‘Estación Rocafort’, més enllà de BCN

Més de dues dècades després que Jaume Balagueró deixés el transbord del passeig de Gràcia a les fosques amb Darkness, un altre director al servei de Filmax, Luis Prieto, busca un angle inquietant del metro de Barcelona amb Estación Rocafort, relat de terror i suspens inspirat en les llegendes urbanes que envolten aquest punt de la nostra xarxa ferroviària subterrània. Com bé ha explicat Carles Cols, durant els esotèrics anys 70 es va començar a estendre la creença que en aquesta estació habitaven fantasmes, i encara avui es continua dient, sense fonament, que és l’estació de metro amb més suïcides; aquesta amarga distinció l’ostenta Hospital Clínic.

En la pel·lícula de Prieto –nascut a Madrid, però barceloní durant un temps–, la jove Laura (Natalia Azahara) comença a treballar en la parada i es converteix, més aviat que tard, en testimoni d’un suïcidi. La comencen a assetjar visions i malsons. A la recerca d’una mica de pau mental i de la veritat sobre Rocafort, contacta amb Román (el sempre excel·lent Javier Gutiérrez), un expolicia alcoholitzat amb una traumàtica experiència lligada al lloc. El que passa allà resulta que arrrela lluny de Barcelona.

Tot i que rodar a Rocafort hauria sigut el més lògic, potser no era el més ètic. "El director va decidir no rodar allà per respecte a les persones que han perdut els seus éssers estimats i les seves vides en aquest tumultuós lloc", ens explica Sarah Webster, dissenyadora de producció de Prieto des dels temps de l’aplaudit curt Bamboleho (2002), també rodat a Barcelona; tot i que és nascuda a Los Angeles (EUA), Webster és catalana d’adopció i viu a Espanya. "A més, durant les infinites visites de localització als laberints del metro, vam viure un episodi, diguem-ne paranormal, precisament a l’estació de Rocafort, que va fer que alguns membres de l’equip no se sentissin còmodes rodant allà", afegeix la nostra entrevistada, que afegeix llenya al foc del misteri.

A la recerca d’alternatives, van pensar que l’estació de Maragall era idònia "per l’estil que té dels anys 70, amb les rajoles i els monitors antics parpellejants". El repte més difícil va ser el poc temps disponible per rodar: quatre hores a la nit, mentre està tancat al públic. "Vam haver d’idear un sistema per transformar l’estació de Maragall en la de Rocafort canviant els rètols de manera que fos fàcil posar-los i treure’ls ràpidament al final de cada jornada de rodatge". Un altre important treball va ser crear el magatzem on se suposa que es guarden les restes de l’extint parc d’atraccions de Montjuïc (1966-1998): "Hi vam afegir molts elements creatius, entre ells rètols de fira, restes de les antigues atraccions, miralls i autos de xoc".

La platja de la Barceloneta

Notícies relacionades

Escapada de cap de setmana a un poble de pel•lícula en la Costa Brava

Cues als boscos, bolets als cistells

De la Barcelona exterior surten la platja de la Barceloneta, on el Román es reuneix amb el seu antic company Andrés (Xavi Sáez), i la mítica casa Argelich (rambla de Catalunya, 34), on es va crear el sinistre pis de l’excèntric Luis (Tatín Revenga), però per visitar el bar de la reunió de la Laura (i la seva misteriosa amiga Cris, encarnada per Valèria Sorolla) amb el decadent Román haurem de viatjar amb cotxe una hora fins a Igualada: és la cafeteria de l’Hostal Canaletes (avinguda del Mestre Montaner, 60).

I per veure molts altres llocs fins i tot s’ha d’agafar l’avió o el barco. Per qüestions d’organització del rodatge, Las Palmas fa de Barcelona i fins i tot de Mèxic a Estación Rocafort. Va ser allà on es van rodar els interiors del pis on viu la Laura i l’habitació de la pensió del Román. A més, es treu bon partit a l’edifici central de la Biblioteca de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària (Campus Universitari de Tafira, s/n), el Centre Sociosanitari El Pino (avinguda de Joan XXIII, 13) o un restaurant xinès, Tesoro Chino II, que segons Google ara està "tancat permanentment": ¿hi ha aquí una història de misteri a explicar.