La pedra seca als paisatges catalans: del patrimoni històric a la sostenibilitat del futur

Catalunya és una terra rica en paisatges naturals, nodrida i influïda pel clima mediterrani, ofereix una de les orografies més diverses d’Europa. Així ho demostra l’últim catàleg de paisatges elaborat per l’Observatori de Paisatge de Catalunya, que recull un total de 134 paisatges a tot el territori català, la majoria d’aquests amb un mateix senyal identitari: la pedra seca.

Aquesta tècnica mil·lenària i universal -que consisteix a aparellar pedres de manera curada i artesanal, sense cap material d’unió– és capaç d’aixecar construccions de tipologia, dimensions i usos variats, majoritàriament dedicades a l’agricultura, ramaderia i proveïment d’aigua. Durant segles, l’art de la pedra seca va permetre als nostres avantpassats domesticar la natura i créixer econòmicament. Avui, les construccions que han sobreviscut al pas del temps són el testimoni de les formes de vida del passat: un llegat cultural, històric i social.

Tant és així que aquesta forma de construcció –els coneixements tècnics de la qual s’han difós generació rere generació per gent anònima i rural– és considerat, des del 2018, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Un reconeixement important per posar en relleu la importància de la pedra seca i conscienciar la ciutadania de la seva aportació real.

Per continuar donant a conèixer aquest element estructurador del paisatgisme català, el Palau Robert acull fins al 4 de juny del 2024 i de forma gratuïta l’exposició Dues pedres. Paisatges persistents, una mostra de la riquesa dels paisatges catalans modelats per pedra seca. Aquesta iniciativa de la Direcció General de Difusió, compta amb la col·laboració de la Direcció General Popular i Associacionisme Cultural i està produïda per l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

«Les construccions de pedra seca són més que una mostra del passat o una relíquia folklòrica, són un senyal de persistència i manteniment del que ens identifica com a territori», va assenyalar Ester Capella, consellera de Territori, en la inauguració de l’exposició del Palau Robert dimecres passat. Capella va considerar l’art de la pedra seca com «una tècnica del passat, present i futur» que ha servit per aixecar construccions respectuoses amb el seu entorn i «sense cost ambiental».

Una tècnica sostenible

La tècnica de la pedra seca és un exemple de construcció sostenible que cobra encara més importància avui, davant el desafiament ambiental del món actual. La pedra és un material natural d’origen mineral, inorgànic, no contaminant i reutilitzable. És, a més, un recurs net, local i perdurable, que no té transformacions industrials i que, per si mateix, és inesgotable.

Notícies relacionades

Bars que ja eren ‘cozy’ abans que la paraula fos moda

La Pobla de Lillet reviu la llegenda del moliner

Pere Sala, director de l’Observatori del Paisatge i comissari de l’exposició, juntament amb Jordi Grau, Joan Reguant i Joan Nogué, va reconèixer la tasca de tots els homes i totes les dones anònimes del món rural que «van dedicar esforços per aixecar milers de construccions i estructures de pedra seca, amb un coneixement excel·lent de la topografia de les seves terres» a Catalunya.

L’exposició ofereix un recorregut pel món rural català amb paisatges vertebrats per la pedra seca que van des de l’Altiplà de la Terra Alta fins a la Plana del Baix Ebre, i l’objectiu de la qual és «demostrar la vigència i modernitat de la pedra seca al món rural», en paraules d’Eva Pomares, directora general de Difusió. L’exhibició compta, a més, amb un treball extraordinari de museografia de la mà de Queralt Suau i el disseny gràfic d’Opisso Studio.