En aquesta cocteleria botànica de Barcelona es fa fins i tot música amb plantes, per Miqui Otero

–Ahà…

–I una vegada al mes tocarà un paio que fa música amb les plantes com a instruments.

  – ¿Com? 

Òbviament, no cal res més. Quan m’adreço a la Káktos Botanical Society, l’associació que regenta aquest local al carrer de Comte Borrell, 147, penso que potser un cop allà em sentiré com el protagonista d’una de les novel·les angleses més fines i divertides de la història: ‘Notícia bomba!’ Allà, William Boot, un abstret expert en plantes que escriu ressenyes de botànica per a un diari, acaba com a corresponsal en una delirant Guerra Civil a l’Estat africà fictici d’Ishmaèlia. L’han confós amb un altre escriptor, amb qui comparteix cognom. Ha sigut un error.

View this post on Instagram

A post shared by KĀKTOS BOTANICAL SOCIETY (@kaktos_botanical_society)

Havia sospitat que potser així de fora de lloc em podria sentir jo. No obstant, després de fer el primer xarrup a un còctel de rom i bourbon, banyat en mantega de cacauet, plàtan, destil·lat de poma i cacau, penso que això, aquest nèctar dels déus de l’Olimp, no és un error. De fet, ho és tot menys un error.

Aquí el seu cronista, un individu de costums més aviat senzills, fins ara només connectaria els conceptes de copa i test, de licor i botànica, amb una cosa que en realitat detesta: aquests balonassos de gintònic amb baies d’anet, pell de llimona, rodanxes de cogombre i, si et descuides, julivert que va sobrar del lluç, gespa de l’estadi de l’Espanyol i pètals de corona funerària. Aquests gintònics que em recorden el Vietnam.

S’ha de trucar al timbre

Amb tot, això és una altra cosa. Un entra en aquesta associació per la porta, tot i que abans ha de trucar al timbre, travessar un passatge verd Cadillac dels anys 50 i un altre de rosa pastel i deixar el DNI a l’entrada, abans de fer córrer la cortina de vellut. I ja n’és soci (procés ràpid i gratuït). 

No hi ha ampollers ni marques darrere la barra, ja que el ‘mad doctor’ d’aquests deliciosos beuratges, Marcos Fernández, infusiona ell mateix els licors amb brots verticals de tota mena de plantes (de vegades, durant dies, els dies exactes). La llista d’opcions sembla un conjur de bruixa bona: gin infusionat de curri, coco i licor de flor elèctrica; vodka banyat en mostassa, mel de farigola, soda de gingebre. Si sona bé, té més bon gust, francament.

Hotel de plantes

Notícies relacionades

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

Tots els camins de Núria

Vaig arribar atret per la idea d’un paio que utilitza les plantes com a guitarres (en realitat, microfona les plantes i n’atrapa les ones i vibracions sobre bases electròniques), però hi ha altres ocurrències la mar de maques. Per exemple, cursos de cocteleria i mercats ambulants de venda vegetal. O un hotel de plantes (els socis les poden deixar gratis després d’omplir un d’aquests cartellets de «No molesteu» que es pengen al pom de l’habitació especificant l’espècie i les atencions que necessita la criatura). O el que serà una biblioteca temàtica.

Miro la prestatgeria amb què ja s’ha iniciat aquest projecte i en descobreixo un de titulat ‘Bonsai’, una guia de jardineria. Torno a casa assaborint el còctel d’aloe vera i pensant en l’arrencada d’un altre llibre titulat així, la novel·la d’Alejandro Zambra: «Al final ella mor i ell es queda sol. La resta és literatura». I penso: doncs tant de bo tinguessin temps abans que això passi de fer una copa en aquest lloc. I també en William Boot, que podria haver celebrat aquí el final de la guerra. I finalment que, de vegades, les associacions més aparentment esbojarrades són les idees més serenament felices.