Les rutes dels maquis

Els maquis van lluitar conjuntament amb la resistència francesa durant l’ocupació alemanya. El 1944, quan el sud de França va ser alliberat de la presència nazi, alguns d’aquells guerrillers es van infiltrar a Catalunya per afegir-se a la lluita contra el règim franquista. Aquells combatents es van conèixer amb el nom de maquis. Tenien bastanta acceptació entre la població i sempre vivien en la clandestinitat. Per aquesta raó, per moure’s sempre buscaven l’empara de senders i muntanyes per esquivar les tropes franquistes. Alguns d’aquells camins encara es poden recrear i fer caminant. Una de les rutes està recollida a Turisme les Planes i permet superar els 30 quilòmetres de distància entre les Planes d’Hostoles, a la Garrotxa, fins a Cantonigròs, a la comarca d’Osona. Es tracta d’una ruta llarga, de nivell moderat, i necessitarem unes nou hores per completar-la. Seguirem una part de la xarxa de camins que, segons expliquen des de la web Turisme les Planes d’Hostoles, connectava el sud de França amb Barcelona.

Notícies relacionades

Una aventura hivernal al Zoo del Pirineu

El retorn a l’edat mitjana envaeix Súria

Aquestes rutes estan conservades en diferents punts de la zona que unia França amb Barcelona passant per la Catalunya central. "Aquest itinerari anava del Vallespir a la plana de Vic i es feia de nit. El viatge, de gairebé una setmana, sortia de la Menera o de Serrallonga. Travessava la frontera pel coll de les Falgueras i anava en direcció a Talaixà. Evitaven Oix, on hi havia una caserna de la Guàrdia Civil, passant per la muntanya de Santa Bàrbara de Pruneres i Sant Eudald de Jou. Travessaven el riu Fluvià per sota del cingle de Castellfollit i pujant per Sant Julià del Mont arribaven a Santa Pau. Seguien cap a les Medes i Sant Esteve de Llémena, on tenien cases de suport per descansar", detallen en la web. Des d’aquí comença la ruta que farem: de les Planes a Cantonigròs.

Un dels moments més complicats era poder superar sense ser vistos la muntanya del Far i la seva espectacular penya. Una vegada ja a la comarca d’Osona i arribant a Rupit, els antics guerrillers no deixaven d’avançar: "Cap al tard continuaven el viatge pujant pels cingles del Far fins a Rupit. En funció de les circumstàncies, des de Rupit anaven a Cantonigròs o bé cap a Montdois, per creuar el Ter pel pont de Querós. L’itinerari a peu acabava a les estacions de tren dels Hostalets de Balenyà, Centelles o Aiguafreda, que estaven menys vigilades".