Restaurants de culte de BCN fora del radar dels ‘influencers’

Si surts de la bombolla de les tendències d’Instagram o TikTok, trobaràs una Barcelona oculta, plena de grans restaurants que escapen a la urpada de llistes i influencers. La viralitat els queda lluny. De fet, en tenen prou amb el seu prestigi i dedicació a l’art de la bona taula per seduir el públic. Són restaurants que viuen en el submon del boca a boca i n’hi ha uns quants que fa molts anys que ho peten sense deixar anar un cèntim d’euro al youtuber de torn. Restaurants de culte al·lèrgics als vídeos cuquis en format vertical. No ho expliquis a ningú.

COSES DE CASA

Taverna japonesa

Petit i sense ornaments. Cinc taules a l’interior i una terrassa petita. Meshi-ja Sakamoto (Comte Borrell, 296) és una taverna japonesa que treu la poteta amb summa discreció en un punt cec de l’Eixample. A dins hi opera una família nipona amb experiència en el sector. En aquest refugi hi mana la cuina japonesa tradicional, reconfortant, sempre subjecta al producte de temporada. Plats que t’abracen l’ànima, com el calamar amb kimtxi, la ventresca de tonyina amb eriçó i l’apoteòsic porc Ral d’Avinyó arrebossat, amb arròs i salses. També s’hi prepara sukiyaki, previ encàrrec. Compte, però, perquè el sushi es treballa a consciència. El gunkan d’eriçó i el niguiri amb llençol infinit de vedella em recorden, durant uns segons, el desaparegut (i llegendari) Ekubo. Menció especial per a la pissarreta amb els suggeriments del dia: te la voldràs emportar a casa.

FIABILITAT GARANTIDA

Arrossos o mitjanes

No ho veuràs als reels d’influencers. Tampoc a les llistes virals. Però al Valentín (Diputació, 301) hi menjaràs bé i ho saps. En aquesta institució de l’Eixample s’hi practica una cuina de mercat amb molt producte i poca tonteria. El menú del dia a 21 euros és llegendari, ja que a part de floretes com la sopa de galets amb pilota i el saltat de bolets, inclou sempre una opció de paella sencera per a un, un arròs més bo i generós que Bono d’U2. En aquest restaurant de tall clàssic no hi he menjat mai malament: m’encanten les croquetes de pernil, les anxoves són excel·lents i la mitjana és una de les meves preferides de Barcelona. I el millor de tot és que el Valentín també és una xarcuteria. Et podràs emportar a casa embotits, carns, formatges i conserves, no fos cas que els trobessis a faltar.

CLÀSSIC REDIVIU

La cuina de sempre

Els plats de tota la vida ben fets. El restaurant Agullers (Agullers, 8) comença una segona vida que és igual que l’anterior; ergo, continua sent un dels secrets més ben guardats del Born, un d’aquests negocis sobrats de personalitat que viuen al marge de modes i foodies hiperexcitats. Anxoves, tripes amb cap i pota i cigrons, rovellons saltejats, macarrons, un fricandó de campionat amb papitas i bé de pa... A l’Agullers no hi pots tenir miraments.

Si l’organisme et demana esmorzars termonuclears de qualitat o dinars sense filtres d’Instagram, a la barra d’aquest clàssic recuperat hi trobaràs el retir perfecte. Com a súmmum, el nou Agullers està íntimament lligat a Vila Viniteca, per a molts el millor comerç de vins de Barcelona. Si et ve de gust alguna ampolla de la botiga, que és just al costat, podràs consumir-la al restaurant, previ pagament de 10 euros perquè te la destapin. Una bogeria.

