Descobreix els racons més desconeguts de la primera obra mestra de Gaudí

Eusebi Güell, industrial, polític i mecenes, va encarregar a Antoni Gaudí el 1886 la construcció d’un habitatge en el qual establir-se amb la seva dona, Isabel López, filla del marquès de Comillas, i els seus deu fills. L’arquitecte va dissenyar per a la família una residència modernista, amb una ornamentació inspirada en les formes orgàniques de la naturalesa i una fusió de funcionalitat i estètica que dona lloc a espais que són tant habitables com artístics.

L’edifici pot visitar-se el segon dissabte del mes, a partir de les 20.30 hores, amb l’activitat 'El Palau Güell secret', una visita guiada especial que obre les portes d’aquesta obra mestra de Gaudí per a un nombre reduït de visitants i mostra racons que normalment estan tancats al públic.

A les cavallerisses, per exemple, es poden veure les restes dels moderns mecanismes de l’ascensor i el sistema d’electricitat que es van instal·lar a la casa. I al saló central, que va ser concebut com un espai multifuncional on se celebraven concerts, vetllades culturals i literàries, oficis religiosos i recepcions socials; destaca la qualitat de la seva acústica, especialment cuidada perquè dues de les filles de Güell tocaven música, i perquè ell mateix va voler tenir a casa seva un orgue, sovint present només a les esglésies. D’aquest instrument es poden veure també la consola original d’Aquilino Amezua i, en exclusiva durant la visita nocturna, les barnilles de transmissió del teclat i les dues manxes amb què membres del servei li insuflaven l’aire per fer-lo sonar.

Altres llocs sorprenents que es visiten durant el recorregut són: el despatx d’Eusebi Güell, amb una magnífica xemeneia obra de Camil Oliveras; l’antiga biblioteca, que havia acollit més de 5.000 volums, amb un curiós rentamans a l’entrada; el pati de Llevant, amb la casa de les nines on jugaven les nenes de la casa; i l’espectacular terrat de les xemeneies multicolor, decorades amb fragments de ceràmica i vidre mitjançant la famosa tècnica del 'trencadís'.

Al cor de l’edifici

Aquesta visita, plena de sorpreses, inclou una estança molt singular: l’antiga sala del cotxer dels Güell, habitualment tancada al públic a causa de la fragilitat del patrimoni que allotja i de les seves reduïdes dimensions, tan sols setze metres quadrats. Ubicada a mitja altura entre la planta baixa i les cavallerisses del soterrani, va ser concebuda com la sala d’emmagatzematge de la família; no obstant, entre el 1938 i el 1942, es va convertir en el calabós de la comissaria del llavors conegut com a Barri Xino. A les parets d’aquesta estança, els detinguts hi van deixar nombroses inscripcions que reflecteixen aquells temps convulsos i de repressió. Un total de 185 grafitis i gravats, actualment estudiats i catalogats.

A l’esclatar la guerra el 1936, el Palau Güell va ser requisat i convertit en seu del Sindicat Únic de Serveis Públics de Funcionaris Municipals de la CNT. El 5 de maig de 1937, la Generalitat el va declarar monument històric, una protecció que va perdre el gener del 1939 i que no va recuperar fins a trenta anys després. Solidaritat Internacional Antifeixista es va fer càrrec de l’edifici el setembre del 1937 i tot indica que, ja en aquell moment, es va utilitzar aquesta habitació com a espai de detenció.

A partir del juliol del 1938, es va instal·lar al Palau Güell la comissaria del Districte de les Drassanes, i l’estança del cotxer es va convertir oficialment en el calabós. Els detinguts durant aquest període eren sovint anarquistes o persones simpatitzants del bàndol sublevat, que van deixar la seva empremta a les parets amb les sigles de la CNT-AIT, els uns, i amb emblemes de la Falange Española i visques a Franco i a Espanya, els altres. Amb l’entrada de les tropes franquistes el 26 de gener de 1939, el Palau Güell va continuar allotjant la comissaria del districte, però el signe polític de les víctimes de la repressió va canviar. Els grafitis de l’època inclouen visques a la República, la Llibertat i la Pepa (la Constitució).

Testimoni històric de la repressió

Notícies relacionades

Escapada de cap de setmana a un poble de pel•lícula en la Costa Brava

Cues als boscos, bolets als cistells

Unes parets que expliquen històries de robatoris, actes violents, detencions per homosexualitat i, fins i tot, algunes manifesten agraïment pel tracte rebut a la comissaria. Totes elles escrites en castellà, si bé algunes fan referència a la prohibició de parlar català: ·"Si a un oficial le hablas catalán aquí te meterán. 1-5-41" o "Proibido hablar el ermoso catalán", relaten. I tot i que dos terços dels grafitis són textuals, també n’hi ha de gràfics, que representen figures humanes, objectes, calendaris i, fins i tot, personatges animats, com un Popeye i una Betty Boop.

La visita nocturna 'El Palau Güell secret' és una oportunitat única per submergir-se en l’enginy creatiu d’Antoni Gaudí, explorar la primera gran obra mestra de l’arquitecte i descobrir els secrets històrics que el palau oculta al seu interior.