50 anys de cuina italiana a l’estil Pomés

El restaurant Il Giardinetto és una institució barcelonina amb nom italià que ha complert 50 anys sense modificar la visió del seu creador, Leopoldo Pomés: obsequiar la població amb pastes italianes que es desenredin de la vulgaritat.

L’esteta, gastrònom, fotògraf i publicista va morir i són els fills, el Poldo, l’Iván i la Juliet, els encarregats que l’herència es mantingui intacta i que els espaguetis no decebin.

Il Giardinetto i el llampant neó de la sòbria façana van entrar en la vida ciutadana el 21 de desembre de 1973 –celebren l’efemèride durant el 2024 amb diferents activitats– i és el premiat interiorisme dels arquitectes Alfonso Milá i Federico Correa el que facilita l’atemporalitat. Al davant, una altra oda a la resistència, de la mateixa factoria gastrocreativa i arquitectònica, el Flash Flash, que arribarà als 55 l’any vinent, amb el mèrit de ser el pioner de l’hamburguesa a Barcelona.

Visionari, doncs, Leopoldo Pomés, fascinat pels fettuccine al doppio burro (uns fettuccine Alfredo) que li va preparar María Leví, la mare de l’arquitecte Ricardo Bofill, i que li va obrir les papil·les i la ment a què una altra cuina italiana era possible a la ciutat. Escric això i em pregunto quin va ser el primer restaurant italianoitalià a Barcelona, descomptant els xefs de la bota que es van instal·lar a la capital al segle XVIII.

Els fills de Leopoldo i de Karin Leiz, mestra de les receptes verdes, l’encerten al desenvolupar una oferta que s’escapa del trillat amb aportacions de la Juliet i l’Iván, com els tripoline a la siciliana de la primera i els paccheri picants amb tomàquets cherry i burratina del segon que el cuiner Francis Santos s’encarrega de complimentar.

Amb Javier Hoyos com a gerent, aquesta és una casa de permanències: Santos hi és des de 1988; a la sala, Lis Medina, des del 2006; i el maître Ángel Fernández, des del 1986. Plantats davant el temps com aquestes columnes de Milá i Correa que evoquen troncs i propicien una atmosfera onírica.

Picotejo una botifarra blanca, bec una copa de Bruberry 2021 i continuo amb el carpaccio de carbassó amb figues i fruita seca que apareix amb formatge de Parma en lloc del Salva cremasco anunciat a la carta. De qualsevol manera, una entrada atractiva.

La versió de la pasta amb le sarde és rica: tripoline en lloc de bucatini, sardina de llauna, fonoll, pa torrat, panses i safrà. Per a mi, aquest plat és Palerm i l’Antica Focacceria San Francesco. Vaig gaudir també amb els paccheri, tot i que jo pelaria els tomàquets per a una millor integració del conjunt.

Pregunto a la Juliet per plats pomesians d’Il Giardinetto i n’esmenta tres. Vaig del darrere cap endavant. El gelat de coco amb melmelada de taronja amarga, la pallarda de vedella (no tan fàcil de trobar a Barcelona) amb patates llumí i encenalls de carbassó i l’ou en panet. És aquest últim una raresa de la cuina domèstica trasplantada a la del restaurant.

M’explica la Juliet que era la tia Rosita, Rosa Campello, l’encarregada de l’arquitectura efímera. El cuiner d’Il Giardinetto aconsegueix que la clara batuda arribi a una altura de pinacle. Panet buidat i omplert amb el rovell i pernil ibèric, enfornat i fregit que al rebre un tall de ganivet vessa el cor groc.

Barret de les carreres d’Ascot, copa de xiprer, petita meravella de la cuina de l’ocultació i la sorpresa. Aplaudeixo.

Il Giardinetto és més que un restaurant, i tal vegada d’aquí ve la pervivència. Durant anys amb el Poldo com a amfitrió, ha sigut i és punt d’encreuament de culturetes i culturistes, escriptors, cineastes, dissenyadors, artistes, intel·lectuals amb o sense gana. «Estàs en un oasi. No és només com menges, sinó com et tracten, com et sents», resumeix la Juliet.

És un restaurant italià sense cuiners italians, és un restaurant italià a la manera de Pomés.

IL Giardinetto

Granada del Penedès, 28. Barcelona

Tel.: 932.187.536

Notícies relacionades

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

Tots els camins de Núria

Menú de migdia: 28 €

Preu mitjà (sense vi): 35 €