Ruta per les millors masies de Barcelona

Tornem al passat rural de l’urbs visitant aquells edificis que encara avui ens revelen l’herència de la història

Abans tot això era camp. Tantes vegades has escoltat, mig en broma, la feliç frase. I tan poques vegades has aconseguit imaginar aquella Barcelona de pedra, quan la ciutat era encara una vila en expansió i els terrenys es mesuraven a pams.

Travessem l’urbs per recordar l’esplendor d’aquells vells casalots, avui convertits en centres cívics, escoles i restaurants. Les antigues masies ens tornen al pols rural i als vèrtexs del passat. Aquest és un passeig pel temps que desemboca en capvespres amb olor de llenya, el tacte de la terra llaurada i els ecos d’un lladruc llunyà.

1. La Masia de Can Planes

Més que un ‘Mas’

Si diem la Masia, tots sabem a què ens referim. La que va ser residència dels joves de les categories inferiors del Barça fins al 2011 continua sent propietat del club, tot i que des de fa anys no allotja les promeses de l’equip. La Masia de Can Planes (Maternitat, s/n), antigament coneguda com Can Freixes, va ser construïda el 1702, tal com podem llegir al seu portal. Va ser una casa de conreu lligada al passat agrícola de la parròquia de les Corts. El 1950, l’últim hereu dels Planes de les Corts, Francesc Planes Buera, va firmar la venda a l’entitat esportiva per uns sis milions de pessetes. Res comparat amb el que es paga ara per les estrelles del club.

2. Can Fargues

Jardín en ombra

Ara convertida en una escola municipal de música acompanyada per un jardí romàntic, Can Fargues (avinguda de Frederic Rahola, 2-8) continua dreta gràcies a l’afany dels seus veïns. La seva original torre de defensa es va ampliar fins a allotjar una masia a finals del segle XI. Més tard es va transformar en una casa residencial, per això la seva activitat agrícola va donar pas a jardins i arbredes. Encara avui es pot disfrutar de l’ombra dels seus arcs de branques, culminada amb el cant dels ocells i el petit estany envoltat de bancs de fusta. La construcció també conserva bona part de la seva estructura i aparença original. Des del 2009 va passar a mans municipals, i només la reivindicació veïnal va aconseguir evitar-ne la demolició per donar lloc a l’escola de música. No se m’ocorre millor lloc on aprendre.

El barri el domina des de la seva gran talaia el Casal Mas Guinardó (plaça de Salvador Riera, 2), un antiga i poderosa masia de perspectives panoràmiques, seu de multitud de llegendes i històries de bandolers.

3. Can Cortada

Màgia medieval

Des d’Horta, ascendir pel carrer de Campoamor fins al restaurant Can Cortada (avinguda de l’Estatut de Catalunya, s/n) suposa ja un fascinant passeig entre antigues finques i xalets amb jardí, plens d’ornaments clàssics, esgrafiats geomètrics i aclaparadors frontons. Quan arribes a aquesta antiga masia, l’espectacle està servit en tots els sentits. La boca es va obrint en ‘crescendo’ mentre t’acostes a la seva bonica façana, decorada amb heura i flors sempre a conjunt amb l’estació de l’any. En els terrenys on ara trobem un fabulós restaurant, antigament hi havia una vila romana a partir de la qual els senyors d’Horta van aixecar una torre de defensa medieval. Durant el segle XV es va convertir en una masia agrícola que proveïa els mercats pròxims.

Els seus actuals habitants també semblen d’una altra època: a la porta, el Fermín et rep com si et conegués, i t’explica com un joglar els seus relats sobre el casalot; dins, el director, Christian Abelaira, eleva encara més la màgia del lloc amb el seu humor i energia. A la taula, l’encant de la casa es multiplica amb els àpats en forma de carn a la brasa, arrossos i peix que serveixen des de 1994.

Molt a prop d’aquí, Can Travi Nou (passeig de Maragall, 178) és una altra gran masia catalana convertida en restaurant rústic. La seva coberta de buguenvíl·lea li confereix un especial encant. Naturalesa silvestre, tornejos feudals i casaments celtes: en aquestes masies, encara pots viure-ho.

