La ruta de la comèdia: on es poden veure els millors monòlegs a Barcelona

Si no rius és perquè no vols. A BCN hi pots trobar excuses cada dia. Aquestes són les millors apostes d’‘stand-up’ de la ciutat

A Barcelona et pots passar la setmana rient. Cada dia, a infinitat de pubs i locals de la ciutat còmics i còmiques de qualsevol condició s’aferren a un simple micro i s’exposen al focus de l’humor. Sovint per poc més que una taquilla inversa o el simple premi del riure, se la juguen amb els seus acudits d’autohumiliació, històries dislocades o acarnissaments amb el personatge del moment. T’agafem la maneta i et portem per les millors apostes d’‘stand-up comedy’ local, perquè et parteixis de riure a gust.

1. Benditos Jueves

Divina comèdia

Tenim pla. Hi ha un nou sarau a la ciutat, pur confeti d’eufòria a base de rialles i ballarugues. Des del novembre, Benditos Jueves ha pres la sala B de Luz de Gas (Muntaner, 246) per desencadenar la seva festa mensual de la conya. La idea és aplegar còmiques i còmics punters de l’escena barcelonina, apostant per l’humor canalla i generacional. Ens ho explica Artur Busquets, que organitza aquestes cites junt amb dos actors més, Bernat Saumell i Cristian Valencia. La cosa no només té gràcia, també té marxa. Després de la santa missa del riure, Benditos Jueves posa la parròquia a ballar ipso facto. «Pretenem unir la comèdia amb la festa, perquè ens encanta celebrar», explica Busquets. «De vegades el públic es queda sense pla després del xou, així que sempre tenim coses bones per sopar, la barra activa i ‘djs’ amb la millor música».

Normal que aquell dijous del mes escollit per aquests agitadors culturals es marqui en vermell en molts calendaris. Fins ara ens hem partit amb els monòlegs de Josué Túrnez, Adri Romeo, Tomás Fuentes, i el més recent d’Irene Minovas, capaç d’arrencar riallades d’una escena funeral. En les sessions de música catxonda pots trobar rere els plats el mateix Busquets, i també humoristes com Charlie Pee i Dj Sordo.

La pròxima cita és el 16 de febrer i en els pròxims mesos veurem còmics com Xavi Daura (20 d’abril) i Ignasi Taltavull (18 de maig). Una sala amb classe, humor radical i party extrema fins a les tantes, sense pagar entrada. Així cada mes. Senya’t.

2. Massa Comedy

Mai és massa

L’humor no es destrueix, només es transforma. Massa Comedy és la continuació de la clàssica Tarantos Comedy. Els còmics Elisenda Bassas, David Arnau i Sergi Moral no tenen problema a mudar-se per acollir els seus xous en català, castellà i anglès. Han portat superestrelles de l’‘stand-up’ internacional com Michelle Wolf (amb especials a Netflix i HBO) i també el millor d’aquí com Modgi, Oye Polo i Patricia Espejo, sense oblidar humoristes que acaben de començar i defensen sobre l’escenari els seus primers 10 minuts sòlids.

Tot i que no descarten trobar un local fix, el seu alè nòmada i persistent els porta a multiplicar activitat i localitzacions. Ara mateix organitzen el Massa Mic, un micro obert mensual, en el fascinant Rouge Cocktail Club (Poeta Cabanyes, 21), més un Diumenge de comèdia al mes a Sagrades Tannines (passatge de Simó, 20) i xous corals a Ca la Sisqueta (av. de Santa Coloma, 104), amb còmics i còmiques locals a descobrir pels menys avesats a l’‘stand-up’. La seva missió és convertir el públic casual en addictes a la comèdia. Com més siguem, més riurem.

