Quatre clàssics de visita obligada en l’aperitiu

Pocs plaers poden equiparar-se a entrar en una vermuteria clàssica, amb aquesta olor característica de conserves, vinagre i vi, amb els seus plafons de fusta esgarrapats pel temps i les seves taules de marbre. Aquests locals i cellers esquiven la modernitat a cop d’autenticitat i actitud: són patrimoni de Barcelona.

La Vermuteria del Tano (Joan Blanques, 17), ubicada a les entranyes de Gràcia, té atractiu fins i tot a les ranures de les rajoles. És una institució del barri i l’espurna gitana rumbera corre per les venes del local. A can Tano no hi falta mai res. Anxoves, escopinyes, banderilles, toreres, carxofes, tot és bo i recorda altres temps. El seu vermut casolà mereix ser acompanyat per la tapeta de pop: un dels artefactes que més m’agraden d’una casa ja immortal.

I llarga vida al Bar Celler Quimet (Vic, 23), un altre clàssic de Gràcia que guanya el partit per golejada, apel·lant sempre a la tradició. És la cinquena essència de la vermuteria catalana: barrils de fusta vella, memorabilia històrica i molt caliu. El meu combo favorit no té secret, vermutet de la casa, el variat de vermut i ensaladilla russa, una de les més reivindicables de Barcelona. Si la gana estreny, no dubtis a saltar sobre les seves tapes de cuina catalana: omplen la panxa i també l’ànima.

A la Barceloneta, apostaria pel Bar Celler Electricitat (Sant Carles, 15), una institució de l’aperitiu que no necessita evolucions rares, ni modernors innecessàries. Les antigues neveres de fusta ho diuen tot, aquí es practica el vermut de sempre. Amb permís de la Cova Fumada, la bomba d’aquest local és una de les meves preferides. Una altra de les seves icones és la celebèrrima amanida de cranc, una tapa que els acòlits de l’Electricitat veneren com Déu pagà.

Notícies relacionades

La Barcelona de cine d’Eduardo Mendoza

Les vaixelles virals que no es trenquen

Cuina casolana

A Sant Antoni, hi mana des de sempre La Bodega d’en Rafel (Manso, 52). Vet aquí un d’aquests bars que saneja i reforça el teixit social del barri, un barri, per cert, més necessitat que mai de negocis tradicionals. Aquí, la cuina casolana més popular i el vermut són paraula de Déu. Normal que la massa d’acòlits sigui tan nombrosa i agraïda. El Celler d’en Rafel continua tenint l’encant de sempre, i continua oferint exactament la mateixa ensaladilla russa, cap i pota, anxoves i tot el que el disfrutòmetre permeti abans d’explotar.