Menja per menys de 9 euros a Barcelona

Si parlem de menjar fora, ¿fins on es pot estrènyer un el cinturó en aquests temps incerts? En una Barcelona cada vegada més cara i enfocada al turisme, qualsevol podria pensar que és impossible menjar calent en un restaurant per menys de 10 €. Però, ¿i si baixem de les dues xifres i ens quedem en uns utòpics 9 €? ¿Pot un sortir ben menjat d’un local aferrant-se a aquesta xifra irreal? Aguanta’m el cubata.

A La Tapadera de Sant Andreu (Santponç, 48) sí, es pot. Reconforta comprovar que a Barcelona encara hi ha trinxeres de barri tan al·lèrgiques a la cobdícia. En aquest santuari de cuina tradicional s’ajusten tant els marges que qualsevol truc del Mago Pop et semblarà una immensa xorrada. Truco al restaurant per certificar que, amb tanta inflació i fenòmens estranys, el cèlebre menú del dia de la casa es manté en la franja de l’impossible. I així és: per uns increïbles 8,75€ tens primer, segon, postres, pa i beguda. Pitança completa per la meitat del que costa el nou llibre de José Luis Rodríguez Zapatero.

Una altra de les meves opcions favorites, quan corren èpoques de vaques flaques, és un lloc que sembla ancorat en la dècada que li dona nom. Per trobar l’Olimpiada 92 (Pellaires, 1) cal fugir de l’estrebada gravitatòria del centre i arribar als confins del Poblenou. Aquest restaurant de barri no disposa de menú del dia, de fet basa tot el seu joc en una pissarra màgica que mostra els plats de la jornada, una desfilada marcial de receptes reconfortants i reconeixibles per a pencaires amb gana de llop.

Notícies relacionades

Rere el camí de Sant Ignasi de Loiola

La Selva, a cop de pedal

El cert és que els preus de la majoria de plats de l’Olimpiada 92 són d’olimpíada i del 92. La idea és que tinguis prou capacitat de càlcul per combinar-los i que et surtin números de ganga. En la meva última visita, per exemple, em podria haver menjat uns grelos amb patates (3,50 €) i uns canelons (4 €) per menys de 8 monedes d’euro. El més sorprenent és la qualitat que ofereixen per unes xifres tan baixes.

No busquis uramakis de maduixa, en aquest noble local mana la cuina tradicional, el guisat, el porc, la carn... I em consta que les seves tripes tenen fanàtics radicals. Encara recordo vívidament el platàs de mandonguilles amb xipirons, sípia i patates fregides casolanes que em van posar un fred matí d’hivern. Com tocar la felicitat per 6 €. Els miracles existeixen, fins i tot per sota de les dues xifres.