4. Can Castelló

Pau assolellada

Els jardins, en una lleugera rampa ascendent, porten a través d’una espiral de verdor fins a les portes del Centre Cívic Can Castelló (Castelló, 1). Situada a Sarrià-Sant Gervasi, aquesta antiga masia burgesa construïda a finals del segle XVI es va remodelar al segle XX, i li va donar l’estètica modernista i sanejada que presenta avui dia. En el seu entorn es respira harmonia. Els jubilats, alguns d’ells del ‘casal de gent gran’ que acull el mateix edifici, es perden en pensaments al sol. Alguns s’entretenen llegint als bancs d’aquest jardí de ‘pittosporums’ i palmeres que s’escampa pel mur inferior de la finca. Aquest petit refugi del soroll té com a millor testimoni del seu passat el sostre de la sala noble, amb ornamentació de fusta. Antigament la masia es coneixia com a Can Galvany fins que, com a conseqüència del matrimoni de Rosa Galvany amb Gabriel Castelló, va passar a dir-se Can Castelló. Coses d’abans.

5. Can Canet de la Riera

Elits pairals

Difícilment podràs disfrutar de les vistes completes d’aquesta obra inclosa en el Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, llevat que tinguis la butxaca folgada, tarannà atlètic i excel·lència a les vestidures. A l’entrada del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 (Bosch i Gimpera, 5-13) et rebrà un senyor de camisa blanca des de la seva cabina sobre els esglaons. T’aclarirà que a partir d’aquest punt el pas és exclusiu per a socis i et tocarà fer mitja volta. Caldrà conformar-se amb els indicis llunyans del que va ser Can Canet de la Riera, masia pairal que va acollir una gran pagesia. Els últims habitants van ser la família Llobatera. La seva planta rectangular acull una galeria presidida per una gran balustrada. Però això t’ho imagines, perquè des de la vorera només aconsegueixes distingir el gran arc dovellat del seu portal.

6. Can Trilla

Misteri i ensorrament

No totes les visites a masies han de descobrir estampes esplendoroses. L’Antiga Masía de Can Trilla (Gran de Gràcia, 177) està protegida com a bé cultural d’interès local, però presenta un aspecte més aviat ruïnós i abandonat. Tot i així, si t’acostes als confins de Gràcia a contemplar les dues plantes rectangulars de la seva senzilla arquitectura, en part protegida per una tanca que amaga el passatge on es troba l’entrada principal, sentiràs una tendresa que travessa fronteres del temps. Els balcons amb suports de ferro forjat de la casa principal, orientada al mar, amb els porticons de fusta de la planta baixa que habitaven els masovers, i aquest rellotge de sol esgrafiat componen un conjunt admirable. Antigament, la casa tenia una gran extensió de terres de cultiu, entre secà i regadiu. Encara es conserva l’escarransida capella barroca annexa a la construcció.

Una altra antiga glòria que presenta avui dia un aspecte llastimós és Can Miralletes (Sant Antoni Maria Claret, 310), la reforma de la qual s’està allargant més de l’esperat. Almenys, mentre converteixen l’antiga casa on esmorzaven els traginers en un nou espai infantil, podem continuar disfrutant del seu jardí mediterrani, recreació del passat agrícola del Camp de l’Arpa.

7. Can Raspall

Notícies relacionades

Ètica i estètica

Com passa en el centre de medicina estètica que ara acull, la masia de Can Raspall (passeig de Manuel Girona, 37) ha conegut diversos ‘líftings’ i modificacions. Als anys 20, Antoni Biada va portar a terme una reforma que adossa un cos d’edifici a la dreta i un porxo a l’esquerra, modificant alhora la façana i envoltant la casa de jardins, estàtues i altres elements decoratius. Si apel·lem als seus orígens del segle XVII, hem d’apel·lar a una masia basilical esgrafiada amb motius clàssics, on destaquen dos balcons amb finestrals gòtics i unes golfes il·luminades per una galeria d’arcs. Amb tot, cal dir que el temps li ha provat fabulosament.