Els plats més primaverals de Barcelona

Ja és primavera, ladies & gentlemen. Ja hem canviat l’hora i el dia s’allarga; hi ha ganes de disfrutar de la vida que ens han tret els mesos de fred. Ens menjarem la primavera, ens ho ben mereixem. En els següents restaurants podràs rebre l’estació més xula de l’any com cal: amb una cuina plant-based, afterworks ibèrics, carxofes a dojo, vermuts populars, ensaladilles boges, brunch mexicà... No ens acovardeixen les previsions de pluja i de fred: potser pots treure el tigre de la primavera, però segur que no podràs treure la primavera del tigre.

Gluten ‘morgen’

Croquetes de remolatxa

100% vegà i 100% lliure de gluten. Per als que volen cuidar la seva alimentació sense renunciar al plaer, la primavera porta el nom de Pötstot (València, 204), un restaurant que agafa força en els límits del plant-based i demostra que la cuina vegana, sense lactis i sense gluten, pot ser disfrutona com la que més. Ho certifico amb una de les grans sorpreses de la seva carta, unes croquetes veganes que tenen poquíssim a envejar a les seves èmules per a omnívors. Cruixentíssimes per fora, cremoses per dins, amb pics de sabor interessants; estan molt bé. Em quedo amb la de remolatxa, formatge vegà estil camembert i nou caramel·litzada.

I m’agrada molt el porro confitat amb vinagreta de mostassa. A més, Pötstot no renuncia a presentar plats reconeixibles. Hi ha lasanya, mandonguilles, truites o uns arrossos molt destacables, com el de bolets de temporada amb gra del Delta: solt, suculent i amb una crosteta addictiva de socarrat. Celíacs, intolerants a la lactosa, vegans, fugitius de la proteïna animal... Benvinguts.

Primavera mexicana

Chilaquiles al sol

Ha arribat la primavera a Bronco de Apellido Moreno (Fluvià, 33). Poc es parla d’aquest restaurant mexicà del Poblenou, una injustícia, atesa la qualitat de la seva cuina i la jovialitat del seu esperit (enardit per una important col·lecció de destil·lats importats). Per a mi, la primavera té gust dels chilaquiles d’aquesta santa casa, segurament els millors que he tastat a Barcelona amb permís de Gringa All Day. Els tens amb salsa vermella o verda, i amb els seus totopos mulladets, mongetes, ceba, crema agra i formatge. A més, hi pots afegir diferents ingredients. Recomano tirar-hi allà dins un ou ferrat: es desencadena la bogeria.

I Déu no vulgui que t’oblidis de demanar també els tacos de llengua, que són absolutament esplendorosos, o les quesadillas fregides amb flor de carbassó, entre altres sorpreses, al seu interior: per morir-se. La primavera també es beu aquí en forma d’aigües fresques mexicanes, còctels amb tequila i micheladas explosives: demanen a crits que les consumeixis a la seva cotitzada i assolellada terrassa.

Carxofa Fest

Marea verda

Al meu món, l’arribada del bon temps té gust de carxofa, un producte que arriba a la taula com la llum solar impregnada de rajos gamma i que haurien de tenir en compte més restaurants. Per als amants del minimalisme, trobo imprescindibles les carxofes del Prat fregides del restaurant La Venta (plaça del Doctor Andreu, s/n), un mirador privilegiat als cims de l’avinguda de Tibidabo, una casa veterana que broda la cuina tradicional i et complimenta amb unes carxofes pratenques cruixents, fines i saboroses; més addictives que les Lay’s punt de sal.

Que no se t’escapin tampoc les receptes amb carxofa de La Esquina (Bergara, 2), un restaurant de cuina tradicional i tapes que juga en camp contrari (el cor turístic de la plaça de Catalunya), i en el qual em vaig enamorar de la carxofa confitada amb sobrassada i mel, així com del guisat de sípia amb carxofes.

