Fer justícia amb un gran menú del dia

Barcelona necessita restaurants com L’Artesana, desdoblada des del setembre en dos locals: al del Poblenou s’hi afegeix el de Santa Eulàlia, a l’Hospitalet fronterer amb la capital. El seu fort és el menú amb gràcia a preu de flotador, apartat d’aquest Titanic que són les factures recents. L’horitzó és un iceberg i naufragarem. El que costava 30 en val ara 50; el que era 50, 80 €, i així. Tant de bo la diferència ingressi a la butxaca dels pencaires abusats i no en el dels explotadors que enfosqueixen l’hostaleria.

En les dues Artesanes, tres socis: Pau Pons, Héctor Barbero i Romina Reyes. Els dos últims es mantenen al Poblenou. El Pau i la seva parella, María Carmen Giménez, a Santa Eulàlia. ¿Per què aquí? Perquè són veïns, perquè tenen fills, perquè busquen un altre ritme i deixar de creuar contínuament la metròpolis.

Perquè la Ciutat de la Justícia, a l’altre costat del carrer, sembla un organisme prou potent per despatxar clientela en abundància, amb i sense toga. Perquè creuen en el barri: "Cal donar valor al que no és al centre i fomentar el menú de migdia", explica el Pau.

Els dos restaurants comparteixen societat, proveïdors, filosofia i el color vermell, però l’Héctor decidirà uns plats i el Pau, d’altres: "Jo tiro més al plat tradicional". Els esmorzars de forquilla donen una benvinguda contundent a la jornada.

A les dues cartes, puntals com la papada amb salsa teriyaki i navalles, obertes i tallades, i el rösti amb rovell i brandada, que són del 2007 i que provo una altra vegada i que han sigut reajustats des d’aleshores, el mateix que la croqueta de rostit de pollastre i caldo de pernil, que fa set anys em va semblar tova i, ara, cruixent gràcies al panko.

Aquest rösti genera desig i record, adaptació d’un apilament de Pierre Koffmann. El Pau ha oblidat si el van veure en un vídeo o on, però la construcció no sembla una referència estel·lar del xef francès. A més, el rösti és una especialitat suïssa. I hi ha alguna cosa en l’aire de bacallà à Brás.

Els de L’Artesana passen la reixeta de patates per la paella i després per la fregidora –cruixent i lleugera, millor que quan van debutar–, la col·loquen sobre la brandada i, com a pinacle, el lluminós rovell només entebionat. Feliç de trobar aquest mecanisme de plaer en un bar. "¡Ha pagat moltes nòmines!", salta el Pau amb franc humor.

La Romina decideix els vins i per aquí ha optat per una selecció "menys radical" que per allà.

Abans d’arriscar vol saber qui són els clients: "Vins de mínima intervenció per a un públic general". El xarel·lo de Mas Candí del 2023 compleix el propòsit, així com el Viern 2014 de Vega Aixalà.

El menú del dia està escrit en una pissarreta, que passa de taula en taula, amb tres preus: 11,20 (mig), 16,20 (complet) i 22,50 € (tots els plats de la pissarra).

El tovalló de paper desmereix l’altura de la proposta.

Idees amb espurna, com el tàrtar d’hortalisses finament picades i amb ruca, iogurt i curri. O senzillament platets apetitosos, com el pastís de ceba escalfat i cobert amb la liliàcia amb dues textures més: adobada i escalivada, i maionesa d’anet per a una diversió grassa.

Pa del forn Gil sucat amb tomàquet: que bé. Cada vegada és més difícil trobar un pa amb tomàquet de primera. Pa, no coca. Senyor fiscal, alerta amb l’expansió de la coca.

L’arròs, bomba, és caldós, substanciós i amb costella, amb un sofregit en el qual destaca el romaní. La textura de les mandonguilles, tova, tot i que pujades de sal: guisat negre amb sípies i tinta. Sorpresa amb la torrada, un brioix bo fet a la casa, i un suavitzant cremós de xocolata.

Agafo la maça, ordre a la sala, dicto sentència: condemno L’Artesana a estar perpètuament obert.

L’artesana

Aprestadora, 9. L’Hospitalet

Tel.: 934.525.582

Notícies relacionades

Manresa, capital del futur sostenible

Noves propostes artístiques a Escena Poblenou 2024

Menús de migdia: 11,20, 16,20 i 22,50 €

Preu mitjà (sense vi): 25 €