L’Aixada, 27 anys viatjant a la Manresa del segle XIV

Manresa ha celebrat aquesta setmana la Llum, que és la festa local més identitària. Rememora la construcció del canal de la Séquia al segle XIV per proveir la ciutat d’aigua; l’enfrontament amb el bisbe, que s’hi va oposar perquè la infraestructura passava per terres de la seva jurisdicció i, finalment, la concòrdia que va fer possible el canal i, segons la versió més llegendària, el ‘miracle de la Llum’ procedent de Montserrat, que va facilitar aquesta concòrdia.

Notícies relacionades

El cementiri que dona la vida a Carles Viarnès

L’única sala de cine de Solsona torna a obrir

Des de fa 27 anys, incloent-hi aquesta edició, la Festa de la Llum té com a colofó, després dels actes d’àmbit més local celebrats durant aquesta setmana, la Festa de l’Aixada, que se celebra aquest cap de setmana i que convida els visitants, que es compten per milers, a viatjar en el temps fins a la Manresa del segle XIV, a la considerada com l’edat d’or de la capital del Bages. La fira, amb un pressupost de 98.000 euros, en la línia d’anys anteriors, arriba en aquesta ocasió amb novetats bastant destacades en el contingut relacionat amb els espectacles. Una de les noves incorporacions és l’estrena de la Sala Gòtica de l’Hospital de Sant Andreu com a escenari, en el qual l’Associació Cultural Anderdocs, formada per actors de Manresa i de Sant Joan de Vilatorrada, i dirigida per Albert Ruiz, oferirà el muntatge L’enigma de l’hospital superior, inspirat en el nom amb què es coneixia l’actual Hospital de Sant Andreu l’any 1260, que és la primera data de la qual hi ha referències. En aquell temps era conegut com a hospital superior i era un espai d’acollida de pobres, viatgers ocasionals i afectats per malalties no contagioses.

D’una banda, aquest any, la fira, que se celebra al centre històric de Manresa, amb la plaça Major com a centre neuràlgic, ha rebut peticions per tenir-hi parada de 388 paradistes, que pràcticament és el doble de les que hi haurà, prop de 200. D’altra banda, reunirà mig miler d’actors fruit de la col·laboració d’unes trenta entitats locals, que oferiran diversos espectacles, amb l’arribada del rei Pere III i el seu seguici, i la del bisbe Galceran Andreu, com a representacions més icòniques. L’oferta gastronòmica, molt important a l’Aixada, repartirà tavernes a la plaça dels Infants (Pulpalia, de Galícia), Major (gestionada pels Geganters de Manresa) i parc de la Seu (gestionada per l’Agrupació Cultural del Bages). La plaça del Milcentenari també tindrà una petita taverna.