Formigues atòmiques amb ‘skate’, per Miqui Otero

¿Carreteres? ¡On anem no necessitem carreteres! Ni carrers. Ho penso quan una fletxa de monopatí, amb un nen que va amb una armilla embuatada de color vermell a sobre, passa per sota de les meves cames.

No necessitem carreteres, ni carrers, perquè som a The Skate Hub, al carrer Crom de l’Hospitalet, el millor parc per patinar sota sostre de la nostra regió. Quan triomfava la saga de ‘Retorn al futur’, els seus amos tenien més o menys l’edat d’aquest mini Marty McFly que ha utilitzat les meves cames com a túnel. Si llavors els arriben a dir que farien possible un lloc així, apostarien que seria molt més probable que al segle XXI existís, a mòdic preu, el ‘hoverboard’ de Mattel, el monopatí volador de color rosa.

Esport olímpic

Són les 10 del matí i aquesta nau industrial convertida en meca de l’‘skate’ es desemmandreix amb ‘Living for the city’, de Stevie Wonder, a bon volum. Un alumne d’uns 10 anys amb samarreta de Public Enemy assaja un ‘ollie’ mentre una cadena de set nans sobre rodes (d’entre 4 i 6 anys) es manté dreta amb genolleres, colzeres i cascos de formiga atòmica (un, amb dessuadora de ‘La Patrulla Canina’ és encantador, a més, és clar, de ser el meu fill). 

Gastón Francisco, un dels socis d’aquest invent, va aprendre a patinar d’una forma bastant diferent. Tenia uns 12 anys i vivia en un carrer sense sortida de Buenos Aires, en una zona travessada per una via de tren. «Venim d’una cultura de l’‘skate’ diferent. Eren els rars, impressionaven molt, però sempre t’acollien. Ara tot ha canviat, fins i tot serà un esport olímpic. Però volem que l’important no canviï», diu. 

Això és un parc ‘indoor’ de ‘skate’, però també una acadèmia infantil. Té una sala d’exposicions (penjades a les parets, taules de totes les èpoques i països), una altra per veure vídeos relacionats amb la història d’aquest esport o estil de vida i, sobretot, cursos. 

Els monitors avui, el Bautista i l’Álvaro, són, a més de bons mestres, el cosí o l’oncle que tots vam voler tenir en la infància. Desperten en els petits una obediència que no descansa en l’autoritat, sinó en la complicitat (és fàcil imaginar com brindarien amb ells amb un quinto i un Trinaranjus, per després saludar-se amb alguna encaixada de mans xifrada). «Els dos tenen molta experiència, perquè volíem el millor. També la pista l’ha fabricat la millor empresa. La idea la vam tenir veient com en un altre lloc improvisat algú feia classes en una pista on hi havia gent dormint la mona o fins i tot ampolles trencades per terra. Això és el contrari», diu wl Gastón. 

Nits amb patins  

Notícies relacionades

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

Tots els camins de Núria

A més d’aquest col·le sobre rodes, han fet moltes coses més, des d’acollir a una oenagé perquè Menors No Acompanyats es poguessin divertir una estona fins a gravar un nen japonès de 12 anys que estan rebentant els mesuradors de clics de les seves xarxes socials o celebrar festes d’aniversari. També se’n proposen moltes d’altres, com allotjar team building d’empreses (potser ja estiguin farts de disparar pintura de colors amb pistola contra el seu cap, tot i que sigui temptador) o celebrar nits per als adults, amb barra i música.

També extraescolars amb les escoles: «Aquí no hi ha ‘bullying’. Els ‘skaters’ no fem partits, sinó sessions. No sortim per competir, sinó per compartir una estona amb amics. Crea comunitat». I un nen amb dessuadora de ‘La Patrulla Canina’ n’abraça per darrere un altre amb una armilla embuatada vermella, tots dos sobre un ‘skate’ que es dirigeix cap a la rampa: on van, al futur, no necessiten carreteres.