On Catalunya
RUTA
Serinyà revela el nostre passat prehistòric
Les coves, que han tornat a obrir-se al públic, inclouen en la seva ruta expositiva 78 peces procedents de diferents jaciments

Arqueòlegs en una de les coves de Serinyà, ahir, durant la visita de les autoritats. Els estrats més profunds tenen 125.000 anys. (JOAN CASTRO / ICONNA)
Les coves de Serinyà són l’expressió del nostre passat prehistòric, amb evidències d’ocupació humana des de fa 250.000 anys. Ubicades al terme municipal de Serinyà, l’actual Arqueoparc inclou tres jaciments. Després d’un llarg temps tancat, el parc prehistòric ha obert novament les seves portes aquest estiu. Les instal·lacions s’han modernitzat i s’han transformat per fer més còmoda la visita del públic. Durant molt temps les coves han sigut un instrument pedagògic, ja que han rebut la visita de molts escolars. Ara s’ha actualitzat el contingut museogràfic reforçant el seu component turístic.

La cueva de Mollet del Parque de las Cuevas Prehistóricas de Serinyà donde se encontró hace 40 años el molar del niño neandertal. /
En el projecte de millora, el Museu d’Arqueologia de Catalunya ha cedit 78 peces d’època prehistòrica procedents de diferents jaciments arqueològics, algunes de les quals es van localitzar precisament a Serinyà. Aquestes peces s’incorporen ara al recorregut expositiu de les coves. Amb aquestes reformes es pretén donar un nou impuls al recinte. Es tracta d’una bona opció si fem alguna ruta per la comarca i ens volem endinsar en el nostre passat prehistòric. Del desembre al febrer el parc estarà tancat al públic.
Notícies relacionadesVa ser en la segona meitat del segle XIX que es van començar les recerques arqueològiques del recinte. Va ser concretament Pere Alsius, una figura molt reconeguda a Banyoles. De professió farmacèutic, el seu interès per la història va fer que es convertís en un arqueòleg destacat. El seu treball va permetre treure a la llum el passat geològic, prehistòric i històric de tota la comarca del Pla de l’Estany. L’any 1866, Josep Catà va descobrir la Bora Gran d’en Carreres, considerada el primer jaciment paleolític de les comarques gironines.
L’any 1882 va rebre l’impuls del prestigiós prehistoriador Édouard Harlé. El 1930, Josep M. Corominas va ser el responsable que es tornessin a continuar les excavacions que havien quedat aturades. Es van localitzar diferents peces de gran interès i les excavacions van seguir a la zona de la cova del Reclau Viver, la cova de Mollet i la cova d’en Pau, i especialment a la zona de la cova de l’Arbreda. A poc a poc i gràcies al treball de diferents arqueòlegs i la participació de la Universitat de Girona, les coves han anat adquirint més rellevància i són un referent del passat prehistòric.
- Polèmica en l’enterrament del Pontífex Un cardenal acusat d’encobrir delictes de pederàstia participarà en el ritu del tancament del taüt del Papa
- Final d’un pontificat L’ala dura del conclave augura un cisma si s’elegeix un papa continuista
- INTOXICACIÓ El glop d’‘aigua’ que gairebé mata un home a Vigo: «En segons vaig notar que em cremava viu per dins»
- Diligències obertes Barcelona aprova la reforma de la Masia del Barça malgrat la investigació de la Fiscalia
- Operaven a Catalunya La Policia Nacional expulsa 24 multireincidents amb més de 200 detencions per homicidi, robatori o agressió sexual
- Final copa del rei Plantada històrica del Madrid a la Copa: ni entrena ni assisteix a les rodes de premsa
- Flick demana protegir els àrbitres abans de la final: "No respectar-los és no tenir fair play"
- Horari i on veure el funeral del papa Francesc per televisió
- Benestar Álvaro Bilbao, psicòleg: "Preocupar-se molt per les coses pot ser un símptoma de salut mental fràgil"
- Un mosso rescata els dos ocupants d'un cotxe després de xocar contra un mur i caure a una piscina