3. L’Altre Mic

Riure crònic

Si hi ha un temple de l’‘stand-up’ comedy a Barcelona, aquest és El Medi (Balmes, 129). Fa anys que aquest insòlit pub se significa com el cau de l’ecosistema còmic autòcton. La seva agenda desborda propostes d’humor, com els 7x7x7 dels dimecres i els variats xous de comèdia individual o col·lectiva que poblen els seus caps de setmana. Els dimarts no hi ha rasca o apalancament que valgui: L’Altre Mic congrega infinitat de fidels. Aquest ‘open-mic’ bilingüe desferma una gloriosa plantilla de còmics diferent setmana a setmana, amb MCs de la talla de Charlie Pee, Marc Oliva i Raquel Hervás posant-hi salsa entre intervencions. Aquest espectacle de taquilla inversa cedeix el micròfon per un temps limitat a cada humorista, que arrisca provant nous acudits contrarellotge. En les últimes setmanes ens han desencaixat la mandíbula les peripècies familiars de Mockudrames –que acaba d’estrenar a YouTube una fabulosa sèrie sobre tuitaires catalans–, la cohort de mediocritat que envolta Dua Lipa segons Adri Romeo, la recerca d’argot amb ‘flow’ a l’Antic Egipte de Josué Túrnez, o aquest cínic corol·lari de les toxicitats del seu ex amb el qual Yael Brusca arrenca histriòniques ovacions. Una mica més calmada, Yael ens comenta que l’aposta de L’Altre Mic prioritza les dones còmiques i el monòleg en català. «La gent riu especialment amb anècdotes reals o coses senzilles que cagpgirem», reflexiona. «El nostre públic és el millor de Barcelona. Sempre venen amb ganes de passar una bona estona. Això ho agraeixen molt els còmics que venen a provar».

També és d’agrair descobrir gent tan brillant com Josie Asquerosi, Alex Ayres, Irene Santos i Felipe Mateos. Al final del xou, els còmics de la nit escullen la taula més festaire, que apareixerà fotografiada en el cartell de la següent setmana. Si t’esgargamelles al màxim, la càmera et somriu.

4. Comedy Gold

Àuries riallades

De vegades les rialles destil·len mala llet. Una altra tendència excitant en l’humor actual són les ‘roast fights’, enfrontaments entre dos còmics que s’insulten amb gràcia sobre l’escenari. La veterana gent de Comedy Gold ha recuperat recentment aquestes mítiques baralles humorístiques per al nostre goig. Com a contrapartida, han creat un xou col·laboratiu, Bumping Mics. Tomàs Fuentes i Albert Floyd omplen cada mes El Medi (Balmes, 129) improvisant acudits durant 2 hores amb l’ajuda del públic i alguns convidats. El seu xou regular és el Comedy Gold Show, el segon i quart dissabte de cada mes al Golem’s, (Almeria Teatre, Sant Lluís, 64), amb ‘lineups’ de tres còmics i un MC. Si hi ha una cosa que tenen clara després de 6 temporades, comenta Floyd, és que el seu públic «necessita un humor elaborat, afí a l’‘stand-up’ americà i allunyat del que representen els tòpics monòlegs sobre guerra de sexes d’‘El club de la comèdia’». Stop the caspa.

5. El Soterrani

Clar i català

Malgrat el seu nom d’aires underground, fa temps que aquest col·lectiu de còmics han conquerit l’Olimp. El Soterrani s’eleva per damunt de tot gràcies a les arts de Maria Rovira aka Oye Sherman, Marc Sarrats, Josep Català i Manel Vidal. Van néixer fa cinc anys com un grup de tuitaires amb gràcia que buscaven un espai on fer ‘stand-up’ en català sense ser percebuts com un fenomen folklòric. En el dia d’avui atresoren una afluència massiva de públic jove, així que han multiplicat per dos la seva proposta. El Soterrani petit té lloc dos dimarts al mes a Golem’S (Sant Lluís, 64) i combina membres del Soterrani amb convidats, sempre en català i mantenint la paritat de gènere. Càmping Caravaning Cubelles és el seu xou gran. Cada últim dijous de mes a la sala Paral·lel 62 (av. del Paral·lel, 62), els quatre titulars del Soterrani disseccionen els pecats venials dels catalans. Tots els espectacles són diferents, perquè el pecat canvia cada vegada. L’últim va ser el simbolisme, i va servir per fer-nos veure a tota pantalla que Tadeu Jones és un convertidor de nens en cunyats, fer un gir inesperat al cas de l’assassí d’Olot i traduir la societat catalana al món casteller, entre moltes altres idees hilarants.