PRODUCTE I PRESTIGI

Plats infal·libles

El Chichu’s (Mestre Nicolau, 6) viu en un món sense videoclips virals, sense màrqueting, sense tonteries. I nosaltres ho agraïm. Vet aquí un restaurant amb estovalles i tovallons de qualitat que convida a la pitança prolongada, sense dificultats. Al Chichu’s s’hi va a disfrutar d’un producte que es toca el just en una cuina petita i endreçada. No fa falta res més. Continuo recordant-ne les cocotxes de bacallà amb ou ferrat i cigrons, tot i que me les vaig menjar fa dos anys. També em tornen boig les llenties de la casa, amb pernil ibèric, xoriço i bitxo d’Ibarra. Quant d’afecte que hi posen en les ortigues de mar i els calamarsets de platja. I també ho broden amb les truites, fetes per fora i líquides per dins. ¿La Casa del Dragón? ¡La Casa del Disfrutón!

‘PICCOLO RISTORANTE’

Pasta casolana

És un miracle el que aconsegueix Emanuele De Angelis a la minúscula cuina d’Il Birrino (Alí Bei, 123), un restaurant que sempre s’escapoleix dels radars de les llistes i no sembla del gust dels influencers. I millor, perquè és un espai petit on l’Emanuele, sol davant el perill, fabrica plats de pasta antològics amb producte de temporada. Dels millors que he provat a Barcelona. Amb marisc, estofat o a la carbonara, l’opció pasta és sempre obligatòria en aquesta casa.

Il Birrino també brilla en la seva faceta més casolana, això és, als plats i guisats italians tradicionals. El nom del local no és gratuït: excel·lent selecció de cerveses artesanes. Val més entrar-hi amb set.

ORGULL I SATISFACCIÓ

La crema del Clot

Tradició, professionalitat, fiabilitat, hospitalitat... Can Pineda (Sant Joan de Malta, 55) supura adjectius que reconforten. El seu merescut prestigi posa de manifest una dada esperançadora: hi ha vida més enllà dels reels. Aquest restaurant familiar se centra en el que cal centrar-se: bon producte, bon celler, cuina sense ego i servei de sala impecable.

La carta es mou amb les estacions, i el compromís amb la satisfacció del client és irrompible. Peixos, carns, escabetxos, guisats, triperia, bolets, arrossos, caça… Toquen tots els pals amb solvència i es recreen amb els clàssics del receptari tradicional català. Així sí.

REPEL·LENT ANTI 'REELS'

Menú sense fallades

És al barri preferit dels instagramers, el Born, però sembla que hi hagi en una realitat paral·lela en què no s’ha inventat l’smartphone. S’amaga en una placeta relaxant, protegit per unes cortines que impedeixen veure l’enrenou de dins. El Transatlàntic (plaça Víctor Balaguer, 3) té un encant al qual no podran aspirar mai els bars de sushis que triomfen a les xarxes. No hi ha cartell ni rètols; només una pissarra delatora amb les opcions del menú a la porta. Estovalles i tovallons de paper. Estrèpit de plats i forquilles. Pencaires de la zona s’arremolinen en aquest restaurant de menú que sembla sortit d’una vella postal de Barcelona. Per 14 euros accedeixes a una abundant desfilada de guisats, carns, triperia i algun peix. Vuit primers. Setze segons. Cauen uns fideus a la cassola i un fricandó de vedella. Espaterrants. Pa, postres i beguda, inclosos, en el pack. Fotos no.

.

MOIXAMA GANDHI

Notícies relacionades

Construir amb llistons de fusta solidaris

Jorba celebra un mercat de productes de proximitat

Tapes gaditanes

Pura bohèmia i despreocupació, La Chana (Poeta Cabanyes, 8) és un cul de sac que uneix el Poble-sec amb Cadis. És un local petit, una mica malgirbat, amb un carisma que no te l’acabes. Efectivament, no és el lloc més indicat per fer-se fotos amb morrets. De la barra surten volant tapes gaditanes de veritat. Fregits de peix extraordinaris. Salaons de molta qualitat (que no hi falti la moixama de Barbate). Ortigues. Llardó. La millor mussola en adob que he tastat mai. ¡Rock-and-roll a l’andalusa!