On Catalunya
RUTA
Serinyà revela el nostre passat prehistòric
Les coves, que han tornat a obrir-se al públic, inclouen en la seva ruta expositiva 78 peces procedents de diferents jaciments

Arqueòlegs en una de les coves de Serinyà, ahir, durant la visita de les autoritats. Els estrats més profunds tenen 125.000 anys. (JOAN CASTRO / ICONNA)
Les coves de Serinyà són l’expressió del nostre passat prehistòric, amb evidències d’ocupació humana des de fa 250.000 anys. Ubicades al terme municipal de Serinyà, l’actual Arqueoparc inclou tres jaciments. Després d’un llarg temps tancat, el parc prehistòric ha obert novament les seves portes aquest estiu. Les instal·lacions s’han modernitzat i s’han transformat per fer més còmoda la visita del públic. Durant molt temps les coves han sigut un instrument pedagògic, ja que han rebut la visita de molts escolars. Ara s’ha actualitzat el contingut museogràfic reforçant el seu component turístic.

La cueva de Mollet del Parque de las Cuevas Prehistóricas de Serinyà donde se encontró hace 40 años el molar del niño neandertal. /
En el projecte de millora, el Museu d’Arqueologia de Catalunya ha cedit 78 peces d’època prehistòrica procedents de diferents jaciments arqueològics, algunes de les quals es van localitzar precisament a Serinyà. Aquestes peces s’incorporen ara al recorregut expositiu de les coves. Amb aquestes reformes es pretén donar un nou impuls al recinte. Es tracta d’una bona opció si fem alguna ruta per la comarca i ens volem endinsar en el nostre passat prehistòric. Del desembre al febrer el parc estarà tancat al públic.
Notícies relacionadesVa ser en la segona meitat del segle XIX que es van començar les recerques arqueològiques del recinte. Va ser concretament Pere Alsius, una figura molt reconeguda a Banyoles. De professió farmacèutic, el seu interès per la història va fer que es convertís en un arqueòleg destacat. El seu treball va permetre treure a la llum el passat geològic, prehistòric i històric de tota la comarca del Pla de l’Estany. L’any 1866, Josep Catà va descobrir la Bora Gran d’en Carreres, considerada el primer jaciment paleolític de les comarques gironines.
L’any 1882 va rebre l’impuls del prestigiós prehistoriador Édouard Harlé. El 1930, Josep M. Corominas va ser el responsable que es tornessin a continuar les excavacions que havien quedat aturades. Es van localitzar diferents peces de gran interès i les excavacions van seguir a la zona de la cova del Reclau Viver, la cova de Mollet i la cova d’en Pau, i especialment a la zona de la cova de l’Arbreda. A poc a poc i gràcies al treball de diferents arqueòlegs i la participació de la Universitat de Girona, les coves han anat adquirint més rellevància i són un referent del passat prehistòric.
- Fenomen controvertit La venda de pisos ocupats prolifera a Barcelona i alimenta un ‘negoci’ paral·lel de desocupacions pagades
- Els treballadors podran avançar tres anys la jubilació parcial a partir de demà
- Pòdcast José Elías ho deixa clar: en què invertir per tenir rendibilitat sense riscos
- MotoGp Marc Márquez demostra el seu enorme poder als EUA
- A partir del 2 d’abril Novetats en la Renda 2024: pagament per bizum, deducció per lloguer i millora per als donatius
- Programa de celebració Badia apel·la a la memòria històrica per celebrar els seus 50 anys de vida
- El dret DE morir 358 persones van demanar l’eutanàsia a Catalunya el 2024
- TRIBUNALS Alves podria cobrar una indemnització de fins a 20.200 euros
- Estratègia institucional per atraure talent Catalunya oferirà 78 places a científics dels EUA amb una dotació de 30 milions
- Editorial De la bronca a la proposta