El "miracle" de la plaça de Bacardí, un tros de Gràcia a Horta

Definitivament, tinc una memòria de mosquit. La plaça de Bacardí evoca les de Gràcia, però no és, avui, com se suposa que l’hauria de recordar. En els 80 hi passaven cotxes i no s’havien plantat encara les dues palmeres. Molt abans, tot el perímetre estava atapeït de comerços: dos colmados, una cansaladeria, una polleria i dues fleques. Em va fer el recompte Maria Antònia Vila, una de les veïnes més estimades, finada l’estiu passat. La seva besàvia havia sigut masovera de Can Bacardí; era coneguda com "la Bacardina", i és aquest el nom que la filla dela Maria Antònia li va posar al seu restaurant, amb gairebé quatre dècades a l’esquena.

Al comandament d’aquesta braseria amb encant i bons menús hi ha des de fa temps Carlos Alférez, qui junt amb la seva filla Natalia –la cuinera–, ha sabut mantenir alt el llistó: les patates de la Rioja o l’excel·lent bacallà a la mel ho confirmen. D’ell va sorgir la idea d’oferir als clients del seu altre local –ah, d’acord, on hi havia el Don Bocata– un dels plats més sol·licitats a tota hora: les salchipapas, una bomba calòrica típica dels països llatins més fàcil de fer que de digerir.

Notícies relacionades

La Pobla de Lillet reviu la llegenda del moliner

Bars que ja eren ‘cozy’ abans que la paraula fos moda

L’altra especialitat són les tarantinas, uns bocates de pa de xapata amb formatge gratinat i ingredients que varien segons quina pel·lícula s’esculli (la Kill Bill 1, amb carn picada i "xampis", és una obra mestra).

Després d’heretar Can Bacardí –que acull avui una escola–, el polític, advocat i escriptor Alexandre de Bacardí va promoure el 1870 la urbanització de diversos solars. El jurista va tenir l’ocurrència de batejar els carrers que envolten la plaça amb el seu nom, el de la seva difunta dona i el seu germà, a qui va santificar: Sant Alexandre, Santa Amàlia i Sant Baltasar (actual carrer del Duero). Desconec si els tres van fer prou mèrits per merèixer tal distinció. Però posats a buscar miracles, un d’ells és sens dubte aquest racó, el més agradable d’Horta.