Els preguntem per la seva legió de seguidors: «Bàsicament ens venen a veure fills de l’escola concertada a qui els falta l’oxigen si s’allunyen més de 5 km de Gràcia. Fora bromes, podem dir que és un públic jove que vol riure’s de referents propis i que disfruta com un porquet rebolcant-se als llots de l’autoflagel·lació». Sí que som.

6. Més rialles

Radiació cò(s)mica

La diàspora del riure es multiplica de manera exponencial i cobra tota mena de formes, així que cal estar molt al lloro. T’hem xivat alguns de destacats, però convé no perdre’s propostes com el Feismo cool de La Rubia (Ferlandina, 29), Casa Terrat (Casp, 80) nova aposta de la productora El Terrat per la comèdia en viu, el micro obert LGTBIQ i feminista Manolita La Primera de La Federica (Salvà, 3) i les cobejades vetllades d’‘stand-up’ a la rebotiga de La Llama Store (Villarroel, 34). Barcelona Comedy Club (Carassa, 4), Craft Barcelona (Paradís, 4) i The Comedy Clubhouse (Canvis Nous, 10) munten xous en anglès, que aquí no hi ha fronteres que valguin.

No perdis pistonada tampoc dels nombrosos espectacles en solitari de gent tan brillant com Charlie Pee, de gira amb Mamasita, Marc Sarrats i la seva Alta flipamenta, els deliris del trobador trasbalsat Roger Peláez cada dimarts a l’Antic Teatre (Verdaguer i Callís, 12), Esto no es interestelar, de l’enorme Raventós, o Miguel Noguera, que no cedeix amb el seu metamòrfic Ultrashow. No, no hi ha límits per a l’humor. Rialles de reverbs infinites. Si no rius és perquè no vols.

7. Bromes franques

Notícies relacionades

Pantalles i pòdcasts

Malgrat la polèmica censura que ha sacsejat de soca-rel el ‘Zona Franca’ de TV-3, l’actual ‘boom’ de l’humor continua acompanyat per programes en diverses plataformes mediàtiques. L’auge de monòlegs en webs de subscripció com Netflix i HBO oxigena molt la idea que tenia el públic del format. Les improvisacions de Nadie sabe nada d’Andreu Buenafuente i Berto Romero fa 9 temporades que guanyen adeptes; Oye Polo d’Ana Polo i Maria Rovira eleva la sorna a Radio Primavera Sound, mentre que La Sotana, pòdcast satíric sobre el Barça perpetrat per Manel Vidal, Joel Díaz, Modgi i Andreu Ginola, no deixa de triomfar. Oye Sherman i Marc Sarrats il·luminen la terra catalana amb les seves seccions a l’Està passant de TV-3, i recentment un altre col·laborador d’aquest programa, el gran Modgi ha firmat Mític un especial d’‘stand-up’ autofinançat que es pot adquirir per veure ‘online’. Aquest xou tindrà continuïtat amb un altre protagonitzat per Adri Romeo, que comptarà també amb direcció d’Ignasi Taltavull. Precisament Taltavull, juntament amb Tomàs Fuentes, han aconseguit convertir en un programa de TVE La Ruïna, delirant xou on públic i convidats relaten anècdotes vergonyoses. Sobren canals per escampar la rialla. En plena crisi, la dinyarem de riure.