On Catalunya
CATA MAYOR
Tot l’any és estiu en aquestes terrasses
Fa més de 100 anys que aquest restaurant existeix al peu del Tibidabo, però molts joves aficionats al gastro desconeixen que existeix

Una de las terrazas cubiertas del restaurante La Venta. /
La Venta festeja aquest 2025 d’amenaces trumpistes i ximpleries muskianes els 75 anys amb aquest nom, tot i que podria solemnitzar els 121 des de l’obertura als peus del Tibidabo, els 50 des de la reflotació o els 13 des que el propietari és Lluís Vinyes. Com que la primera xifra és rodona, i meritòria, quedem-nos amb aquesta.
La segona (1904) assenyala l’obertura com a Café Restaurant Viñas: hi ha poca informació, probablement era un lloc de parada i refresc dels carruatges que anaven a Sant Cugat abans o després de creuar per Collserola. O de destinació final perquè he trobat una postal en la qual cambrers amb grans davantals i homes amb barret senyoregen la terrassa, llavors descoberta.

Lluís Vinyes, padre e hijo., en el restaurante La Venta. /
La del cinquantenari (1975) assenyala l’adquisició per part dels empresaris Paco Bosch i Fernando Amat, el que va ser amo de Vinçon. Amb una rampant capacitat de preveure el futur, van rehabilitar l’edifici amb una determinació que ha prevalgut durant mig segle.
La carta amb el dibuix del dissenyador George Hardie, coautor de populars portades d’àlbums de rock, continua com a tribut.
El Lluís (Lleida, 1949), llavors dedicat al negoci de les companyies d’assegurances, n’era client ocasional, instal·lat al veïnat el 1992, quan la plaça bullia d’olimpisme i xeflis al Merbeyé i el Mirablau.
El 2012 va saber del traspàs i va adquirir La Venta en companyia del gastrònom Josep Vilella –que ja no pertany a la societat– amb la por fundada que es perdés aquesta casa amb història en la qual Barcelona va començar a ser moderna i en la qual sempre és estiu gràcies a les terrasses cobertes.
"Em vaig enamorar del lloc", diu el Lluís, i amb l’estoïcisme dels que ja estan de sortida, sol·licita: "El que vull és passar-ho bé". Qui se’n farà càrrec és Lluís Vinyes fill, que va treballar aquí i que ara serveix fora i al qual se li presenta el deure de la continuïtat.
El Lluís pare hi passa cada matí, dirigeix el briefing, diu a l’equip: "Gest amable i somriure", i aquest és el comportament del Rafael, el cambrer assignat a la meva taula.
Alguns dies, el Lluís acudeix al servei perquè la majoria de clients el coneixen, el saluden, "¡fa 40 anys que venim!", li deixen anar (ell no hi era encara, clar). Sap que és necessari atraure les noves generacions perquè la clientela és fidel però degana.

La merluza rebozada y con mayonesa del restaurante La Venta. /
"Cuina clàssica i catalana", diu el cap, que confia en el cuiner Raúl Esteban per a la resolució. La vida de La Venta és exterior, amb terrasses sota cobertes i calefacció, amb menjadors interiors i un altre en l’alt, el mirador sobre la ciutat, l’alfombra d’edificis. El celler, ben assortit, es bunqueritza i penetra a la muntanya a través d’un lateral. D’aquest fred interior, en surten ampolles per al gaudi: Les Terrasses 2022 i Mas La Plana 2019. Copes bones, estovalles blanques, febrer amb llum.
L’aperitiu comú és una quiche, amb ceba caramel·litzada i béicon: res d’olives esquelètiques o altres apàtics oferiments: "Vaig pensar: ‘La gent vindrà per menjar-la’. Marca la diferència". Coca de pasta de full elaborada a la casa (¡bé!) amb una refinada escalivada i anxoves. Carxofes del Prat amb un fregit net. Guisat de cigrons amb tripa de bacallà, i olè. Cargols, corpulents, closques completes, oli, sal, pebre, vi ranci i a utilitzar l’escuradents. I un arròs amb els mateixos bitxos, bon sabor, el gra massa grenyal.
Aquest, ¡aquest!, lluç a la romana amb maionesa, que ja és tan difícil de trobar com un ciclop. El calamar farcit de llonganissa, segons el record del Lluís dels que preparava la seva mare, la Maria, última incorporació a una carta que canvia poc. El fricandó (culata) amb albergínies, la carn una mica curta de guisat. I el bescuit glacé de taronja (¡monument!) a la manera de Francesc Fortí, que els va servir el seu durant anys.
Recentment, gràcies a una fortuïta informació obtinguda via un nebot que resideix a Honk Kong, va saber que els Viñas de 1904 són originaris de Pons, a Lleida, on hi ha descendents. Més d’un segle després, el Lluís vol saber quin és el camí que porta de Viñas a Vinyes.
LA VENTA
Plaça del Doctor Andreu, s/n. Barcelona
Notícies relacionadesTel.: 932 .126.455
Preu mitjà (sense vi): 60 €
- Postureig 'low cost' La mariscada més barata d'Espanya se serveix a palades a Barcelona
- Escapades El poble més pintoresc de Catalunya per visitar al febrer és un paradís modernista amb una festa que omple de color l'hivern
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- El resort de luxe SLS Barcelona obrirà amb descomptes l’1 d’abril
- Futbol La seu espanyola del «líder mundial en connectivitat» que serveix el Barça és un domicili particular del barri de Sant Andreu
- Aldarull Un grup causa aldarulls en un tren obligant a intervenir la maquinista
- Negociacions El PSOE i Junts es reuneixen abans del debat de la qüestió de confiança
- Un 93% dels trens de la Cerdanya incompleix l'horari
- CARDIOLOGIA ¿Què són i com evitar els greixos trans, que augmenten el risc de mort un 34%?
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet