‘Moderneig’, vermuts i resistència: passeig pels locals imprescindibles de l’Eixample de Barcelona

El seu vast univers de voreres irregulars i xamfrans caòtics rematat per finestrals i façanes llustroses resulta inexplorable llevat que el reduïm a quadrants. Així que apliquem una senzilla quadrícula al barri més geomètric, a l’estil dels beneits plànols d’‘Star Wars’. Marquem el límit superior sota la Diagonal, resseguint el carrer París. La nostra línia imaginària tanca a Balmes d’una banda, Aragó a la seva part inferior i troba el seu últim vèrtex a la Model. L’insistent ‘blip, blip’ que escoltes és encertat: en efecte, sobrevolem la zona més animada de l’Eixample esquerre.

Ara que coneixem el territori preuat, es tracta que no ens l’arrabassin. Gaudim d’aquests angulosos carrers abans que siguin tot hotels de luxe, canyes a 3,50 € i rètols gentrificadors. Propulsors al màxim, arribem a l’hiperespai Eixample.

1. ‘Moderneig’ diari

Ronda i ‘selfie’

El que solia ser una zona treballadora amb finques respectables i locals senzills s’ha convertit en un gran desplegament de locals a l’última. És així, l’Eixample s’ha empolainat. Si la butxaca dona per fer-ho, la canya de les vuit es fa en virals refugis contra la vulgaritat com Torpedo Bar (Aribau, 143). Aquesta cantonadeta d’ambient espurnejant i menjar com no n’hi ha no falta mai en una llista de bars bonics. El seu cosmovers de parets verdes, tamborets en vermell i negre, butaques més bufones, s’eleva a l’enèsima quan proves delícies com l’hamburguesa Patty Melt o el biquini de pastrami. Tarda eixerida garantida.

No gaire lluny es troba Bar Eixample (Córsega, 219). Lluint el nom del barri sobre un lluminós vermell, aquest local d’aires modernitzats genera un ambient modern però autèntic. Pots prendre unes canyes a la seva freqüentada terrassa, o emplatar-te ben a gust per provar la seva truita oberta amb botifarra, la taula de formatges, algun dels seus plats italians o les croquetes de parmesà. Luxe a l’abast. Si canviem el vermell pel verd, trobem el molt distingit La Sogra del Jardiner (Provença, 125). El primer bar botànic de la ciutat desborda plantes i verdor. Un racó frondós on triomfen les tapes vegetarianes, els còctels d’autor i els seus vins ecològics.

Per a un ‘selfie’ viatger, Soda Bus (Aribau, 150). Un local que et rep amb un flamant autobús londinenc fascina el més distret. El bàrman treu el cap per la finestreta de gran vehicle, il·luminat i ple d’ampolles. Aquest ‘restobar’ de reflexos carmesí remata la seva estètica ‘british’ amb guitarres i estrelles del pop. La diversió arriba amb les seves burgers, els còctels d’autor i aquests tornejos de BeerPong amb premi que organitzen. Però això no és tot, perquè aquest local comunica pel seu interior amb Verne Barcelona (Aribau, 150 bis), que ens submergeix al Nautilus de ‘Vint mil llegües de viatge submarí’. Aquí sopes cuina de mercat, tot molt mediterrani, mentre sobre el teu cap floten meduses i es nuen els tentacles del Kraken. Atípic i abissal.

El cas de Curtis Audiophile Cafe (Mallorca, 196) és un ‘swipe right’ de llibre. Vam tenir enamorament sobtat immediat amb la proposta melòmana del primer ‘listening bar’ de Barcelona; de seguida ens va sorprendre amb la seva versatilitat com a bar de còctels, botiga de discos, cafeteria i petit club selecte per a actuacions en viu i sessions de ‘dj’. Des de la seva obertura, aquest bar en alta fidelitat ens obre d’orelles i provoca addicció a l’agulla. Del vinil.

2. Cimeres del vermut

No sense la meva tapa

Si hi ha una cosa que ens torna unívocament a tots sonats somrients sense importar el barri, això és veure el nostre gotet amb l’oliva i la rodanxa de taronja omplir-se d’aquest licor dolçàs que torna l’aperitiu cim pletòric a la setmana. Fa temps que els vermuts de l’Eixample esquerre són terreny abonat per a Senyor Vermut (Provença, 85). La seva terrassa i el seu esglaonat interior lluen sempre embotits de gent feliç que dona compte de vasos, broquetes i les seves populars braves mentre d’altres arrufen el nas esperant a la cua. Hi posen cinta i tot.

Un altre xamfrà avantatjat és el que domina Bodega Picarol (València, 224), local sempre atapeït que va canviant de mans però conserva la seva aurèola de vermuteria de tota la vida. Pot relaxar molt un glopet i una truita de bacallà si acabes de sortir de la pròxima oficina d’Hisenda. Traient el cap pel seu privilegiat finestral es veuen els IVA d’una altra manera.

Al clàssic Morro Fi(Consell de Cent, 171), primer dels cinc locals que atresoren ja aquests mestres del vermut casolà i les tapes addictives, legions d’assedegats assetgen la seva diminuta barra de diumenge a diumenge. Que sí, ara mateix provem el vermut reserva amb una mica de moixama i ametlles, és clar.

La Moderna Bodega (Enric Granados, 110) provoca un encanteri centenari. És veure l’estilitzat rètol de La Moderna sobre aquest fons de fusta granada, emmarcat en sinuoses motllures de pedra, i alguna cosa crema al pit. Al vidre sobre la porta encara pot llegir-se l’antic nom del local, Bodega Esplugas. Una vegada dins, l’enamorament sobtat es torna amor veritable: t’embadaleixes contemplant la fila de barrils i les esplèndides rajoles modernistes. Fa un segle que aquest encantador celler encisa el barri a base de vermuts i aperitius que van de conserves a taules de formatges, ibèrics i curats catalans. La propietària i les afables cambreres s’encarreguen que aquest lloc històric mantingui la seva essència de tracte pròxim adaptat als nostres temps. Per això l’idil·li és etern.

3. Oriental espacial

Blade Runner 2023

He vist coses que no creuríeu. Locals de ‘sake’ en flames més enllà de l’espatlla de Muntaner. Vaig veure llamps de fideu brillar en la foscor a prop de la porta de l’Hospital Clínic. Tots aquells moments es perdrien en el temps, si no fos perquè vinc a deixar testimoni de la cridanera proliferació de locals orientalsamb aires ‘cyberpunk’ en aquest sector de l’Eixample. Pots sentir-te com Deckard menjant els seus fideus en llocs tan magnètics com Modoki Funki Roll(Passatge de Batlló, 16), diminut saló de llums llampants perdut en un carreró. T’atrau als seus rotllos i ‘onirigazus’ com un llamp tractor. Davant del Mercat del Ninot, Suru Bar (Casanova, 134) serveix plats de la terra, però la seva estètica a mig camí entre el bistró i la barra nipona et traslladen. És plantar-se davant el seu esplèndid mural, provar la broqueta ‘yakitori’, o contemplar els reflexos de la xocolata amb miso sota la seva intrigant llum vermella, i sentir-te un proscrit androide japonès.

Amb la fastuosa entrada de cineAH-UN Japanese BBQ & Sake Bar (Mallorca, 182) escoltes bandes sonores de Vangelis, i la disparada imatgeria de Melrose Dumpling House (Calàbria, 204 Bis) et fa mantenir un pacte secret amb el curri i el neó. Tants llocs de ‘sushi’ i ‘ramen’, que els exemples s’escorren com llàgrimes a la pluja. Només demana les teves crestes japoneses i mira de dissimular aquesta cara de replicant que portes.

4. La resistència

De tota la vida

Mentre canvien els règims polítics i les constel·lacions galàctiques, sempre queden aquells vells rebels que sobreviuen a tots els revessos i avenços del món. L’Eixample muta, però hi ha coses que mai canvien. Per això no importen les modes, s’ha de trencar una llança per reivindicar aquelles clàssiques granges i els bars de nom comú, posem el ‘Petit Bar’. L’Eixample segueix sent un túnel del temps on resisteixen locals amb una solera contumaç. Commouen especialment llocs com Bar Celler Montserrat (Viladomat, 223). Amb el seu carismàtic rètol més que ‘vintage’, aquest aparador atapeït i la barra d’alumini de sempre, porten més de mig segle mantenint una parròquia tranquil·la i lleial. S’han convertit en un retall d’una altra època, encara viu, que ens fa abraçar-nos a nosaltres mateixos.

Notícies relacionades

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

Tots els camins de Núria

Allà segueix també el genuí Bodega Joan (Rosselló, 164), on alguns vam prendre els primers tallats i d’altres van veure triomfar el Barça de Cruyff. Ben a prop, Restaurante Ponsa (Enric Granados, 89) i Restaurant Jockey (París, 205) continuen sent apostes segures. Fusta, marbre, bona carta i maneres sòbries plantant cara al febril ‘moderneig’ de la zona. Vells, però sublims.

Tot i que ningú es faci fotos amb el seu vistós cartell, Cerveseria DNI (Mallorca) continuarà sent el friqui etern de la zona: no té xarxes ni número de carrer. I per al banquet final, no dubtis a esperar el que faci falta i fer-te lloc entre taules en aquest gallec captivador, O Retorno (Comte d’Urgell, 168), on tot es fa a crits. Davant la invasió subtil de refinaments aliens, res com agafar-se a les estovalles de paper, prémer el turbo i llepar-se els dits amb unes gambes a la planxa.