Guia per no perdre’s res del concurs

El primer que cal entendre per seguir el Concurs de Castells és el sistema de rondes i les normes de la competició. En el món casteller, dins de les diades, les rondes són les diferents parts en les quals es divideix l’actuació: habitualment n’hi ha un mínim de tres, més dos de millora, i una ronda final de pilars. No obstant, en el Concurs de Castells és diferent: les colles disposen de fins a cinc rondes per alçar els seus castells i poden escollir quantes utilitzar-ne, tot i que només es comptabilitzaran les tres millors estructures.

El jurat i les puntuacions

Els castells, per naturalesa, no són una tradició competitiva: la rivalitat és sana. El concurs és l’única actuació en què les agrupacions es disputen un premi. Per saber qui guanya hi ha un jurat, format per un membre de cada una de les sis millors colles de l’edició anterior i un expert. A més d’una normativa extensa i una mica estricta, el jurat té una taula de puntuacions pactada entre els concursants per garantir la igualtat de condicions. Aquesta taula estableix de facto, quins són els castells més difícils.

La nomenclatura

Un altre aspecte fonamental és saber reconèixer un castell. N’hi ha de moltes formes, altures i amplades però fonamentalment se’ls coneix pels pisos que tenen i les persones a cada pis. Un 4 de 8, és a dir, un "quatre de vuit", és un castell que té quatre persones per pis i vuit pisos. L’altura i les persones per cada pis defineixen la dificultat de les estructures, que de vegades poden tenir ajudes o dificultats afegides. Per exemple, en els castells de la gamma de 9 (nou pisos) és habitual afegir una segona base a sobre de la pinya, anomenada folre. I en les de la gamma de 10, una tercera pinya, que són les manilles. Fer la mateixa estructura amb o sense les bases de suport treu o suma dificultat i, en conseqüència, canvia els punts en joc. Passa el mateix si s’afegeix un pilar dins del castell o els castells per sota, que s’aixequen des del pis inferior en comptes d’anar construint-se per dalt.

També és important conèixer el resultat de cada estructura. Una vegada sonen les gralles que acompanyen les actuacions castelleres, el castell pot acabar de quatre maneres diferents: descarregat si es completa amb èxit; carregat, si cau després d’arribar a dalt de tot; intent si cau abans de carregar-se; o intent desmuntat si els integrants baixen sense caure abans d’arribar a completar-se la figura. Una caiguda, en castells, se la coneix com fer llenya. L’objectiu de les colles és sempre descarregar les seves estructures.

Notícies relacionades

L’italià on començar la festa

On menjar ‘gyozas’ d’alt nivell a Barcelona

LAS COLLES PARTICIPANTS

En l’última jornada del Concurs de Castells, la que decidirà la colla campiona dels pròxims dos anys, hi participen les 12 millors del panorama casteller. Això ve determinat per un llistat que comptabilitza les millors actuacions i els millors castells de cada agrupació durant l’últim any. Per això, els quatre caps de cartell i candidates a guanyar el concurs aquest any són els Castellers de Vilafranca, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Jove Xiquets de Tarragona. Darrere d’aquestes hi ha altres colles amb grans estructures però menys probabilitats de guanyar: els Capgrossos de Mataró, els Xiquets de Tarragona, els Moixiganguers d’Igualada, els Castellers de Barcelona, els Castellers de Sants, els Xiquets de Reus, els Nens del Vendrell i els Marrecs de Salt. En la jornada de demà competiran les 18 colles mitjanes, les que ocupen les posicions de la 14 a la 31 de la classificació, mentre que diumenge passat, a Torredembarra, es van citar les colles petites. En aquella jornada van guanyar els Nois de la Torre. No obstant, hi ha una colla que, des dels seus inicis el 1979, es manté ferma i rebutja qualsevol competició: els Minyons de Terrassa, una de les millors agrupacions del panorama, que no ha participat mai en el Concurs de Castells i tampoc ho farà en aquesta edició.