Treu el teu Hulk estressat: aquesta és l’única habitació de la ràbia d’Espanya

Qualsevol diria que acaba de retrobar-se aquí la Pantoja amb tots els Rivera junts. Fa olor debatalla campal. Es veuen piles de runa fumejant. Ordinadors fets miques com si fossin discos durs de Bárcenas. De seguida intueixes que acabaràs amb la mateixa cara desencaixada que al veure la nova nadala de Leticia Sabater.

Et donencasc antiavalots, granota, guants, botes de seguretat. Ni que anessis a una sessió de control del Congrés. Allà tens barres de ferro a escollir, te n’assenyalen una caixa plena. Alguna està tan recargolada que sembla que l’haguessin estampat contra un superheroi. Solien tenir bats de beisbol, però es trenquen massa de pressa, lamenten a l’estil esbirro de telesèrie.

Empunyes una pota de cabra amb l’experiència que dona haver vist 10 temporades de ‘The walking dead’. I et comencen a servirobjectes trencablesa l'estil menú del dia: plats, copes, càmera de vídeo, impressora, torre d’ordinador. Somrius amb timidesa de primerenc, t’ajustes la visera. Al segon cop deixes de dir «ups».

«¿Alguna vegada has volgut destrossar alguna cosa després d’un llarg dia de feina?», incita la seva web. No és una pregunta retòrica. Aquí es trenca la monotonia de manera bastant literal. «La sala de la ràbia», es llegeix a la paret. És una habitació on treure el teu Hulk estressat. «Ara mateix és l’única habitació de la ràbia que existeix a Espanya», garanteix el propietari. Assenteixes sense parpellejar. Almenys fins que deixa anar la barra de ferro.

Albert Soler, 33 anys, somriu sense excedents d’adrenalina. No s’l veu estressat a la feina, no. Va obrir a l’octubreAxerum, centre d’oci alternatiu a Vilanova i la Geltrú. A més d’una habitació on haver-se-les a cops, té dianes a les quals tirar destrals.

«Relaxació després de la devastació»

Els diuenrage room, anger room. Habitacions de la ràbia, sales de la ira.«relaxació després de la devastació»,resum per internet a l'estil mantra. «Venen del Japó –explica l’Albert–. És on n’hi ha més: Japó i Xina». Fa més d’una dècada que es poden googlejar. En aquell moment, ja hi havia nipons destrossant plats i americans colpejant ninots de Trump i Clinton a l’Anger Room de Dallas, recull ‘The New York Times’. El 2016 es va començar a parlar de «fenomen global». Hi haclub de demolicióa Manhattan, unlocal per a enrabiadesa Houston,habitació de la fúriaa París. Ara es comencen a estendre lesnaus on anar a destrossar cotxes.

Al tercer cop ja estàs suant. Et creus Michael Douglas aUn dia de fúria, però sembles més aviat Homer Simpson intentant imprimir.«Que difícil que és reciclar aquí», crides als cinc minuts. En tardes almenys 10 a començar a intuir les vísceres de la impressora.

«És molt cansat», esbufega l’Oriol. 21 anys, programador informàtic. Acaba de travessar un teclat amb una pota de cabra. «Ja no sento l’angoixaque sentiaabans», somriu després de la seva primerasessió deràbia perimetrada. ¿En què es pensa amb una barra de ferro a la mà? «En les factures», diu al costat la Patricia. 23 anys, dependenta. «Desestressa molt».

El 80% són dones

Hi deuen haver passat 400-500 persones fins i tot amb el vaivé de restriccions, calcula l’Albert. Mitjana d’edat: 30-40 anys. El 80% són dones.Es contracten packs: de 30 a 60 € (per parella), segons la mida de la vintena d’objectes per destrossar. «Hi ha gent que m’ha arribat a demanar 200 euros de material per trencar». Potser estan dues hores allà». No hi ha temps límit.

Es poden fer miques telèfons, microones, cristalleria en tots els seus formats. Fins i tot neveres i teles de 55 polzades. ¿D’on ho treu tot? «Wallapop –respon l’encarregat-. També hem comprat lots d’empreses que tanquen». Sí, es veu moltaal·lucinació vintage:ordinadors amb disquetera, algun mòbil amb antena, televisors culgrossos que van haver de presenciar el pit solt de Sabrina.

Notícies relacionades

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

Tots els camins de Núria

¿Que tens una cosa pròpia per trencar amb malvolença? També pots afegir-ho al ‘pack’. «Una noia va venir sola i va portar un quadro –recorda l’Albert–. El va treure de la bossa i... era l’orla de la universitat».

Ningú ha portat de moment fotos del cap. «Molta gent ho diu –explica l’encarregat–, però al final ningú s’atreveix». Hi ha qui ve a rebaixar l’estrès de la feina, fins i tot a fer teràpia de parella. Hi ha qui garanteix queés el millor lloc per a una primera cita. Doncs sí: almenys es poden tirar els trastos sense remordiments.