Descobrim les localitzacions principals del rodatge de la sèrie de Netflix ‘Mano de hierro’

El port de Barcelona mou cada any al voltant de setanta milions de tones de mercaderies procedents de tot el món. Segons exposa la introducció de Mano de hierro (Netflix), "dels sis mil contenidors que es mouen cada dia, només se n’inspecciona un 2%", cosa que suposa que el 2023 no es confisqués ni el 10% de la droga que entra a través del port". Aquest 10% ja és abassegador, segons les dades de la sèrie: 10.000 quilos.

El director i guionista Lluís Quílez (Bajocero) s’ha basat en aquesta premissa per crear un thriller amb el nostre port marítim com a primer i inusual escenari. "Excepte en dos llocs molt concrets, mai abans s’havia donat accés a rodar al Port de Barcelona", ens explica Patrick Salvador, el seu dissenyador de producció (nominat al Goya a millor direcció artística per Autómata). "Allà es realitza un treball constant i es treballa amb una maquinària d’escala important, cosa que sempre havia fet que es descartés rodar-hi". Però la productora The Mediapro Studio va aconseguir que aquesta proposta fos tinguda en compte. "I una vegada l’entitat del Port va donar el vistiplau al rodatge, se’ns va facilitar l’accés per primera vegada a totes les diferents zones, així com la gestió per poder rodar en les empreses que desenvolupen la seva activitat dins del mateix port".

En la sèrie, el director de la terminal principal és un home més que difícil, Joaquín Manchado (Eduard Fernández), que des de fa trenta anys controla amb mà (literalment) de ferro no només la part legal de les càrregues, sinó també la semioculta. Que en la sèrie es parlés de corrupció no va ser un impediment per accedir al port, ja que "en la ficció es parla d’empreses privades fictícies, no reals". La manipulació dels noms de les esmentades empreses va ser una de les poques intervencions que van haver de fer-se, a més de la completa modificació del bar de l’entrada a fi de recrear un local de més antiguitat, construït en els cinquanta, que en la sèrie es mostra en els vuitanta i l’actualitat.

Quan veiem Manchado recollir el guardó a empresari de l’any (quina ironia) en els premis del Consorci de Promoció i Empresa, se suposa que som en un restaurant de l’hotel Arts Barcelona, però segons ens revela Salvador, "aquesta seqüència es va rodar a l’últim pis de l’hotel Sofia, per les seves parets vidrades i travertí retroil·luminat". Va ser ja durant el muntatge quan "es va decidir incloure unes vistes de l’hotel Arts per ubicar l’esdeveniment en primera línia de mar, un lloc més pròxim a la zona de poder del nostre protagonista".

Notícies relacionades

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

Tots els camins de Núria

Tot i que el port és l’epicentre de l’acció, a Mano de hierro ens traslladem també al Can Tunis dels vuitanta, un laboratori de processat de cocaïna amagat en un hivernacle del Maresme, un edifici de narcopisos al Raval, el barri de San Roc, el cementiri de Montjuïc, la Model o la llotja de pescadors. "¡Vam rodar cent vuit localitzacions amb intervenció del departament d’art en poc més de noranta dies de rodatge!", diu Salvador entre l’orgull i gairebé la incredulitat.

En la sèrie, la desaparició d’un important carregament de cocaïna desencadenarà una cruenta guerra plena d’assassinats i donarà inici a aquest thriller carregat d’acció, venjances i traïcions. "Hem pres idees inspirades en la realitat, de casos d’estibadors, d’agents de duanes i de policies infiltrats, però és una història de ficció", aclareix el director Lluís Quílez, que considera que "des de les Olimpíades fins ara no hi havia una obra que retratés aquesta Barcelona més de carrer, portuària, del Raval, del Paral·lel, de la Barceloneta, que en altres èpoques s’havia retratat molt, com en el cine quinqui".