On Catalunya

Amagatalls d’artistes

El bar on Maria Climent troba respir

L’autora de les aplaudides novel·les ‘Gina’ i ‘A casa teníem un himne’ es relaxa a prop de casa seva, al bar Lo Mirador, a Deltebre, en primera línia de l’Ebre

L’escriptora Maria Climent, al bar Lo Mirador.

L’escriptora Maria Climent, al bar Lo Mirador. / EPC

1
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Quan vivia al barri de Gràcia, l’escriptora Maria Climent (Amposta, 1985) podia plantar-se en algun bar a la recerca d’inspiració. "De vegades anava a La Rovira [carrer de Rabassa, 23] amb el portàtil, quan encara tenia dos pisos, i demanava un cafè americà per tenir l’excusa de quedar-me una estona. Algun article vaig escriure allà", explica l’autora de Gina i A casa teníem un himne, dues novel·les de notable repercussió, en part per una prosa depurada, en part per personatges femenins tan divertits, aguts i intel·ligents com Climent.

Ara viu al delta de l’Ebre, on creia que no tornaria quan va marxar d’allà als 18 anys. "Volia veure món i anar girant per diferents ciutats d’Europa. Però aviat em vaig adonar que la vida adulta era dura i em vaig quedar treballant a Barcelona. I arriba un punt en què ja ho tens tot fet, a la ciutat, si no has trobat parella o un grup d’amics amb qui sortir, quan les amigues ja han fet la seva vida i algunes marxen, d’altres tenen fills. Ja no quedàvem entre setmana com abans. Això, i que em vaig embolicar amb qui ara és el meu marit, que és del meu poble, tot sigui dit".

Sabia el que li esperaria si hi tornava. "Pel costat bo: la calma, la proximitat, la família. Pel dolent: la falta d’anonimat, d’accés a actes socials en determinats cercles... Però bé, ¡res que no es pugui salvar amb 200 quilòmetres de carretera!".

Notícies relacionades

Ara, quan necessita inspiració o, simplement, un respir, Climent no té gaires bars entre els quals triar. Lo Mirador (Reis Catòlics, 40-42, Deltebre) és l’únic de la zona on viu. "Casa meva és molt a prop, al carrer de dalt. Si volem passejar sense agafar el cotxe, és fàcil que acabem al bar". És l’únic, però també és únic: "Un racó realment bonic, en primera línia del riu, amb una terrasseta amb herba i ambient familiar. S’hi està molt bé".

Per al que no li serveix és per escriure, però a casa també s’està molt bé. "Sobretot als matins, quan la nena és a l’escola", precisa. Sigui com sigui, no sap si el seu següent llibre estarà ambientat en el Delta.