El paisatge barceloní de ‘La taula de Flandes’

Al llarg de la seva curiosa carrera, el director novaiorquès Jim McBride va cultivar el thriller en punts geogràfics bastant diversos: uns Los Angeles de pur pop art a Vivir sin aliento (el seu arriscat remake d’Al final de l’escapada de Godard), Nova Orleans en el neonoir cajun Querido detective (amb uns de sulfurosos Dennis Quaid i Ellen Barkin) i Barcelona en el que va acabar sent el seu últim llarg per a sales La taula de Flandes, adaptació de l’exitosa novel·la (en realitat amb paisatge madrileny) d’Arturo Pérez-Reverte.

Estrenat als cines espanyols fa ja gairebé 30 anys (el 13 de gener de 1995) i localitzable avui dia a Movistar Plus+ i FlixOlé, aquest alambinat joc de trampes compta amb Kate Beckinsale com a Julia Darro, jove restauradora pictòrica que descobreix un missatge ocult des de fa segles a l’última obra que la seva cap, la galerista Menchu, encarnada per Sinéad Cusack, li ha demanat rescatar. El quadre, cent per cent inventat, és l’oli sobre taula La partida d’escacs d’un transsumpte del mestre flamenc Jan van Eyck anomenat Pieter van Huys. La inscripció misteriosa es tradueix del llatí com ¿Qui va matar el cavaller? Amb ajuda del seu examant professor d’art, Álvaro (Art Malik), i després, un gitano destre en escacs, Domènec (Paudge Behan), la nostra protagonista acaba resolent més crims dels que hauria volgut.

Barcelona "és una ciutat molt visual plàsticament", va dir McBride a El País en el moment del rodatge, en una estança de l’Hotel Barcelona Sants convertida en sala de comissaria. L’acció se situava, sobretot, en llocs bastant turístics, començant per la zona del port i aquesta Sagrada Família a vista de telefèric en els títols de crèdit. La Julia, la detectiu aficionada, viu davant del mercat de Sant Antoni. La galeria per a la qual treballa és a la Casa Macaya, clàssic arquitectònic del modernisme català. Però és que el seu mentor, César (John Wood), viu ni més ni menys que a la Casa Batlló. Quan la seva fillola li diu que està "grassa com una casa" (fals), ell li contesta: "Una casa de Gaudí. Plena de corbes i més lleugera que l’aire".

Clímax final a Canet de Mar

Notícies relacionades

Rere el camí de Sant Ignasi de Loiola

La Selva, a cop de pedal

Després d’estètiques aparicions, també, del parc Güell o l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’acció es trasllada a Canet de Mar per a un tràgic (en més d’un sentit) clímax final al castell de Santa Florentina, fortalesa neogòtica on viu l’amo del quadre de la discòrdia: Don Manuel, encarnat pel molt britànic Michael Gough poc després d’haver vist reviure la seva carrera gràcies als Batman de Tim Burton, en els quals era el majordom Alfred. De la seva neboda Lola feia Helen McCrory, futura tia Polly de Peaky Blinders fins aleshores poc o gens vista a la pantalla.

La companyia francesa Ciby 2000 va produir o va coproduir quatre Palmes d’Or del festival de Cannes en la seva menys d’una dècada d’existència; La taula de Flandes no va ser una d’elles. És poc estrany que aquesta fos l’última pel·lícula de McBride per al cine; vam haver de seguir-lo després a través de TV movies i episodis de sèries, entre ells l’emotiu Hermandad a A dos metros bajo tierra, el del soldat mort per la síndrome de la Guerra del Golf. n