa o Sant Andreu. El que més a prop viu del centre és a Glòries. Ara només ens movem per aquestes zones: tenen el mateix, més barat i amb menys turistes», afegeix el Miquel. 

Rogent és un dels carrers que s’està aprofitant d’aquesta trista conjuntura. Per entendre el seu èxit entre els mil·lenistes només s’ha d’anar al naixement a la plaça de Sant Josep de Calassanç, on es troben els bars LocALE i Espai Vermut (Còrsega, 699), que conserven encara aquesta estètica típica de bareto de barri que tant agrada a aquesta generació (perquè creu que no ha pogut disfrutar-la en la seva plenitud com els seus pares) i ideal per prendre-hi una canya, un vermut i unes tapes.

Baixant pel carrer, per als vianants i adornat amb arbres a cada costat, sents que estàs en un recés de pau de la hiperurbanització barcelonina. Recorda l’avinguda principal dels petits pobles de la Catalunya interior, una estampa bucòlica que molts exiliats rurals troben a faltar. 

A l’altura de Rosselló hi ha Pizza Qué? (Rogent, 71) i Mucho Sake (Rosselló, 556), una pizzeria trattoria i un restaurant japonès, respectivament, que s’omplen de veïns cada cap de setmana. Davant seu, el Set De Llegums (Rogent, 124), els típics ultramarins de menjar preparat que rep una gran quantitat de visitants mil·lenistes. No és l’únic establiment del sector. Per exemple, una mica més a baix es troben La Teca de l’Àvia (Degà Bahí, 5) o Llegums Cuits (Sèquia Comtal, 14), entre d’altres. «Molts joves no tenen temps de cuinar. Nosaltres oferim una alternativa sana i ràpida», afegeix.  

A la cantonada amb Provença es troba el Sien Té (Rogent, 96), una botiga especialitzada en te i infusions que fa a més de saló de te: tu esculls què prendràs i a la planta de dalt t’ho prepares amb la tetera que et faciliten. A la porta del costat, per als que passin del postureig i prefereixin beure, el Bar Dó (Rogent, 100). Típic bar amb terrassa i cerveses barates per beure molt, gastar poc i arribar a casa una mica alegre entre setmana sense saber massa bé per què.

Activitats obertes als veïns

Passat aquest carrer, davant la impressionant façana de l’Institut Juan Manuel Zafra (Rogent, 51) hi ha La Gelateria (al número 88), un local perfecte per esmorzar o berenar amb terrassa interior, i el casal okupat la Revoltosa, amb activitats obertes als veïns i una barra de bar. Després del carrer de Mallorca, el Creps Clot (50), de molt dolç; D’CLOT (52), bar per a vermuts, tapes i còctels; Gent Del Barri (25), un restaurant de menjar català que sol omplir-se; i Tipus Tapa (21), un bar de tapes.

Finalment, l’últim tram, el que va de València a Aragó i que comença a la plaça de l’Oca (amb una estàtua en honor a aquesta au), és sobretot famós per allotjar la xurreria mòbil i algunes atraccions durant les festes del barri. Però també el restaurant El Refugi (18), de menjar mediterrani; la fleca colombiana Colombia Viva (8) i el bar La Coctelera (Aragó, 609), primer local amb el qual et trobes arribant des de la Meridiana i que preserva la mateixa estètica de bareto clàssic de l’Espai Vermut, que corona el carrer per l’altra punta.  

Notícies relacionades

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

Tots els camins de Núria

La vida jove no s’acaba a Rogent, no obstant. La plaça del Mercat, amb el bar xilè Los 33, o La Revolta, a l’entrada del parc del Clot, també acullen tots els joves que han arribat al barri obligats per la diàspora, disfrutant dels seus encants fins que l’especulació els obligui a anar-se’n, de nou, a un altre racó de la ciutat.