Beure’s l’aigua dels gerros a la plaça Reial, per Miqui Otero

Quan obre les seves portes vol replicar l’èxit del restaurant Glaciar, però aviat s’adona que li anirà millor servint suc d’ordi. La cervesa, i us ho diu una veu autoritzada que l’ha estudiat i estudia amb afany, és importantíssima per a la nostra civilització. Sense anar més lluny, el primer poema que vaig memoritzar (el segon, si comptem el poema de Nadal del col·le) va ser la llegenda de l’etiqueta d’Estrella Galicia (quina musicalitat: «Una excel·lent aliança entre els més apreciats maltes, aigües, llúpols i llevats, que li proporcionen la seva delicada aroma i el seu exclusiu sabor»). I al formidable llibre ‘La historia del mundo en seis tragos’, s’explica com la cervesa va estalviar un munt de baralles a l’home prehistòric (alimentava i, al no ser un sòlid, no hi havia discussions per les porcions). 

Es bevien set litres de cervesa en una hora

Però tornem al Canarias. Per donar vida al nou local, el Manuel s’inventa els concursos de bevedors de cervesa. Durant la setmana es reparteixen vals als veïns que més consumeixen, que seran els que hi participin. El concurs dura una hora i està tot controlat: si volen anar al lavabo, ho fan acompanyats de la Creu Roja. El Messi de tot això serà el Dionisio, capaç de beure’s set litres en 60 minuts (també serà recordat el que es va mamar un litre en deu segons). 

¿Però qui podria en aquella època trobar gots tan enormes, d’almenys un litre? «És que en realitat eren gerros, per a les flors, sense nanses», explica Manel Adán, net del fundador que encara està al capdavant, amb el seu germà, de la cerveseria. I afegeix: «L’avi els anava a comprar a la Unió Vidriera Espanyola, a Badalona». 

Potser m’he inventat que aquest és l’origen de l’expressió «beure’s fins a l’aigua dels gerros», però volia cridar la teva atenció perquè t’aboquessis a aquesta història i visitessis aquest bar.

Dalí amb una pantera

El Manel és un paio amable, que de petit va ser un nen de bar, d’aquests que aprenen a sumar tornant el canvi. Ha vist de tot. Aquells concursos van ser fruit del moment: «Suposo que estava tot malament, però la gent estava contenta de sortir de la guerra. I el barri encara tenia molts veïns de per aquí».

Notícies relacionades

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

Tots els camins de Núria

No sé si els deixarien fer-ho ara, sobretot si hi poguessin participar fans del Manchester United, dels que colen pilotes als balcons de la plaça. Ell ho va veure canviar tot molt als vuitanta, amb l’arribada de les drogues dures i les parelles de la policia: «Es va apagar tot una mica, però ho vivíem amb naturalitat. Recordo que molts dels que estaven enganxats jugaven patxangues de futbol i la pilota acabava aquí dins del bar». 

Amb el ‘boom’ turístic olímpic va canviar el paisatge i molts dels que ara beuen al Canarias (tot i que continua sent un lloc habitual de barcelonins) no saben res d’aquests concursos i els semblarien surrealistes. Per sort, darrere de la barra, una foto en blanc i negre mostra un Dalí que mira a la càmera (era un habitual del lloc, de vegades portant una pantera) i sosté un enorme litre de cervesa. O un gerro d’or, que és una idea més daliniana.