Bars per a Rosalía: 10 locals mítics de Barcelona dignes d’un videoclip

1. Vampirs moderns 

Absenta per a motomamis

El ritual de l’absenta, amb la forquilla degudament posada a la corona del vas i l’inevitable terròs de sucre xop, es pot practicar a molts locals de Barcelona, però en cap resulta més místic que al Marsella (Sant Pau, 65). Com ja va fer amb el bar El Pollo, bareto ravaler amb segona vida i truites escandaloses, Rosalía ha posat en boca de tots un altre monument del Raval. El Marsella, escenari del seu últim videoclip, és el bar amb més solera del barri i un dels pocs bastions que recorden la Barcelona bohèmia de fa anys. Hemingway i Picasso van ser alguns dels tòtems que van sortir de quatre grapes d’aquest reducte modernista, un bareto a prova de gentrificació que ha salvat la vida diverses vegades i que encara avui manté intacta la seva màgia. Amb data naixement 1820, el Marsella no s’arronsa davant la modernitat, de fet acumula desafiador cada vegada més pols, per a gaudi dels al·lèrgics als nous temps.   

---

 2. Tornada a l’arena 

Dues orelles

El Bar Roso, conegut popularment com el Bar del Toro (Sant Gil, 2), bé podria haver sigut l’escenari d’un videoclip de ‘El mal querer’. Ubicada a les entranyes del Raval, aquesta vella taverna s’ha convertit en la segona residència d’incomptables mil·lennistes cansats de tant hipsterisme i àvids d’autenticitat. Cigalons, canyes i combinats es mariden amb tapes clàssiques, embotits, conserves i bocates en un entorn que recorda el bar de poble de la teva infància. L’estrella de la casa és un cap de toro dissecat i exposat dalt d’una paret, un toro intimidador que observa amb paciència el menjador ple de gom a gom i sembla a punt de prendre vida en qualsevol moment. El d’aquest bar, amb més anys que el gep de l’àvia de la Fabada Litoral, és digne d’estudi: dimarts a la nit i no hi cap ni una agulla. ¡Olè!   

---

3. Meravellosos 70 

Sense tonteries

Un supervivent. Un miracle. El Mónaco (Pallars, 164) és una fotografia dels anys 70. El mobiliari sembla haver resistit diverses glaciacions. La seva màquina de tabac antiga i el seu futbolí haurien de ser patrimoni de la humanitat. No sabem fins quan aguantarà dempeus aquest local històric, però el dia que abaixi la persiana els veïns de Poblenou ploraran la seva pèrdua. De moment, el seu propietari, Simón García, no té cap intenció de deixar-lo. «Fins que la salut aguanti», em diu rient. «Un quinto, unes olivites i unes escopinyes», li contesto jo. I passa la vida, que diria Pata Negra.  

---

 4. A dalt i a baix 

Cocteleria modernista

«Al primer segona, sisplau». A l’entrada de L’Ascensor (Bellafila, 3) només hi falta un grum que et marqui el pis i et digui bona nit. 55 anys contemplen aquesta cocteleria on s’han emborratxat celebritats musicals del nivell de Loquillo i El Último de la Fila. Em van explicar fa temps informadors molt fiables que l’ínclit Lou Reed va visitar una vegada el bar i gairebé es va esvair davant la barra de tant mamar. L’Ascensor és història i sempre té històries. La seva decoració modernista t’embriaga, però la joia de la corona és l’entrada d’un vell ascensor també modernista, que s’ha conservat intacta i continua atraient tots els flaixos. A la barra, cocteleria fina i impecable, el combustible perfecte per a nits eternes de bohèmia, passió, pujades i alguna baixada (que l’hi preguntin a Lou Reed, si no).  

---

5. Des de 1860 

Passat perfecte

L’entrada de Casa Almirall (Joaquín Costa, 33) t’exigeix un parell de minuts d’adaptació enmig. És com si al carrer de Joaquín Costa hi hagués un forat de cuc que t’enviés directament a la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX. Al primer saló d’aquesta icona modernista sembla que res s’ha mogut des d’aleshores. Els marcs de fusta que embolcallen les ampolles, la preciosa barra de marbre, la musa de ferro que sosté la llum sobre la barra, els vells tamborets i taules vetllador, la majestuosa porta de fusta de l’entrada (una joia modernista que hipnotitza més d’un transeünt)... Sembla que estiguis flotant en un somni. Si ets un caçador nocturn d’antiguitats, en aquest racó fora de l’espai i el temps et podràs submergir en un vas d’absenta i, amb una mica de sort, deixar anar la xapa als fantasmes del passat.  

