Serinyà revela el nostre passat prehistòric

Les coves de Serinyà són l’expressió del nostre passat prehistòric, amb evidències d’ocupació humana des de fa 250.000 anys. Ubicades al terme municipal de Serinyà, l’actual Arqueoparc inclou tres jaciments. Després d’un llarg temps tancat, el parc prehistòric ha obert novament les seves portes aquest estiu. Les instal·lacions s’han modernitzat i s’han transformat per fer més còmoda la visita del públic. Durant molt temps les coves han sigut un instrument pedagògic, ja que han rebut la visita de molts escolars. Ara s’ha actualitzat el contingut museogràfic reforçant el seu component turístic.

En el projecte de millora, el Museu d’Arqueologia de Catalunya ha cedit 78 peces d’època prehistòrica procedents de diferents jaciments arqueològics, algunes de les quals es van localitzar precisament a Serinyà. Aquestes peces s’incorporen ara al recorregut expositiu de les coves. Amb aquestes reformes es pretén donar un nou impuls al recinte. Es tracta d’una bona opció si fem alguna ruta per la comarca i ens volem endinsar en el nostre passat prehistòric. Del desembre al febrer el parc estarà tancat al públic.

Notícies relacionades

L’italià on començar la festa

On menjar ‘gyozas’ d’alt nivell a Barcelona

Va ser en la segona meitat del segle XIX que es van començar les recerques arqueològiques del recinte. Va ser concretament Pere Alsius, una figura molt reconeguda a Banyoles. De professió farmacèutic, el seu interès per la història va fer que es convertís en un arqueòleg destacat. El seu treball va permetre treure a la llum el passat geològic, prehistòric i històric de tota la comarca del Pla de l’Estany. L’any 1866, Josep Catà va descobrir la Bora Gran d’en Carreres, considerada el primer jaciment paleolític de les comarques gironines.

L’any 1882 va rebre l’impuls del prestigiós prehistoriador Édouard Harlé. El 1930, Josep M. Corominas va ser el responsable que es tornessin a continuar les excavacions que havien quedat aturades. Es van localitzar diferents peces de gran interès i les excavacions van seguir a la zona de la cova del Reclau Viver, la cova de Mollet i la cova d’en Pau, i especialment a la zona de la cova de l’Arbreda. A poc a poc i gràcies al treball de diferents arqueòlegs i la participació de la Universitat de Girona, les coves han anat adquirint més rellevància i són un referent del passat prehistòric.