On Catalunya
CATA MAYOR
L’amanida d’escudella com a revulsiu
Fran Baixas, Gianmarco Greci i Joshua McCarty treballen plats que permeten a la cuina catalana escapar de la rutina i el previsible

Joshua McCarty, Gianmarco Greci y Fran Baixas en el restaurante Franca. /
El nom de Franca és ple d’intencions, des de la llengua mixta nascuda perquè els comerciants poguessin entendre’s fins als significats relatius a la sinceritat i a la llibertat, als ports amb exempcions. Zona franca, llavors. Això ho explica un dels tres socis, Gianmarco Greci, al capdavant dels vins però que és també cuiner, com ho igualment són Fran Baixas i Joshua McCarty.
És un trio sorprenent: cap dels tres va tenir com a primera vocació la cuina. El Gianmarco (1991), veneçolà d’origen italià, va estudiar filosofia i enginyeria informàtica, i va estar implicat en política al seu país. El Fran (1989), del Baix Llobregat, disseny gràfic. El Joshua (1990), nord-americà, religions comparades.

Una mesa del restaurante Franca en el espacio que lleva del comedor a la cocina. /
El Gianmarco i el Joshua es van conèixer a Nova York. El Fran i el Gianmarco, al restaurant Mugaritz. La primera vegada que vaig tastar el menjar del Fran i el Gianmarco, que són parella, va ser a Follia de Pot, que era el restaurant de Jó Baixas, el pare, també cap del Follia.
La intenció, llavors, era que ells es fessin càrrec dels dos espais. No va quallar. En l’aventura participava Alatz Bilbao, avui al capdavant de Bakea, on treu espurnes a la cuina metal·lúrgica.
Em va interessar la mirada a la tradició, recuperadora de pèrdues com el màcali-mòcoli, del segle XVIII, trossos de pollastre amb tomàquet, bitxo, orenga i allioli que posaven en un... pot. El Fran parla de «cuina tradicional inventada» i, al meu entendre, és un concepte excessivament ampli perquè la tradició és un mapa que inclou el món.
El Gianmarco diu: «No som un restaurant català, som un restaurant a Catalunya, a Barcelona». Situada la seva cuina, continua. «Si tens un restaurant a Barcelona ha de ser representatiu de Barcelona», conclou. No sé si ho comprenc del tot. La cuina catalana necessita una evolució conseqüent, i la barcelonina, que representen amb un biquini de sípia, triturada i crua, i molt bé. Que Franca fos un motor per al canvi seria una notícia de primera. La volta catalana que l’acull és un senyal. I la forca de fusta que serveix com a penjador.

La ensalada de 'escudella' del restaurante Franca. /
Pot ser que el plat franc més clar sigui l’amanida d’escudella –recordo aquella terrina de les carns escudellaires coberta amb el caldo, convertit en gelatina, de l’efímer 4 amb 5 Mujades de Toni Romero–, la substància i les verdures fredes i salsejades amb una vinagreta de mostassa.
Treballen la salsa balandra dels pescadors del sud de Catalunya amb unes làmines de llagosta escaldada i pelada i la torronada del Maresme és aquí un paquetet de cigrons amb maionesa d’anxova i pols de llorer, dominant; i és el mateix llegum de la socca i el panisse. «Moltes lianes: Catalunya, França, Itàlia...», expliquen.

Los tallos de acelga rebozados y en escabeche del restaurante Franca. /
Aquí hi ha més voluntat a la catalana que en desenes de restaurants incapaços d’escapar del caneló i el fricandó. Ja ho vaig escriure fa temps: el problema principal és l’ancoratge en quatre icones assenyalades.
Aborden la pasta també amb una mirada peculiar, sense oblidar que els quatre avis de Gianmarco són italians: espaguetis –fideus llargs, els diuen– amb picada i, de nou, recordar que el pesto també ho és i que hi ha vasos comunicants. Aquesta mateixa picada amb macarrons de proveïdors locals tindria un gran sentit.
La mateixa filosofia determina els vins: «El Mediterrani com a fil conductor». Bec amb gust la garnatxa peluda de La Furtiva 2022 i la syrah de Clos des Cessieux 2022.
El Joshua, que fa tres anys que és a la ciutat i es llança amb el català, igual com el Gianmarco, va cuinar a Manresa, el triestrellat californià de Los Gatos, ja tancat, i d’allà surt el bunyol amb panses, pinyons i bledes; i, en coherent aprofitament, destinen les tiges a un altre plat, arrebossades i amb un escabetx. De postres, el torró gelat amb avellanes i mel de romaní, un d’aquells semifredos també kaput de l’hostaleria recent.
Sí, hi ha esperança que la cuina catalana, en mans de xefs en la trentena (¡i a Franca dos són d’altres països!), entri en una nova i fructífera dinàmica. Que sigui sexi, com reclama el cuiner Jordi Vilà des de fa temps.
FRANCA
Roger de Llúria, 46. Barcelona
Notícies relacionadesTel.: 937.214.109
Preu mitjà (sense vi): 50 €
- El 2030 IMATGES | Així seran les noves estacions de l’L8 de FGC a l’Eixample
- Previsió meteorològica Arriba la borrasca Olivier amb fortes pluges: així afectarà Catalunya
- Nadons de 80 països ja mosseguen fruites i verdures de cautxú creades per dues germanes barcelonines
- Sentència inèdita Un jutge de Madrid veu errors en la loteria de Nadal del 2021: números cantats que no van constar en la llista de premis
- Ciberdelinqüència Un jutjat de Martorell obliga un banc a pagar els 17.000 euros robats per ciberdelinqüents a una clienta
- El Govern ultima la norma contra els "megacentres" de menors migrants
- ERC i els Comuns ja negocien amb Illa un altre suplement de crèdit
- El PSOE acota els atacs a Alegría a una estratègia d’"assetjament" de la dreta
- Montoro afirma que l’única operació Catalunya que coneix és el FLA
- Ábalos rebat al Suprem les tesis de l’UCO sobre les seves propietats