Cues als boscos, bolets als cistells

Cues en l’accés als camins forestals del Berguedà. Aquesta setmana, especialment l’11 de setembre, festiu, ja n’hi havia. Els boletaires ja els oloren i els seus vehicles apareixen als llocs, de vegades, més inversemblants. És habitual la queixa de la població autòctona per la presència de tant cotxe i la dels serveis d’emergència, que adverteixen, una vegada i una altra, que una actitud irresponsable pot portar més d’un problema si no es respecta l’accés.

El Berguedà no és l’única comarca amb producció de bolets a Catalunya, ni de bon tros, però potser sí que és la més coneguda i popular, o una d’elles. Entre les últimes setmanes d’estiu i les primeres setmanes de tardor, apareixen els rovellons a les zones més altes com arbredes. A mesura que ens endinsem en els mesos d’octubre i inicis de novembre, els bolets fan acte de presència en parts menys fredes i de menor altitud. I al rovelló l’acompanyen un parell d’espècies més, molt apreciades: els fredolics i especialment les llenegues.

Els boletaires salten dels seus vehicles a buscar, sobretot, rovellons. És una de les espècies més desitjades, més conegudes i més apreciades. Hi ha més tipus de bolets comestibles, però potser és millor que un quedi satisfet amb el botí de rovellons del dia. Millor un rovelló conegut que un bolet per conèixer; no és bo que una ingestió de bolets no comestibles acabi amb la il·lusió estirada sobre una llitera d’hospital amb forts recargolaments de dolor.

Notícies relacionades

Bars que ja eren ‘cozy’ abans que la paraula fos moda

La Pobla de Lillet reviu la llegenda del moliner

Últimes pluges

El descens de les temperatures i les últimes pluges solen ser l’avantsala de bones collites. Els més experts saben que en aquestes circumstàncies poden trobar els preuats fongs entre malesa als boscos de pi. Aquestes setmanes, les esperances han crescut per sobre de la realitat. Han aparegut els primers rovellons i, com indiquen alguns venedors que s’instal·len al mercat de Cal Rosal, es venen rovellons botó. El nom, en aquest cas, respon a la mesura de la peça. Són deliciosos, però petits i costa molt més omplir el cistell. Són petits, perquè són els primers de la temporada. Ja creixeran. Per ara hi ha més expectatives que bolets, però es tracta de provar sort, de recórrer uns quilòmetres amb la mirada fixada als peus. I si no n’hi ha, en la majoria de restaurants els podran degustar i als mercats, comprar-los.