I si el teu paladar s’ha afrancesat, Bodega Bonay (Gran Via, 700) té a la carta una floreta apetitosa, la tatin de carxofa, una preparació extraordinària que hauries de combinar amb el carpaccio d’api amb llimona i parmesà, abans de trencar-te la camisa i cridar: ¡visca la primavera, coi!

Vermut entre les flors

‘Midsommar’ amb anxoves

Res pot sortir malament entre les quatre parets de Senyor Vermut (Provença, 85). El nom del local no pot ser més encertat. El ritual vermuter és aquí un culte místic que deixaria en bolquers el moviment Osho. I a la primavera el batibull és pur midsommar però amb gildas, anxoves, fregits i tot l’artilleria aperitivesca pròpia d’aquestes dates, en lloc de corones de flors i bolets lisèrgics, cosa que s’agraeix. En aquest nou clàssic hi ha les millors braves de Barcelona i unes bombes que causen estralls.

Tot està bo i tot està a preus molt i molt raonables. Per cert, munició en forma de mandonguilles, fricandó o galta sempre a la teva disposició, per si ja notes que aquest vermut ràpid està canviant en menjar llarg, llarg, llarga. Aquest diari no es responsabilitza de les teves ballarugues humiliants més enllà del tercer vas de vermut.

‘Afterwork’ a l’espanyola

Tardes de pintxos

La primavera és afterwork, la paraula anglesa que utilitzem com un eufemisme per descriure el costum cada vegada més estès d’aturar-nos en algun local tot just sortir de l’oficina. S’agraeix que es faci fosc cada vegada més tard i que hi hagi trinxeres com el Txibirita (Comtes de Bell-lloc, 118), un bar de pintxos que acaba d’obrir a Sants i ja s’ha convertit en l’afterwork més estimat de la zona. Pintxos freds i calents (2,50 euros els més barats) al teu abast, perquè omplis el plat amb els que més et sedueixin: de pebrots farcits de bacallà, de tàrtar de fuet, de xistorra a la brasa, de botifarró de Burgos... Copes de vi i canyes creuant el local com ovnis desbocats. Soroll. Gresca. Estretors. A Txibirita hi ha molta vida, i platillos calents per als que han decidit que avui arriben tard a casa: carxofa a la brasa, mandonguilles a la biscaïna i, oh, la truita de patata amb més ceba escalfada de l’univers. I a viure, que són dues tardes.

De la terra al plat

Alta cuina de temporada

Per menjar-te la primavera amb estil, per assaborir el millor producte de temporada, marca el número del restaurant Xavier Pellicer (Provença, 310), el centre d’operacions d’un mestre que toca el verd com pocs i aconsegueix emocionar amb tot el que treu de la terra a cada estació.

Producte ecològic, de proximitat i saludable; sota aquesta prerrogativa, Pellicer i el seu equip desenvolupen una cuina d’entitat que venera el producte i, de vegades, busca en el record del visitant. Trobaràs menús adaptats a totes les sensibilitats, omnívors incloses. I que tinguis una feliç primavera biodinàmica.

Ensaladilles

FREDA i cremosa

Notícies relacionades

Celebració del Dia del Poble Gitano

Fer ‘pizzicato’ amb un gran biquini

L’ensaladilla és per a la primavera: qui s’atreveix a negar-ho, és que té una bola de petanca en lloc de cor. Les ensaladilles són una pura joie de vivre, el tret de sortida a la bona vida que ens espera durant els pròxims mesos. I per a amanida, la d’Eldelmar (Moll de Gregal, local 3), el restaurant de peix, marisc i tapes que els germans Torres han obert al Port Olímpic: porta tonyina en escabetx, adobats de qualitat i freses, i és una de les millors que he tastat últimament.

No es queda enrere l’ensaladilla amb gambes amb allada del Colmado Wilmot (Calvet, 28), tot un santuari de la cuina tradicional que, ja que estem primaverals, factura una ensaladilla de ceba amb llagostins que és realment acollonant.