La cuina tradicional passa ara pels clàssics renovats

La cuina tradicional torna, diuen els titulars. Estem en plena allau de bars Manolo de disseny, cert és, però això no treu que estiguem disfrutant com uns gossos amb molts restaurants joves que aborden receptes de tota la vida sense por de fer-los un lífting. Si t’agrada transitar el pont entre tradició i creativitat, en aquests menjadors hi ha plats clàssics retocats que criden el teu nom.

La setmana passada vaig sopar a Incorrecte (Cerignola, 11), un restaurant que retorça amablement els plats més reconeixibles de la nostra cuina i aconsegueix meravelles com les tripes de bacallà amb cap i pota, un mar i muntanya banyat en col·lagen que fa de cada mos una fantasia. I què dir del caneló de pollastre amb escamarlà: pecaminós i agradable. O un dels favorits: calamarsets farcits de botifarra del perol amb salsa de la seva tinta i textures de coliflor.

Tampoc cal menjar-se gaire el cap. Una cosa tan senzilla com l’amanida, segurament la meva tapa favorita, s’ha convertit en terreny per tota mena d’horrors i experiments absurds. No obstant, fa uns dies vaig tastar una amanida 2.0 antològica a Eldelmar (Port Olímpic, local, 3), el nou restaurant dels germans Torres al Port Olímpic. Sí, senyor. Una amanida cremosa, gustosa, amb la temperatura perfecta, i coses interessants com un grapat d’adobats variats (oh, sí), freses de truita i escabetx de tonyina salvatge al cim. Tornaria a menjar-la.

Recuperar el pijama

Notícies relacionades

Viatge als orígens de la Festa de Sant Sebastià

Una bona calçotada sense sortir de Barcelona

A l’Eixample, ha obert no fa gaire un restaurant que viu en un pont entre Catalunya i la Xina. Es diu Gingko (Aragó, 191) i maneja la triperia amb mestria, perdó per la rima. A Gingko l’orella de porc a la brasa es combina amb una amanida de cogombre meravellosa. I els peus de porc es preparen amb salsa vella i mandarina, i venen amb permís per llepar-se’n els dits (crec que és el meu plat favorit de la casa).

I per culminar la pitança, unes bones postres que vaig tastar en una visita recent, un altre restaurant recentment inaugurat al Clot que es diu Casa Pepi (Sèquia Comtal, 7). En aquesta casa de menjars reivindiquen unes postres clàssiques a les mai els hauríem hagut de donar l’esquena: el flamet de cel. A Casa Pepi arriba en forma rectangular, lluent, en un bassal de caramel i acompanyat d’un monticle de nata amb magrana. És una burrada. I em diuen que ja hi ha restaurants de Barcelona que estan recuperant el pijama. Bé.