El vermell dels cargols i del capipota

La Bodega Gol és sorollosa com una tarda de futbol a Maracanà i, tot i que la temptació és regatejar per la crònica amb elements del futbol, relataré que el substantiu amb xut es refereix al cognom dels fundadors, la família Gol. Per jugar a l’equívoc, els nous propietaris han omplert les parets amb motius futbolers. Els aficionats a aquest esport d’herba es poden deixar les pestanyes a la recerca d’ironies, com la foto de Maradona amb una samarreta antidroga.

El Gol és un exercici de salvació –darrere del qual hi ha Eduard Jarque, Sergi Fernández i Enric Rebordosa–, però no de falsificació. Res més hipòcrita que recrear un bar-dels-de-sempre en un despatx d’arquitectura amb l’intent frustrant de copiar una ànima. No és el cas: per a bé i per a horror d’influencers, el Gol és el que era. Qui hi entri per primera vegada hi trobarà un ambient de dècades, tot i que l’habitual hi descobrirà els canvis que permeten als treballadors exercir l’ofici en millors condicions. El guirigall, no obstant, s’hauria de frenar amb algun truc acústic.

Taules de marbre, tovallons de paper i una carta de vins encara en construcció: compleix la garnatxa blanca del Clos Martina 2017 i una mica menys la garnatxa negra/carinyena El Barret de la Nina 2023.

A diferència, la part del menjar està en expansió, amb plats de registre tradicional passats per una mirada lleidatana. Els cargols amb tripa de bacallà són una troballa i haurien de ser emblema.

Als focs, una parella singular: Roger Solé (1974), experruquer de Juneda, i Rodrigo Castillo (1993), exenginyer industrial de Lima. Xerraire el primer, la xerrameca del barber i bla-bla-bla, ja se sap; retret, el segon. Es complementen.

El perruquer apel·la a la seva memòria i al coneixement de la cuina catalana: és el somiador. L’enginyer converteix la idea en realitat: és el tècnic.

Al Roger li va picar l’escurçó de la cuina i va canviar navalles per ganivets: "Pertanyo a la cinquena generació de barbers de Lleida. Vaig tenir una perruqueria a Barcelona durant 10 anys i em vaig arruïnar. Vaig anar a treballar per a d’altres, però sense flow".

El Rodrigo era empleat de banca al Perú, "especialitzat en finances", els seus avis tenien "una cevichería de barri" i la decisió va ser fer-se càrrec d’aquest negoci modest o ambicionar alguna cosa més: va aterrar a Barcelona per estudiar a la Hofmann.

El Roger i el Rodrigo es van conèixer al Colmado Wilmot. Sense formació ni experiència, tan sols amb una afició insubornable, va ser per al Roger com travessar un filferro espinós. Pot ser també que tingués idealitzada una professió que és incòmoda com portar pedres a les sabates.

"Mai he sigut tan feliç com en aquests tres mesos", diu el Roger, "hem fet fins a 40 plats fora de carta", continua, "compro i proposo al Rodrigo fer coses amb base catalana". Al Rodrigo l’atrapen "els sofregits i les picades, que porten el plat a un altre nivell".

Llata per al fricandó, amb pastanaga i picada d’ametlla, segons la recepta de la mare del Roger, la Ramona, perruquera, per descomptat. I unes patates, varietat agra, que si fossin menys gruixudes facilitarien el fregit uniforme.

Una altra varietat de tubercle, monalisa, per a l’amanida, amb bitxo a la triple maionesa, barreja d’industrial i casolana.

L’esqueixada, rica, abundant en oli, amb tomàquet de penjar: el bacallà hauria de ser més fàcil de trencar, d’esqueixar.

I segueix l’oli, aquest, amb julivert, per a un excel·lent calamar amb ceba molt escalfada i mongeta de Santa Pau, i a sucar a fons amb el pa del veí El Forn de la Lola. Continuo enganxat: capipota, sense tripa, és a dir, el de dalt i el de baix, però no el del mig. De postres, un tall de nata de la casa Glas, un fix de l’hostaleria lleidatana.

Al Sant Antoni gentrificat, hi ha un circuit joiós: Bar Chiqui, El Racó de l’Agüir, Pinotxo, Bo de Bernat, Can Vilaró, La Bodega d’en Rafel, Bodega Sepúlveda... La resistència, amb el vermell del capipota i dels cargols com a bandera.

Bodega Gol

Parlament, 10. Barcelona

Notícies relacionades

Rere el camí de Sant Ignasi de Loiola

La Selva, a cop de pedal

Tel.: 655.890.767

Preu mitjà (sense vi): 20-25 €