---

6. Clàssic del Raval 

Gent blaugrana

En aquest negoci familiar volen les canyes i el pica-pica de bareto a l’antiga. ¡Una de seitons amb olives i una altra cervesa, que la tarda s’allarga! Un rètol ‘vintage’ i unes pissarres amb els oferiments del dia reben el visitant. La Masia (Elisabets, 16) és una barreja de bar de poble, casa de menjars i, fins i tot podríem dir, penya culer. Els pòsters dedicats al Barça no enganyen, i tampoc la seva vitrina amb les tapes del dia. Mandonguilles, bacallà, croquetes, truites, La Masia no té temps per perdre amb floritures modernetes. En aquesta trinxera amb 70 anys d’història es menja i es beu com es feia abans, i que així sigui per molts segles més. Si et ve de gust disseny minimalista danès i un ‘mocktail’ amb extracte de xia, definitivament ets al lloc equivocat.   

---

7. Casa Popeye 

Com sempre

Si Rosalía hagués gravat un videoclip al Dole Café (Manuel de Falla, 16) les hauria passat magres per ficar-hi tot l’equip de rodatge, però tant les truites com els entrepans haurien compensat l’envit. En aquest antic negoci fan bo allò de «si alguna cosa funciona no la toquis», per això sembla que els teus àtoms hagin fet un viatge instantani fins a una cafeteria popular dels anys 80. Servei a l’antiga, tracte pròxim, clientela de tota la vida, cartelleria retro, rajoles antigues, acer inoxidable, mostrari de truites perquè salivi el personal i un entrepà per governar-los tots: es diu Popeye, arriba planxat i cruixent, i porta espinacs, pernil serrà i formatge.   

---

8. Taverna immortal 

‘Have a cava day’

No busquis comoditats ni disseny industrial en territori Paixano. En aquesta terra es viu al marge de les tendències; els canvis mai són benvinguts. És el secret del seu èxit. Can Paixano (Reina Cristina, 7) es revela com un forat fosc, recarregat, oliós, estrepitós... Ple de vida. Vet aquí una taverna nascuda el 1969 que supura autenticitat i t’enamora des del primer fins a l’últim plafó de fusta vella. La planxa rugeix. El fum de la cansalada viada i els frankfurts se’t queda a la samarreta. Els entrepans de batalla i les conserves són tremendament populars, però no tant com els espumosos de la casa, uns beuratges celebèrrims que tenen en el cava rosat la seva punta de llança. Queda clar: a Can Paixano s’hi entra sol i se’n surt amb un milió d’amics, com Roberto Carlos. 

---

9. Canya i truita 

Bohèmia renovada. Es remunta a 1893 i ha passat ja per diverses mans sense veure alterat el seu esperit canalla. El llegendari Resolís (Riera Baixa, 22) ha tornat amb una carta plena de caramels en forma de tapes i platillos, i una col·lecció de vins d’allò més apropiada.

View this post on Instagram

A post shared by RESOLIS 1893 (@resolis1893)

Ha pujat el nivell, però no ha tocat l’esperit de centre d’acollida per a bohemis i òlibes. Ideal per a un alto en el camí amb pintxo de truita i canya, o per a aquesta copa després de sopar que es multiplica per unes quantes. Aquí Rosalía se sentiria com a casa; un dels baretos més autèntics del Raval.    

---

10. ‘Bonus track’ 

Notícies relacionades

Descobreix els racons més desconeguts de la primera obra mestra de Gaudí

La vaca i la tonyina, cos a cos

Torna el vell

L’Olímpic fa mooolt temps que observa pacientment tot el que passa a l’agitat carrer de Joaquín Costa. És un històric del Raval que ha viscut diferents etapes sense canviar el seu aspecte i que comença una nova etapa en mans dels ‘bartenders’ Antonio Naranjo, Adal Márquez i Edir Malpartida. Ara el Bareto Olímpic (Joaquín Costa, 25) és el mateix bar de barri de sempre, amb una carta de begudes que, lluny d’alinear-se amb les últimes modes cocteleres, intenta recuperar el vell sabor dels cubates que bevien els nostres pares i avis. El nou Olímpic és més vell que mai i la fórmula funciona. Han recuperat el vas de tub per disfrutar de beuratges de festa major com el Mamadeta & Tonic, la Pomada Collins i el Marianito Preparado. Un bar modern que reivindica el vell i Rosalía sense conèixer-lo encara.