Els millors plats de cullera per disfrutar a BCN

Arriba el fred. Winter is coming. Etcètera. Que el canvi climàtic és molt pèssim: sense adonar-te’n, entra la fresca en escena i arreplegues una raspera estranyíssima. És l’hora d’agafar a cullera i buscar el confort que no et donen els teus semblants, per les raons que sigui. En aquests plats hi trobaràs escalfor, calories i bon amor. Llegums, triperia, sopes, plats tradicionals sense filtres d’Instagram. I abriga’t abans de sortir de casa, coi.

Mongetes de Santa Pau amb ànec

PLATS FONDOS

Als fogons de la Barcelonina (passeig de Sant Joan, 77) hi mana Karel Schroder, un cuiner que venero des que vaig descobrir les seves crestes japoneses d’autor a Gyoza Bistró. Ara, a la Barcelonina, pot treballar amb una àmplia varietat de producte i alliberar tot el potencial que té en una carta trufada de pecats com el cebiche de gamba vermella, els musclos amb allioli i la truita de bolets de temporada. Els amants del plat fondo poden dormir tranquils, perquè el Karel surt amb el fricandó, els macarrons gratinats o la galta. Tot i això, la cullera vibra com un diapasó amb les mongetes de Santa Pau amb ànec i foie-gras. Un platarro reconfortant que combina la melositat del llegum, la potència de l’ànec confitat i el foie-gras amb l’espurna de la bitxo d’Ibarra adobat. Brutal.

Per cert, la Barcelonina té un pati interior de somni: no ho diguis en veu alta, que se’ns omplirà.

Llenties amb xoriço

N’HAS DE TASTAR COM SIGUI

La cuina del Chichu’s (Mestre Nicolau, 6) és molt seriosa. Estan fora del radar dels influencers de TikTok. I tant els fa. L’únic que els importa és el producte. A partir d’aquí, el Chichu’s complau com vol boques fines i amants de la cuina tradicional. Juga a la mateixa lliga de Can Saia o Can Ugal; és a dir, les tonteries a la porta; aquí s’ha vingut a menjar de cine. Les cocotxes amb cigrons són un dels seus plats de cullera més gratificants. En aquesta categoria, però, el Chichu’s triomfa un no dir amb les seves apoteòsiques llenties beluga amb xoriço gallec i pernil de jabugo. Porten un vistós bitxo flotant a la superfície com si fos un salvavides, no sigui que t’enfonsis com el cavall d’Atreiu.

Tendons de vedella estofats

CULLERES ENERGÈTIQUES

Si ets un radical de la cullera, sàpigues que al Maleducat (Manso, 54) et farà falta i molt. Per exemple, per menjar la seva amanida cremosa amb suquet de gamba vermella o els seus cigrons al pil-pil. Perquè en aquesta casa es venera la tradició, però no es perd mai la barra. Puc prometre i prometo que també et farà falta una bona cullera, però amb revestiment de tungstè, per doblegar un dels meus plats de triperia favorits de Barcelona: els tendons de vedella estofats. Melosos, gelatinosos, ¡gloriosos! I no venen sols, ja que comparteixen piscina amb peces fregides de lluç i uns bitxos d’Ibarra miraculosos. És com ingerir una caixa sencera de Viagra i 34 cafès: energia en estat pur i salvatge, per a autèntics aventurers del xup-xup.

Escudella i carn d’olla

PILOTA DE PRIMERA

El Delorean ja està preparat. El condensador de fluzo batega. Ens anem amb el Doc a la Barcelona del passat, entrem a tota pastilla en un refugi històric amb unes estovalles tacades de la flor i nata de les arts nacionals (i internacionals). A Ca l’Estevet (Valldonzella, 46) s’hi ve a menjar amanida tèbia de cap i pota, tripa, cargols, faves a la catalana, macarrons gratinats: els greatest hits de les llistes catalanes, executats a la perfecció, amb la noblesa que només atorga l’experiència. I des del 23 d’octubre, també s’hi ve a menjar la seva pantagruèlica ració d’escudella i carn d’olla.

Un cubell ple de caldo reparador, galets de la mida d’un puny, el sabor d’altres temps. Al costat, una safata amb tot l’arsenal a punt: la santa pilota, cansalada viada, botifarra negra, triperia, sofraja de vedella, au, llegum, verdura i un carro d’amor que commouria el mateix Josep Pla. Ho tenen disponible de dimecres a diumenge i, entre setmana, és al menú del dia.

Fideus a la cassola

UN CLÀSSIC REIVINDICAT

Posa’t una bossa de plàstic a la barretina, perquè hi haurà esquitxades. La gent s’abraona sobre els plats, armada amb rosegons de pa ben afilats. Cal sucar a cops de colze, i s’entén. La cuina catalana de la Fonda de Pirinenques (Terol, 6) és saborosa, generosa i autèntica. Un homenatge sentit a les olles de les nostres àvies que reivindica les arrels en una Barcelona cada vegada més desdibuixada. I entre els macarrons gratinats, mandonguilles amb tomàquet i cigrons amb botifarra, treu el cap el plat que més em va sorprendre (i més em va fer recular a la infància): els fideus a la cassola amb porc ibèric. M’explica Miquel Puchol, el propietari, que estan provant amb botifarra i costella, i és possible que el plat evolucioni. Fideus in motion.

Tripa

POSA'T PORC

Que la força de la tripa t’acompanyi. No s’interposarà res en el teu camí. Tan bon punt fa fred, un ja sent la trucada des de les profunditats del bassal carmesí. I la trucada de la triperia se sent molt forta al Haddock (València, 181), un santuari del producte i la cuina sense ornaments, que factura la millor tripa, que un servidor no ha tastat mai.

Al Farró també s’hi cuina tripa per sucar-hi pa. El lloc per trobar-los és el bar Sant Josep (Saragossa, 33), una casa de menjars amb ànima i molts fogons. El credo és el foc lent, i les olles responen. Fricandó, garró, faves, mandonguilles i una infinitat de clàssics acompanyen la seva tripa celestial. Certifico que són de campionat. Com la tripa del Garum Conservas (Vilarós, 3), un nou restaurant que reivindica el vermut, els vins i el xup-xup al Putxet. Té una tripa antològica i d’allò més old school, que cal demanar fora de carta. A més, no sempre estan disponibles. El misteri els fa encara més desitjables.

Cigrons Luis

LLEGUMS AMB SORPRESA

Notícies relacionades

El festival Clam abaixa la persiana diumenge

Sabors autòctons als peus de Montserrat

Va fer bé el nou Café de París (Mestre Nicolau, 16) de mantenir a la carta els cigrons Luis, un classicarro de la seva primera etapa. En la seva segona vida, el restaurant ha atresorat aquesta recepta tan senzilla com efectiva, un matrimoni entre el cigró i el pernil ibèric que voldries menjar amb una pala d’excavadora en lloc de fer-ho amb una cullera.

Aquest invent ja fa més de 50 anys que és a la carta. Per alguna cosa deu ser, suposo. És impensable visitar el Café i no demanar-lo. Els cigrons i el pernil saltejats a la paella, el toc de salsa de tomàquet, els talls d’ibèric a la superfície... Acompanya-m’hi, una nit més. n