Altres barris, una altra ciutat La Barcelona de ‘Norberta’ fuig de la imatge típica de l’Eixample

Si un episodi llarg de Transparent hagués tingut un atracament a la trama, segurament s’hauria assemblat bastant a Norberta, història de transició de gènere en l’edat madura que arrenca i desemboca, curiosament, als terrenys de la més pura comèdia d’acció. Després d’estrenar-se a les sales al juliol, el debut al llarg de Sonia Escolano i Belén López Albert ja es pot comprar en DVD, llogar i comprar en la seva versió digital, o veure directament en streaming a Movistar Plus+.

En aquesta oda a l’autoacceptació, Luis Bermejo i Adriana Ozores interpreten el Norberto i la María, parella de tota la vida que fa petits atracaments per tirar endavant. Semblen gairebé feliços, però ell oculta un secret, un de molt pesant, capaç de fer-li perdre la son a les nits. Se sent dona, o més ben dit, és una dona esperant a tenir la fortalesa per presentar-se al món. La seva revelació sacseja el seu cercle familiar i d’amistats, però la vida és massa curta com per no ser un mateix, o en aquest cas, una mateixa. O rebutjar un pla perfecte.

La Barcelona mostrada a la pel·lícula s’allunya de l’estètica més o menys uniforme de la gentrificació. Els nostres herois viuen en un pis del Carmel, barri on no s’ha rodat massa i amb no pocs llocs fotogènics. "La idea era mostrar una Barcelona menys coneguda, descentralitzar la imatge típica de l’Eixample i situar la història en un barri més perifèric", ens explica la directora artística Anna Pujol, col·laboradora de Cesc Gay a les recents Sentimental e Historias para no contar. "Vam rodar l’exterior al Carmel, però l’interior el vam fer en una casa de Begues que ens anava bé per arquitectura. De tota manera, vam construir algunes parets per fer la casa més petita, perquè semblés que hi havia un pati interior de bloc de pisos i per evitar que es veiessin parts de l’exterior".

Canviar el final

També al Carmel vam trobar el club de petanca que la Norberta es resisteix a abandonar, tot i que la seva transició pugui incomodar algunes persones. "Era una de les principals localitzacions de la pel·lícula i la vam rodar al Club de Petanca Carmel [Gran Vista, 27]", explica Pujol. "Un petit oasi amb unes vistes precioses de la ciutat. El fet de trobar aquesta localització va fer que es canviés el final del film i s’ubiqués en aquest espai, per poder treure-li més partit". I també s’aprofita, sense sortir del barri, l’església de Santa Teresa de Jesús (Llobregós, 30), on la María posa una barbaritat d’espelmes.

Notícies relacionades

Les caramelles omplen Súria de música

La bellesa salvatge de Roses

A la pel·lícula, a més, ens desplacem al districte de Sants-Montjuïc per conèixer la neta de la Norberta, la Paula (María Romanillos), i les seves parelles, en una plaça grafitejada als voltants del Camp Municipal de La Satàlia. D’altra banda, l’espai on la Norberta es presenta com a dona per primera vegada és el Bar Teatro Tinta Roja (Creu dels Molers, 17), clàssic del Poble-sec. "Volíem que fos un bar estret, que mostrés la sensació claustrofòbica de la Norberta", diu Pujol. "En aquesta seqüència es presenta per fi amb aquest nom i l’espai havia d’acompanyar el personatge en aquell moment tan important per a ella".

Els curiosos per aquest bingo tan vintage s’hauran de desplaçar a Blanes (Girona), on el localitzador Jordi Renom va trobar el Bingo Ciutat de Blanes (Anselm Clavé, 76), un espai meravellosament ancorat en el passat. "Buscàvem un bingo que no hagués sigut renovat, perquè mantingués la solera de la moqueta i els daurats dels anys 80. Aquest era perfecte i hi vam haver de fer poca intervenció. Vam afegir la il·luminació de les taules i la decoració kitsch", explica Soler. Glamur pretèrit, sense rastre de cap modernitat homogènia.