L’església on Magalí Sare ha trobat la millor acústica

Va ser Magalí Sare qui va revisar Una altra manera de viure amb tambors al fons en la campanya estrella per al 2020 de certa marca de cervesa. I qui un any després, acompanyada pel contrabaixista Manel Fortià, es va marcar una versió d’Els segadors en clau feminista en la presa de possessió d’Aragonès.

Però ella és més, molt més que això: a l’explícitament titulat àlbum Esponja (2022) es va presentar com una artista omnívora i sense límits, amiga de totes les músiques i no només de les que estan de moda. Ella passa de seguir el ritme en aquests temps trasbalsats. "M’agraden els llocs calmats, a prop de la natura i sense gent", explica la cantant, instrumentista i compositora de Cerdanyola del Vallès. "Em fa desconnectar de la realitat del dia a dia, que és molt accelerada i no et deixa temps per pensar, filosofar, respirar, escriure o compondre".

Per això ha escollit com a amagatall el santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda, església del segle XIII als afores de Balenyà (Osona), abans coneguda també com a Santa Maria de les Dones (segle XII) o Mare de Déu de la Bona Sort (segle XVII). "En general, les esglésies, les capelles i els santuaris m’inspiren molt el cantar per la seva acústica i la seva bellesa", diu. "A més, si tens algun problema, pots deixar un ciri i demanar-li ajuda per a alguna cosa. Aquesta la tinc a prop de casa meva, a 40 minuts caminant per un caminet de camp".

Magalí es va mudar a Centelles el 2020, un cop va acabar el gran confinament, en un atac d’ànsia de llibertat. "No coneixia el poble gens ni mica", assenyala. "Ens hi vam mudar a cegues, només amb un parell de referències d’amics músics que hi viuen. I la primera excursió al santuari va ser com redescobrir el món". D’aquella jornada recorda que "feia sol i fred" i que s’ho va passar bé amb altres músics. "A dins hi ha una acústica màgica, una reverberació ni gaire llarga ni gaire curta. A més d’un orguenet molt vellet".

Al seu pròxim disc hi haurà, segons ens revela, una cançó inspirada per l’encanteri màgic de les esglésies. "La provo en totes les que puc [rialles]. L’altre dia la vaig provar a l’Ajuda i com que entre setmana gairebé mai hi ha ningú, vaig estar almenys una hora cantant sola".

Si l’has seguit una mica en la seva carrera, és probable que ja l’hagis sentit cantar en una. "He fet molts concerts en esglésies –recorda–, ja sigui cantant en cor, amb el [grup vocal] Quartet Mèlt o bé com a solista, i sempre han sigut diferents de la resta de concerts fets en sales o auditoris. Aquests llocs tenen un encant i una història que inspiren i sempre surten melodies noves.

Notícies relacionades

Bars que ja eren ‘cozy’ abans que la paraula fos moda

La Pobla de Lillet reviu la llegenda del moliner

Però Magalí té un petit problema: la inspiració li ve també quan hauria d’estar descansant. "Ho tinc bastant detectat. M’estiro al llit, el meu cap hauria de parar, però llavors comencen a sortir lletres, fins i tot arranjaments sencers. També puc visualitzar que canto o toco i em serveix per estudiar. Llavors m’he d’aixecar i apuntar-ho tot, si no vull que se m’oblidi per sempre. Aquelles nits dormo poc [rialles]".

Després de l’inesperat, també per a ella mateixa reTORNAR (2023), a mitges amb Manel Fortià, es vol agafar un temps per publicar nou àlbum: "Em dono un any i mig per acabar de compondre i gravar. No puc dir res perquè, de moment, no ha sortit de casa meva, però crec que molarà molt". No caldrà resar perquè així sigui.