Les patates més barates i icòniquesde Barcelona: el con d’1 euro del Sultán

"És superfamós", balbuceja un noi a la porta amb to d’exclusiva. Sembla un altre minilocal més de menjar ràpid del Raval – "cuina turca per emportar-se"–, però té 4,7 estrelles a les ressenyes de Google (gairebé com el triestrellat Disfrutar). S’ha convertit en formiguer de mems i vídeos virals. "No ets de Barcelona –diuen– si no has menjat el con de patates d’1 euro del Sultán". És un cucurutxo low cost que aixeca passions de fan entre estudiants i tiktokers. Es fan samarretes -"I love patates un euro" – i fins i tot tatuatges amb el seu mític con vermell a vessar.

Aquí –juraràs després de dues hores de vaivé patater–deu ser on la gent va començar a dir "pa-ta-ta" al somriure a les fotos. Se’n venen 150 quilos al dia: amb una única fregidora i dues manetes. Bocatas de Sultán (Joaquín Costa, 56). D’aquest fast food turc surten les patates més barates i icòniques de Barcelona. L’euro inclou barra lliure de maionesa, quètxup i salsa picant (hi ha dispensadors XXL a peu de taulell). "Tothom està somiant en la seva nòvia –riu Sultán–, jo amb patates, adormit i despert".

El Sultán de les patates es diu Davood Tiri. "David –es presenta ell–, més fàcil". Aquest any en compleix 60. En suma 24 a Barcelona. És de l’Iran. "Mira quina mala sort que tinc, m’han denegat la nacionalitat dues vegades", lamenta. "Jo no surto d’aquí, no tinc temps –somriu amb resignació–, no sé quants rius hi ha a Espanya".

A la Barcelona dels xefs estrella, aquí triomfen les patates congelades. ¿El secret? "Porten 15 espècies diferents", respon el Davood. "Em va costar dos o tres anys aconseguir aquest sabor". Fins i tot li han ofert diners, assegura, per revelar els ingredients de la seva barreja. "Però no, és meva", mou el cap. "Ningú sap què porten", promet amb el mateix secretisme que si fos la fórmula de la Coca-Cola.

Hi ha vegades, diu, que hi ha 15 persones esperant ja a la porta quan obre a les 12. "Aquí no pots estar aturat", promet. El local no es queda buit més d’un minut seguit. En menys de dues hores ja ha buidat a la fregidora una dotzena de bosses congelades. 30 quilos de patates. Encara li queden nou hores rere el taulell. Tanca a les 11 de la nit, diu sense esbufegar.

El Davood fa 14 anys que està a peu de fregidora al Raval. "Vaig entrar aquí per a dos mesos", recorda. "A Barcelona hi ha un rei de la gamba –se li va acudir–, ¿com pot tenir la gamba rei i la patata no?". I de la nit al dia, es va convertir en Sultán. "El rei de reis de les patates fregides", li diuen. "Ara tothom ha oblidat el meu nom", riu.

"¡Sultán, mestre!", s’apropa un noi al taulell. "Com t’estimem, Sultán". Al Davood se li entelen els ulls a l’anar a buscar-li les patates. "Aquest carinyo de la gent em...". Durant l’entrevista s’emociona més que Bayona en tota la cerimònia dels Goya. "Disfruto amb el carinyo d’aquesta joventut".

El carinyo de la gent, diu, no el deixa apujar els preus. "Jo un dia era a urgències per tonteries, vaig posar una foto a Instagram i et juro que vaig rebre 100 missatges. ‘¿Què t’ha passat?’ ‘Sultán, ¿on ets?’. Aquest carinyo em...", li torna a aparèixer una llagrimeta. Hi ha famílies –afegeix– que venen amb tres fills i no tenen 3 euros per comprar cons per a tothom. Li demanen un cucurutxo i tovallons per compartir. "Hi ha coses que un veu i fan mal", diu. "A algun n’hi puc regalar, però tampoc puc diàriament. No és una ONG".

Hi va molt estudiant i skater, pencaires, tiktokers i turistes. Li envien missatges "de Mallorca, d’Alemanya, de Bèlgica, de totes bandes", assegura. ¿Què li diuen? "Que troben a faltar les patates. Que per què no obro en cap altre lloc", somriu. Ja ho va intentar. "Fa tres anys, en vaig obrir un a Madrid –explica–, però com que no hi he estat jo mateix a sobre, no surt igual. Has d’estar a sobre d’això". El secret, diu, és posar-hi ganes.

"¿Vostè?", el Sultán va preguntant als clients de la cua. "Volíem tres patates", diu una noia. "Dues patates més", afegeix una senyora. Cling, cling, cling. El Sultán es va guanyant el sou a base de monedes d’un euro. En guanya 1.300, confessa obertament. "És igual que la droga –garanteix–, si en menges, repeteixes". A la maionesa i al quètxup comunal també hi posa el seu "toc", diu. Reparteix gratis 30 litres de maionesa al dia –calcula-, 20 de quètxup, 5 de salsa picant.

"Per aquestes patates –prometen les ressenyes de Google– vaig on sigui". ¿Que què tenen? "Una cosa especial", respon un estudiant amb to de fan. "Es mengen massa bé". "Tenen carinyo", apunta el Davood. És l’únic que li trauràs de la seva barreja d’espècies, no hi insisteixis. "Tu ja no perdones les patates –li diu a una clienta habitual–, vens cada dia". I a la fi t’explica el perquè de l’addicció generalitzada. "Sense ganes –resumeix el Sultán– mai et surt bo".

Hi ha fins i tot un compte a Instagram dels Amores de Sultán, s’autodefineixen, amb els seus millors mems. N’hi han fet molts, moltes samarretes, il·lustracions, fins i tot una noia va aparèixer un dia amb un xandall clon dels seus cons de patates fregides. El justicier viral del Raval –l’artista de carrer Suckss– li va tunejar els cucurutxos.

Notícies relacionades

713ª edició de la Fira de Sant Andreu de Manresa

Passar dels 100 metres a la marató

Ara hi ha una promo de tatuatges de Raval Station (passatge de Sant Bernat, 1-3-5). "Patatoo", els han rebatejat. Compres patates al Sultán, puges una storie, els etiquetes i tens un 30% de descompte en tatuatges (amb o sense patates). I sí, han fet unes quantes patates en la seva tinta, descobreix Saúl Sáenz (@saulsaenzink), el propietari de l’estudi. "No et pots imaginar el que la gent es tatua: una patata, un pot de quètxup...". Els guiris s’emporten gravat per sempre el panot de Barcelona, la Sagrada Família, fins i tot potes de pernil.

"La vida és bonica, però no amb mi". El Sultán ho diu somrient. I et va relatant els drames que s’amaguen darrere del seu somriure de pa-ta-ta. "M’han amenaçat amb bales, amb ganivet –ho explica amb obvietat–. M’han passat moltes coses. Però ¿què puc fer? –s’encongeix d’espatlles–. Aguantar, lluitar, i arribar fins on s’arribi".