On Catalunya
Set restaurants dels quals tothom parlarà el 2025
¿Quines cuines triomfaran a la nova temporada? ¿Quines són les apostes recents que es menjaran l’any que està a punt de començar? Aquesta és la meva travessa amb els candidats més ferms a petar-ho. Plats casolans, hamburgueses, fusió, esmorzars... Després no diguis que no t’hem avisat!
BOMBES AL CLOT
Casa de menjars
Al Bar Pimentel li ha sortit un germà al barri del Clot. Es diu Casa Pepi (Sèquia Comtal, 7) i també juga sense les cartes marcades. En aquest espai novíssim només tastaràs cuina casolana, lleugerament acolorida amb alguna esquitxada d’autor. I ja està. No hi ha anomalies a la carta. Hi és tot el que qualsevol persona que gaudeixi de menjar espera trobar. Una bomba de la Barceloneta (amb extra de pinyons) i unes croquetes de cecina que no deixen presoners. Unes truites obertes no aptes per a menors de 18 anys. Unes mandonguilles amb ceps que tindrien la benedicció de la teva iaia. Uns impecables calamars a la romana, amb un toc de cúrcuma que els dona un irresistible color envellit. I quina passada el foie marí amb poma, amb un fetge de bacallà que és mantega. Per a les postres, em clavo de fonolls davant la seva defensa del flamet de cel, un mos escassíssim en aquesta Barcelona tan entregada al tiramisú i el pastís de formatge.
El ‘BURGUER’ DEL RAVAL
Ràpid i sucós
El Fast Eddie’s del Born s’ha quedat petit i encara així la gent està disposada a fer tremendes cues per tal de tastar el seu mannà. Afortunadament, la casa acaba d’obrir Fast Eddie’s (Joaquín Costa, 56) al Raval, al mateix local que anteriorment va ocupar el busca-raons Betty Ford’s. Es tracta d’un espai industrial, sense floritures, amb els distintius estètics de la casa, i el que realment importa, les mateixes cheeseburgers de sempre, un entrepà del qual posseeixen la fórmula perfecta. La carn aixafada a la planxa, el formatge, les salses, el pa, els adobats, la simfonia és sublim, tot està al seu lloc, perfectament equilibrat; la simplicitat de la burger americana convertida en art. Un hit que ningú es voldrà saltar. Arriba un 2025 calentet al carrer Joaquín Costa.
CAP I POTA DE TRACA
Joguines per compartir
La recuperació dels plats i les tapes tradicionals és una tendència imparable. Però cal ser selectiu i afinar la punteria, perquè si no et mouràs pel nou escenari barceloní com un paquiderm ebri en un camp de mines. Malparit (Còrsega, 253) és un dels locals nouvinguts que convé destacar com a zona segura. Com de bé vaig menjar-hi no té nom. De fet, i malgrat que només porta un mes obert, em veig en l’obligació de canonitzar el seu cap i pota, dels millors que he tastat. I no tinc dubte que el moll amb tàrtar de tonyina serà el seu èxit més innegable. L’ensaladilla russa de gambes és un gust. I el flam de la casa amb nata el té tot per sonar als 40. El dia que vaig visitar el restaurant, no hi cabia una agulla: El 2025 està esperant els malparits.
JARDÍN BOTÀNIC
Digestió feliç
El jove restaurant Fronda Pasaje (Banys Vells, 20) mereix tenir èxit el 2025. És un format amb veu pròpia i amb personalitat. "Cuina botànica" l’anomena el seu impulsor, el prestigiós cuiner i divulgador Máximo Cabrera. Amb una capacitat limitada de 30 comensals per nit, ofereix un ambient íntim i acollidor on cada detall està cuidat al màxim. A la cuina a la vista d’aquesta casa, el xef argentí i el seu equip fabriquen plats reconfortants, suculents i equilibrats que esquiven l’absència de carn amb tècnica, ciència i imaginació. Fruites, verdures, algues, llavors, bolets, l’arsenal de Fronda Pasaje és ampli i brilla en plats com el foie de tempeh (espectacular), el tiradito de síndria i tomàquets lactofermentats, el bolet carner amb chimichurri de marialluïsa (sembla carn de veritat) o el naan acabat de fer, un entrant magnífic. I la carta de vins també ha sigut seleccionada per complementar els plats i oferir una experiència completa ¿Cuina d’autor saborosa que no et penalitza amb digestions de cetaci? Sí al luxe sense reflux.
PLANXAR L'ORELLA
Triperia de fusió
Hi ha fusions i fusions, que diria un cunyat qualsevol. Gingko (Aragó, 191) pertany a les que prestigien tan injuriada etiqueta. A la petita cuina d’aquest nou restaurant es practica una màgia arcana que ajunta el millor de la cuina xinesa i catalana. I no hi ha por de la triperia, el que agraeixo. Perquè quan tasto l’orella de porc amb cogombre xinès, m’adono que soc en un lloc diferent. Em passa el mateix amb els peus de porc amb mandarina o el flam de trompetes de la mort, plats que et persegueixen en somnis i t’obliguen a tornar per exorcitzar dimonis. Atenció, amants de les braves exòtiques: a Gingko són d’albergínia i porten una salsa picant deliciosa. Em queda pendent el pollastró: ja tinc excusa per tornar-hi el 2025.
ESMORZA O REBENTA
‘The Morning Show’
Soc un devot del Bar Roma, no m’amago. Pocs eren els dubtes sobre l’obertura del seu germanet matiner. El nou Romita (Calàbria, 181) és un elegant espai que fa valdre l’esmorzar perquè l’aborda amb el mateix estil i punteria del seu fratello. De fet, l’entrepà insígnia del Roma, el sandvitx de milanesa, i altres plats icònics de la casa, es poden trobar també a Romita. Començar el dia amb aquest brioix amb milanesa sona bé de manera endimoniada. I regar-lo amb un bon cafè d’especialitat Nomad ja sembla un somni. Si ets d’esmorzars clàssics, apunta’t això amb retolador indeleble a l’avantbraç: els biquinis són colossals i la torrada amb l’almívar de llet i mantega demana a crits ser una de les més fotogèniques de la ciutat.
‘PANINO’ BRAVO
Notícies relacionades‘Cibo di stada’
¿Focaccias artesanes amb el prestigiós segell de La Balmesina i tot allà a baix, a prop de la platja i les onades? Res pot sortir malament amb un pla d’aquesta magnitud. El pizzaiolo Massimo Morbi no en té prou amb haver revolucionat la pizza de qualitat a Barcelona, que ara també vol deixar empremta amb els entrepans italians, una moda a la qual s’han apuntat un fotimer de locals de dubtosa entitat. En aquest context, la nova Focacceria Balmesina (Maquinista, 13) és més necessària que mai, ja que saps que et menjaràs un producte sotmès a uns controls de qualitat obsessius, i elaborat amb ingredients frescos i sostenibles. La massa de les focaccias té la mateixa qualitat que les pizzes de la casa mare, tot dit senyoria. Les verdures de temporada manen, naturalment. I en l’apartat d’embotits, només es pot esperar la millor selecció de productors italians i fins i tot filigranes com l’estrella de la casa, la porchetta propietària elaborada amb producte de Cal Rovira. L’espai és auster: una cuina oberta des de la qual despatxen els entrepans, una barra amb el producte exposat i una taula comunitària. La Barceloneta no havia cruixit tant en segles.
