Un exclusiu bosc del Prat que obre pocs cops

És un dels secrets més ben guardats de la costa catalana. Un bosc recobert per altes tanques i portes de seguretat d’aeroport. Ni que fos el bosc prohibit de Harry Potter. Però aquí no s’hi amaguen centaures, ni grius, ni altres criatures mitològiques. Aquí, tota la fauna i flora és purament mediterrània. ¿Voleu visitar-lo? Doncs només tindreu una desena d’oportunitats en tot l’any. I sí, esteu de sort: aquest diumenge, 6 d’octubre, és un d’aquests dies.

Es tracta de la pineda de Can Camins (carretera de la Platja, km 4,63, el Prat de Llobregat), una de les poques zones de Catalunya on encara es pot trobar –"amb un estat de conservació excepcionalment bo", com assegura l’ajuntament— un tipus de bosc que només apareix en les depressions rere les dunes. Un paisatge més mediterrani que els anuncis d’Estrella Damm, i tan delicat que l’accés lliure està vetat.

¿L’única manera de visitar-lo? Els tours guiats gratuïts que es realitzen el primer diumenge de cada mes, excepte el juliol i l’agost. Això sí, estigueu allà a primera hora del matí. Les visites comencen les 11, no es poden reservar amb temps, i només s’admeten els 25 primers a arribar al centre d’informació turística Porta del Delta, davant l’entrada de la pineda. Un pla molt exclusiu. L’equivalent al concert de Taylor Swift per als amants del senderisme.

Notícies relacionades

Manresa assaboreix el Camí Ignasià

Seguint el curs del Daró

La visita dura una hora i mitja, durant la qual s’explica la flora d’aquest jardí emmurallat –consistent majoritàriament en pins, orquídies i bolets– i, amb una mica de sort, també hi podreu observar la seva flora –ocells com la mallerenga o el picot–. Així que tingueu els ulls més oberts que passejant per la Rambla a l’agost.

¿Proposta per acabar d’arrodonir el dia? Aneu-hi amb bicicleta. Es pot combinar amb el camí circular que connecta el delta del Llobregat, passant per la desembocadura del riu, la platja del Prat, la Torre de la Ricarda i el mirador d’avions del Prat, que per si sol mereix una visita ja que permet observar al detall els avions aterrant literalment sobre els caps (al costat hi ha un gran aparcament públic de pagament). El carril bici és tan popular que, de la marabunta de bicicletes que el recorren, fins i tot els ocells ja han après a xiular al ritme de la melodia de Verano azul.